Capítol CCCXCIII

Com l’embaxador de Tirant se’n tornà ab la resposta de l’emperador e de la princessa

Aprés pocs dies que l’embaxador hagué splicada l’embaxada, l’emperador delliberà que prestament deliuràs l’embaxador de Tirant. E féu fer resposta a la letra e embaxada de Tirant, narrant a la dita letra largament lo punt e la disposició en què stava, e tot lo seu imperi.

E féu-se venir l’embaxador davant e donà-li la letra e, aprés, lo pregà molt afectadament que ell volgués molt sovint solicitar a Tirant que fos en record d’ell e que hagués compassió de la sua senectut e de tants pobles qui staven en perill de renegar la fe de Jhesucrist e de tantes dones e donzelles qui s’esperaven ésser desonrades si donchs lo divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instruït l’embaxador per la imperial magestat, licència pres d’ell besant-li lo peu e la mà, e per semblant de la emperadriu.

Aprés, l’embaxador anà al monestir on era la princessa e dix-li com tenia licència de la magestat de l’emperador e venia a sa altesa si li plahïa manar alguna cosa. Respòs la princessa e dix que tenia molt singular plaer de la sua presta partida, car confiava tant de la sua bondat e gentilea que faria son poder de fer venir prestament a Tirant per liberar-los de la gran necessitat e perill en què staven. E pregà’l molt que açò fes ab summa diligència, com per art de cavalleria hi fos obligat. E donà-li la letra que trametia a Tirant.

E finit lo parlament, l’embaxador besà la mà a la princessa e pres son comiat, e la princessa lo abraçà e li féu molta honor. E molt ben certificat l’embaxador de totes les coses de què Tirant li havia dat càrrech, recullí’s en la nau e féu dar vela per complir son viatge.

Ací·s lexa lo libre parlar de l’emperador e torna a Tirant.