Notes
[001] Abissínia. [Torna]
[002] Tigre. [Torna]
[003] Torà. [Torna]
[004] Sana’a [Torna]
[005] Iemen [Torna]
[006] Both i Bothant van ser afegits en el punt del mapa que es correspon amb la latitud i longitud que Montserrat dóna en la seva taula. L’anotació va dur-la a terme el segle XIX el britànic que va deixar diversos comentaris escrits en el manuscrit. Se suposa que es tractava del coronel Wilford [Torna]
[007] Nota al marge de Montserrat: «Esdres 3, 2.» [Torna]
[008] Jalâl-ud-dîn Akbar. [Torna]
[009] Dhûfar (Oman). [Torna]
[010] Hadhramaut (Iemen). [Torna]
[011] Haymin (Iemen). [Torna]
[012] Ruy González de Clavijo. [Torna]
[013] Vol dir «Mogols». Montserrat al llarg del llibre parla indistintament dels mongols tant per referir-se als mongols, pròpiament, com als mogols, és a dir els descendents dels monjos islamitzats i tugnificats que van donar origen a la dinastia que va regnar sobre l’Índia des del segle XVI. [Torna]
[014] Només manca un full en el manuscrit del Mongolicae Legationis Commentarius. Es tracta del número 5, posterior al pròleg i previ a l’inici de la narració. El full número 5 es correspon amb l’inici del relat de la missió i ha estat possible deduir-ne el seu contingut a partir de diverses fonts bibliogràfiques (com el relat breu Relaçam do Equebar, rei dos mogores). [Torna]
[015] Els textos en tipografia diferenciada, com aquest mateix, corresponen a explicacions addicionals introduïdes a l’obra per part de l’editor i traductor Josep Lluís Alay, després d’un viatge l’agost de 2001.[Torna]
[016] Francisco Julian Pereira (vicari general a Bengala) va arribar a Fatehpur Sîkri el 8 de març de 1579. [Torna]
[017] Ismail Quli Khan; des de Bengala va enviar Pereira a Fatehpur Sîkri. [Torna]
[018] Pedro Tavares, capità del port portuguès de Porto Pequear (Hugli). [Torna]
[019] Luis de Athaide. [Torna]
[020] Jesuïtes. [Torna]
[021] Abdullah Khan. [Torna]
[022] Dominicus Peres, cristià armeni de la cort del rei mogol. [Torna]
[023] El rei dels mogols, Akbar. [Torna]
[024] Pedro Tavares. [Torna]
[025] Musulmà, de Hagar, mare d’Ismael. [Torna]
[026] Pare Rodolfo Acquaviva, napolità, fill del duc d’Atri. [Torna]
[027] Pare Francisco Henríquez. [Torna]
[028] Chaul, al sud de Mumbai. [Torna]
[029] Damân. [Torna]
[030] Pare Antoni de Montserrat. [Torna]
[031] . [Torna]
[032] Valsâd. [Torna]
[033] Navsâri. [Torna]
[034] Sûrat. [Torna]
[035] De l’àrab «kufar», «kafir» o «infidel». Són els zoroastrians d’origen persa. [Torna]
[036] Zend-Avesta. [Torna]
[037] Riu Tâpi o Tâpti. [Torna]
[038] Khwâjâ Zafar (mort el 24 de juny de 1546). [Torna]
[039] Cide Meriam (mort el 1562). [Torna]
[040] Rânder. Ciutat originàriament jain. [Torna]
[041] Batalla de 1530. [Torna]
[042] El pare Antoni de Montserrat. [Torna]
[043] Hindús. [Torna]
[044] Sultânpur. [Torna]
[045] La ciutat del rei. [Torna]
[046] La serralada d’Avâs o Sâtpura. [Torna]
[047] Sindwa. [Torna]
