Capítol CCCCXL

Com Tirant anà a parlar ab l’emperador

No fon de poca stima la alegria que Ypòlit hagué com véu a son mestre e senyor Tirant, que de infinida amor que li tenia se lançà als peus per voler-los-hi besar. E lo valerós Tirant no u consentí, mas levà’l de terra e abraçà’l e besà’l e feren-se grandíssima festa, car no se eren vists des que Tirant se n’anà ab la fortuna. Com se foren molt festejats, Tirant dix a Ypòlit que anàs al palau e digués a l’emperador com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa magestat secretament.

Anà prestament Ypòlit a l’emperador e dix-li la embaxada de Tirant. E l’emperador li dix que vingués en la manera que pendria plaer, que molt se alegraria de la sua vista. Bé·s pensà l’emperador que la venguda de Tirant no era sens gran causa de negocis de gran importància e desijava-u molt saber. E dix a Ypòlit que digués a Tirant que de continent vingués, que ell era prest de hoir-lo.

Ypòlit se’n tornà a la sua posada e manifestà a Tirant la voluntat de l’emperador. Los dos parents, desfreçats, partiren de la posada de Ypòlit e, ab suaus passos, caminaren la via del palau. E trobaren l’emperador en la cambra, que en aquella hora se acabava de vestir.

E arribat Tirant davant la magestat sua, als seus peus se lançà per voler-los-hi besar. E lo magnànim senyor no u comportà, mas, prenent a Tirant per lo braç, alçà’l de terra e besà’l en la boca, e Tirant li besà la mà. E prenent-lo per la mà, l’emperador lo passà en una altra cambra e féu-lo seure al seu costat. E corrent los seus ulls vives làgremes, tant per sobres de alegria com encara per lo recort de tanta pèrdua com havia feta la qual sabia molt bé, si Tirant fóra stat present, perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonació les següents paraules.