Capítol CCLXXXVII

Parlar maliciós que féu lo duch de Pera contra lo duch de Macedònia

—Tu, duch de Macedònia, est novell en l’art militar e molt poch esperimentat en armes, car dónes senyal a nosaltres de esdevenidor dan. —E lansant hun aspre sospir, ab infinida ira tornà a dir—: Lo teu cors deuria ésser donat a foch e no a sepultura per la molta infàmia que tens. E ab eterna vergonya restarà en lo món de tu memòria. Ara és temps d’esperimentar si en tu ha loch neguna virtut, jatsia^[1] que aquella en negun temps no crech la hages possehïda. Posa la rahó davant la voluntat e tu mateix, ple de temor, sàviament fuig e torna-te’n, que ab més delit estaràs ab les dones dins la ciutat que no ací, apartant-te dels perills e congoxes que en les armes se solen esdevenir, en les quals tu follament t’est regit.

Lo duch de Macedònia, per no posar en devís tota la gent, qui no haguessen a dexar los enemichs per contendre ab los amichs, volgué comportar e haver paciència per aquella vegada. Mas no pogué comportar en fer-li semblant resposta en stil de tals paraules.