[048] La tribu dels bhilis. [Torna]
[049] Avâsgarh o Barwânî. [Torna]
[050] Annexió espanyola. [Torna]
[051] Línia tallada en el manuscrit. [Torna]
[052] Narbadâ o Narmadâ. [Torna]
[053] Ahmadâbad. [Torna]
[054] Bharûch. [Torna]
[055] Mându. [Torna]
[056] Malwa. [Torna]
[057] Paixtus orientals de les muntanyes que ocupen bona part de la Província fronterera del nord-oest de Pakistan. [Torna]
[058] Ujjain. [Torna]
[059] Mâchhîwâra. [Torna]
[060] Vîra Vikramâditya. [Torna]
[061] Gujarât. [Torna]
[062] Sârangpur. [Torna]
[063] Riu Pârbati. [Torna]
[064] Pipaldhâr, prop de Bînâganj. [Torna]
[065] Sironj. [Torna]
[066] Cocodrils, probablement. [Torna]
[067] En primer lloc, Montserrat va escriure «bestiola» (lit.) que equival al terme català de «petita bèstia»; després, va canviar aquest terme per «regulus» que en llatí també té el significat de «serp». Podria tractar-se d’una espècie de camaleó. [Torna]
[068] Narwar. [Torna]
[069] Sîprî, prop de Mohana. [Torna]
[070] Muharram, festa xiïta. [Torna]
[071] Festival de Holi, festa hindú. [Torna]
[072] Hassan i Hussein. [Torna]
[073] Gwalior. [Torna]
[074] Escultures jain. [Torna]
[075] Bâbâ Kapûr [Torna]
[076] Riu Chambal. [Torna]
[077] Dhaulpur. [Torna]
[078] Delhi. [Torna]
[079] Âgra. [Torna]
[080] Francisco Julian Pereira. [Torna]
[081] Bengala. [Torna]
[082] Ajmir. [Torna]
[083] Sîkri. [Torna]
[084] El joc del polo. [Torna]
[085] Salîm Chishtî. [Torna]
[086] Âgra. [Torna]
[087] Riu Yamuna. [Torna]
[088] Humâyûn. [Torna]
[089] Els bessons Hassan i Hussein nascuts el 1564 i morts un mes després. [Torna]
[090] Un altre nom per l’Alcorà. [Torna]
[091] Terme que utilitza l’autor per referir-se a l’Alcorà. Del llatí «tractat, obra, resum, document» i aquest del grec. [Torna]
[092] Nota al marge de Montserrat: «Dan. 3.» [Torna]
[093] Nota al marge de Montserrat: «Mat. 12, Lluc 11.» [Torna]
[094] Shaikh Qutb-ud-dîn de Jaleswar. [Torna]
[095] Nota al marge de Montserrat al llarg de tot el paràgraf: «Sap. 1, Mat. 3, Marc 1, Lluc 3, Marc 1, Mat. 4, Lluc 5, Mat. 10, Marc 3, Lluc 9 i 10, Mat. 9, Colos. 3, Act. 10, Lluc 8, Levític 11, Lluc 1, Isaïes 7, Act. 8, Isaïes 53, Joan 3.» [Torna]
[096] Salîm (Jahângîr), Murâd i Dânyâl. [Torna]
[097] Abu-l-Fazl (1551-1602), historiador i cronista d’Akbar. [Torna]
[098] Murâd, nascut l’any 1570. De la seva educació se n’encarregaria Antoni de Montserrat. [Torna]
[099] Jahângir i Dânyâl. [Torna]
[100] Murâd. [Torna]
[101] Abu-l-Fazl. Una nota de Montserrat al marge dóna la traducció de «servent de l’alba» per a Abu-l-Fazl. [Torna]
[102] Shaikh Mubârak (1503-1593). [Torna]
[103] Nota al marge de Montserrat: «L’ancià es deia Mubárec, és a dir, el beneït.» [Torna]
[104] Francisco Henríquez. Es diu que va deixar la missió sense permís i va tornar tot sol a Goa. [Torna]
[105] Es refereix als debats que probablement tenien lloc en la sala d’audiències privades amb gent de totes les creences. [Torna]
