Capítol XXXV
Com l’ermità dix a Tirant la significatió de les armes
—Lo bon grat que tinch de vós, Tirant, me obligua en dir-vos ab molta voluntat tot lo que he sabut en l’art de cavalleria. Primerament la lança, que és largua ab lo ferro agut, signifiqua que·l cavaller deu fer tornar atràs tots aquells qui mal ni dan volen fer a la Sglésia, axí com la Sglésia és largua. Deu fer tant lo cavaller, que ell sia duptat e temut per tots aquells qui jamés no l’auran vist: axí com la lança és duptada e temuda per encontre, axí deu ésser ell temut. E ab los mals deu ésser molt mal, e ab los bons ésser leal e verdader; ab los forts e de mala vida ésser cruel.
La significança de la spasa és que tailla a dues parts e pot-ne hom fer mal en tres maneres, car hom pot matar e nafrar a dues parts, aprés ab la punta. E per açò la spasa és la més noble arma que lo cavaller pot portar e de major dignitat, e per aquesta rahó lo cavaller deu servir en tres guises. La primera defensant la Sglésia, matant e malmetent totes les gents qui mal volen fer en aquella. E axí com la punta de l’espasa forada tot lo que aconseguex, axí lo bon cavaller deu foradar e aconseguir a tots aquells qui mal volen fer a la cristiandat ni a la Sglésia, no havent-los pietat ni merçé alguna, ans ab la spasa los deu ferir a totes parts. La correja de la spasa significa com lo cavaller la’s ciny per mig del cors, axí deu ésser senyhit de castedat. Lo pom de la spasa significa lo món, per ço lo cavaller és obliguat a defendre la república. La cruera[1] significha la vera Creu, en la qual lo nostre Redemptor volgué pendre mort e passió per rembre natura humana. Axí u deu fer cascun bon cavaller: deu pendre mort per restauració e conservació de tot lo desús dit. E si per açò moria, se n’hiria la sua ànima dret en paradís. Lo cavall significa lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera justícia, car axí com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall quant vol entrar en batalla —que negú no li faça mal—, axí deu guardar lo poble que negú no li faça sobres. Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e de pocha pietat e, d’altra part, deu haver lo cor moll en haver pietat dels hòmens de bona vida qui són pasífichs e leals, car si lo cavaller ha pietat ni merçé al qui merex mort, trobant-se administrador de justícia, dampna la sua ànima. Los sperons daurats[2] que lo cavaller calça tenen molts significats, car l’or, qui és tant stimat, se met als peus, perquè lo cavaller no deu stimar que per aquell haja de fer tració ne maldat ne tals actes que difrauden la honor de cavalleria. Los sperons[3] són aguts perquè puguen fer córrer lo cavall, e signifiquen que lo cavaller deu punxar lo poble per fer-lo virtuós, car un cavaller virtuós basta a fer-ne molts virtuosos, e d’altra part deu punxar lo mal poble en fer-lo temerós.
Lo cavaller qui per or ni per argent dexa de fer de sa honor, menysprea l’orde de cavalleria. En tals cas merex que tots los reys d’armes, erauts[4] e porsavants[5] façen instància e requesta[6] als bons cavallers, e aquells són tenguts de anar al rey e, ab gran instància e solicitut, tots ensemps, si pendre’l poden, lo deuen armar de totes armes, tan bé en orde com si devia entrar en batailla o en alguna gran festa, e posar-lo [so]bre un gran cadafal perquè tots lo puguen veure. E deuen ésser allí XIII preveres dient contínuament hores de defunts, axí pròpriament com si·l tenien allí mort. Aprés, a cascun psalm que dien, levar-li primer lo bacinet[7], per ço com és lo pus principal membre del cavaller, ab lo qual ha consentit ab los hulls venir contra l’orde de cavalleria. Aprés li deuen levar la manyopa[8] de la mà dreta, per ço com és offenciva, car si per or ha difraudat l’orde de cavalleria, ab aquella mà lo pres e·l toquà. Aprés li deu ésser levada la manyopa* de la mà sinestra —perquè és defensiva— perquè fon participant en lo que havia fet la dreta. Aprés li deu ésser levat tot l’arnés que porta, axí de les armes ofencives com defensives, e deuen ésser lansades cascuna per si de alt del cadafal en terra. E deuen dir tots los reys d’armes primer, aprés los erauts*, tercerament los porsavants*, nomenant cascuna peça d’arnés per ci, dient en alt cridant.