[106] L’any 1580 es van revoltar diverses guarnicions militars de Bihar i Bengala. [Torna]
[107] Bengala [Torna]
[108] Nota al marge de Montserrat: «Un dels metges del rei, que era molt intel·ligent i semblava un home honest.» Es tractaria de Hakîm Alî de Gilan, Hakîm-al-Mulk o Hakîm Abul Fath. [Torna]
[109] Montserrat escriu al marge: «Coxbuighana [Khushboî Khâna]: la casa del dolç aroma.» [Torna]
[110] Capella coneguda amb el nom de Bîbî Mariam Kothî, dedicada a la Mare de Déu. [Torna]
[111] Montserrat es refereix a l’Alcorà. Del mot llatí i aquest del grec que vol dir «divisió». [Torna]
[112] Nota al marge de Montserrat: «Isaïes 13.» [Torna]
[113] Brahman: sacerdot hindú. [Torna]
[114] Podria tractar-se de Bhagwân Dâs, governador del Punjab i enemic de la nova religió d’Akbar. [Torna]
[115] Al marge, Montserrat escriu: «irònicament.» [Torna]
[116] Antoni de Montserrat. [Torna]
[117] Antoni de Montserrat. [Torna]
[118] El comportament d’Akbar era incompatible amb els mul·làs més ortodoxos. [Torna]
[119] Montserrat, en una nota al marge, l’anomena Xamansurus. [Torna]
[120] Mîrzâ Muhammad Hakîm (1554-1585), germanastre d’Akbar. Sobirà nominal de Kabul sota el control real de la seva mare, va aixecar-se contra Akbar sense èxit en dues ocasions: durant la rebel·lió uzbeka de 1566 i la bengalesa de 1579-1580. Sempre aprofitava els moments de màxima feblesa del seu germà per oposar-se al seu tron. El 1581 va rebre el suport dels sectors religiosos islàmics més ortodoxos que veien en Akbar un heretge. [Torna]
[121] Txingguis Khan. Cabdill mongol que va unificar totes les tribus turcomongoles de les estepes centreasiàtiques i que va construir en el segle XIII el primer imperi mongol de dimensions gegantesques. [Torna]
[122] Riu Jhelum. Conegut pels historiadors grecs d’Alexandre el Gran com Hydaspes. Aquest terme procedia del nom en sànscrit del riu: Vitasta. Posteriorment, Ptolomeu va anomenar-lo Bidaspes. [Torna]
[123] Riu Chenâb. [Torna]
[124] Riu Râvi, conegut pels grecs com a Hydrastes del sànscrit Airavati. [Torna]
[125] Lahore. [Torna]
[126] El Fort de Rohtâs (Pakistan). [Torna]
[127] Mârzâ Yûsuf Khan. [Torna]
[128] Montserrat afegeix al marge: «Mancin, el règul.» Es tracta de Mân Singh. [Torna]
[129] Farîdûn Khan. [Torna]
[130] ‘Azîz Koka, germà de llet d’Akbar. Sempre va mantenir-se a prop d’Akbar, excepte quan aquest va proclamar una nova llei religiosa. Canviaria d’opinió en el seu viatge de pelegrinatge a la Meca, ja que els vigilants de la mesquita van tallar-li tot el cabell, fet que el va disgustar molt. De retorn a l’Índia, va adherir-se plenament al règim d’Akbar. Precisament és aquest personatge el que afirmava que un home havia de tenir quatre dones: una persa per conversar, una de Khurasan per fer les feines de casa, una hindú per tenir cura d’alletar els infants i, finalment, una de Mawarannahr (Transoxiana, actual Uzbekistan) per poder-la fuetejar com exemple per a totes les altres. [Torna]
[131] Tamerlà [Torna]
[132] Hamida Banu Begum o Mariam Makani, mare d’Akbar. [Torna]
[133] Antoni de Montserrat. [Torna]
[134] Qutb-ud-dîn Khan, comandant de cinc mil homes i un dels grans oficials d’Akbar. [Torna]
[135] Salîm o Jahângîr, futur rei. [Torna]
[136] Murâd. [Torna]
[137] Antoni de Montserrat. [Torna]
[138] Montserrat escriu al marge el nom de la nena: «Ximini beygum. D. Ximena.» [Torna]
[139] Peshkhâna. [Torna]
[140] Montserrat escriu al marge: «Urdû, els nostres escriuen orda.» Aquest mot, procedent del turc i el mongol, és l’origen del nom de la llengua urdú, oficial actualment al Pakistan. [Torna]
[141] Un afegit posterior al marge dóna l’any 1581. [Torna]
[142] Antoni de Montserrat escriu al marge: «Nilagau: bou blau.» [Torna]
[143] 8 de febrer de 1581. [Torna]
[144] Antoni de Montserrat. [Torna]
[145] Qâsim Khân, el millor enginyer d’Akbar que havia construït el fort d’Âgra, va estar implicat en la conspiració de 1580 contra Akbar, si bé aviat va tornar al costat de l’emperador. Més tard, després de la conquesta de Caixmir, va ser-ne nomenat governador i posterioment va ser traslladat a Kabul on va ser assassinat. [Torna]
[146] Turcmens. [Torna]
[147] Txaghatais, pertanyents a la casa de Txaghatai, fill de Txingguis Khan establert a l’àrea del Turquestan. Akbar era descendent, com tots els mogols, d’aquesta branca centreasiàtica dels mongols. [Torna]
[148] Uzbeks, tribu túrquica establerta a l’àrea de Samarcanda i nord de l’actual Afganistan. [Torna]
[149] Nom donat pels grecs a la regió afganesa de Kandahar. [Torna]
[150] Nom que Montserrat dóna a la regió de Gujarât i Râjput i, probablement, a algunes àrees de Balutxistan. [Torna]
[151] Es refereix a la gent de Herat, Afganistan. [Torna]
[152] Es refereix a les gents de la vall de Kabul i de l’Hindu Kush en general. [Torna]
[153] Râjputs. [Torna]
[154] Probablement es refereix als habitants de la regió índia de Mârathâ. [Torna]
[155] Montserrat escriu al marge «Llib. 15.» [Torna]
[156] Montserrat escriu al marge «Llib. 6, cap. 19.» [Torna]
[157] Sembla que aquest episodi el va experimentar el mateix Montserrat. [Torna]
[158] Mathara o Mathurâ. [Torna]
[159] Krishna. [Torna]
[160] Vishnu. [Torna]
[161] Parabrahmâ. [Torna]
[162] Parameshvara. [Torna]
[163] Maheshvara (Shiva). [Torna]
[164] Brahmâ. [Torna]
[165] Sati. [Torna]
[166] Nota de Montserrat al marge: «Plutó equival a Orc.» [Torna]
[167] Nota de Montserrat al marge: «Act. 17.» [Torna]
[168] Nota de Montserrat al marge: «A aquest cargol de mar els habitants de la costa de Camarin l’anomenen chanc. Abans que fossin cristians, li retien honors divins. Diuen que aquests cargols de mar s’arrosseguen en grans grups i segueixen el seu rei.» [Torna]
[169] Riu Yamuna. [Torna]
[170] Hanumân. [Torna]
[171] Ganesha. [Torna]
[172] Nota al marge de Montserrat: «Es creu que aquest Madaeus és Adam.» Pot tractar-se de Mahâdeva. [Torna]
[173] Humâyûn. [Torna]
[174] Fîroz Shâh. [Torna]
[175] Sonîpat. [Torna]
[176] Himàlaia. [Torna]
[177] Panîpât. [Torna]
[178] Karnâl. [Torna]
[179] Thâneshar. [Torna]
[180] Pot tractar-se de Shâhâbâd. [Torna]
[181] Âmbala. [Torna]
[182] Sirhind. [Torna]
[183] Antoni de Montserrat. [Torna]
[184] Montserrat va escriure primer: «Neixen a Europa sense pare, ni mare, sense genealogia, com Henoc [Melquisedec] a les Sagrades Escriptures.» Al marge, hi afegeix: «Hebr. 7; Gen. 14.» [Torna]
[185] Montserrat afegeix al marge: «Aquest districte era anomenat abans Arachosia.» [Torna]
[186] Pâyal. [Torna]
[187] Mâchhîwâra. [Torna]
[188] Sutlej. Montserrat afegeix al marge: «Mutchywara i Satanledge.» [Torna]
[189] Montserrat escriu al marge: «Machivara, vila dels peixos.» [Torna]
[190] Ludhiâna. [Torna]
[191] Sultânpur. Montserrat escriu al marge: «Sultanpur de Lahor.» [Torna]
[192] Montserrat escriu al marge: «Metròpolis de Lahor.» [Torna]
[193] Montserrat va escriure una nota: «No lluny d’aquí un embogit búfal, espantat, va atacar perillosament una pobre dona distreta, la va perseguir i la va llançar al terra.» [Torna]
[194] Riu Beâs. [Torna]
[195] Nagarkot o Kângrâ, prop de l’actual Dharamsala. [Torna]
[196] Pathânkot. [Torna]
[197] Râjâ Bîrbal, brahman d’origen, convertit a la fe d’Akbar. [Torna]
[198] Kalânaur, districte Gurdaspur al Punjab. [Torna]
[199] Bairam Khan. [Torna]
[200] Montserrat afegeix al marge: «Això és Arachosia.» [Torna]
[201] Tibetans. Estrictament: «Bothorum, vel Bothantum natio.» Al marge, Montserrat escriu: «Això s’ha d’escriure.» [Torna]
[202] Iacs. [Torna]
[203] Antoni de Montserrat. [Torna]
[204] Caixmiris. [Torna]
[205] Riu Râvi. [Torna]
[206] Un dels tributaris del Râvi. [Torna]
[207] Samba. [Torna]
[208] Riu Chenâb. Montserrat escriu al marge: «Ara li diuen Xenos.» [Torna]
[209] Riu Jhelum. [Torna]
[210] Pot tractar-se de Kunja. Dins l’actual Pakistan. [Torna]
[211] Pot tractar-se de Sodhra. [Torna]
[212] Els jâts. S’ha discutit molt sobre el seu origen escita, com d’altres tribus del Punjab. [Torna]
[213] Montserrat escriu al marge: «Balnatque thile.» [Torna]
[214] Primera referència en la història de la geografia a les muntanyes del Karakorum o Karakoram, encara que l’autor utilitza un terme de la geografia clàssica. [Torna]
[215] Caixmir. [Torna]
[216] Gakkhars. [Torna]
[217] Rohtâs, Pakistan. Al marge, Montserrat anota: «Ruytas.» [Torna]
[218] A la serralada de la Sal. Es troba a uns 25 quilòmetres a l’oest de Rohtâs. [Torna]
[219] Del llatí medieval «armilausa» i aquest del grec «armelaision». Peça de roba dividida per davant i per darrere, tancada per les espatlles. [Torna]
[220] Yûsuf. [Torna]
[221] El monsó. [Torna]
[222] Stûpa: monument funerari budista. [Torna]
[223] Es tracta de l’stûpa de Manikyâlâ, prop de Rawalpindi. [Torna]
[224] Râm Chandra. [Torna]
[225] Riwat, molt a prop de l’actual Rawalpindi [Torna]
[226] Hazâra. [Torna]
[227] Nota de Montserrat: «Plini cap. 19.» [Torna]
[228] La tribu paixtu dilâzâks. [Torna]
[229] Llengua paixtu. [Torna]
[230] Antoni de Montserrat. [Torna]
[231] Attock, considerada com el límit més occidental de l’Índia. [Torna]
[232] Vall de Kabul i bona part de l’Hindu Kush i Pamir. [Torna]
[233] Kabul. [Torna]
[234] Himàlaia i Karakoram. [Torna]
[235] Origen del Punjab. [Torna]
[236] Riu Kabul. [Torna]
[237] Riu Swat. [Torna]
[238] Riu Hashtnaga o Hastanagar. [Torna]
[239] Kalîj Khan va esdevenir governador de Lahore i Âgra. Enemic declarat dels portuguesos i cristians. [Torna]
[240] Naurang Khan. [Torna]
[241] Châmpâner, prop de Baroda. [Torna]
[242] Mân Singh. [Torna]
[243] Escriu al marge Montserrat: «Joan 14, c 26.» [Torna]
[244] Escriu al marge Montserrat: «Joan 15, d 26.» [Torna]
[245] Escriu al marge Montserrat: «Joan 16, 13.» [Torna]
[246] Escriu al marge Montserrat: «Dijal, Anticrist.» [Torna]
[247] Escriu al marge Montserrat: «Gen. 16, 12.» [Torna]
[248] Escriu al marge Montserrat: «Alchor [an] cap. 2, Albacara; Alchoran àrab, cap 97; Lat. 107, Alchadera.» [Torna]
[249] Escriu al marge Montserrat: «Ell assumeix allò que és controvertit.» [Torna]
[250] Faridûn Khan, oncle de Mirzâ Hakîm. [Torna]
[251] Riu Swat. [Torna]
[252] L’antic regne budista centrat a la vall de Peshawar. [Torna]
[253] Regió de Swat. [Torna]
[254] Riu Ghor, afluent del riu Kabul. [Torna]
[255] Qutb-ud-dîn Khan. [Torna]
[256] Peshawar. [Torna]
[257] Salîm, futur rei Jahângîr dels mogols. [Torna]
[258] Jalalabad, estrictament Jalâlâbâd. [Torna]
[259] Bhagwân Dâs. [Torna]
[260] Secta musulmana dels roshaniyya, «els il·luminats». [Torna]
[261] Ghorkhatrî. [Torna]
[262] Pas de Khaibar o Khyber, a la frontera actual entre el Pakistan i l’Afganistan. [Torna]
[263] Rei Dâûd Shâh de Bengala. [Torna]
[264] ‘Alî masjid o mesquita d’Ali (‘Alî). [Torna]
[265] ‘Alî. [Torna]
[266] Nota al marge de Montserrat: «Això s’ha d’escriure.» [Torna]
[267] De l’àrab «kâfir» o infidel. Origen del mot «cafre». [Torna]
[268] Khwâja Mûnud-dîn Chishtî. [Torna]
[269] Stûpa budista. [Torna]
[270] Dues anotacions anònimes en llapis al marge, confirmen l’existència d’un segon llibre escrit per Antoni de Montserrat on es donen més detalls sobre l’obelisc. [Torna]
[271] Serralades de l’Hindu Kush i el Pamir. [Torna]
[272] Serralada de Suleyman. [Torna]
[273] Landi Khâna. [Torna]
[274] Shahr-i Ghulâm. [Torna]
[275] Basawal. [Torna]
[276] Montserrat escriu al marge: «Plini, Llibre 6; cap. 16.» [Torna]
[277] Behosh Palang. [Torna]
[278] Antoni de Montserrat. [Torna]
[279] Miyân Khan. [Torna]
[280] Afganesos. [Torna]
[281] Kabul, estrictament Kâbul. [Torna]
[282] Ho identifiquem amb la part central de l’Hindu Kush. [Torna]
[283] Ptolomeu coneixia Kabul amb els termes Karoura o Kaboura. [Torna]
[284] Ho identifiquem amb les muntanyes de Suleyman. [Torna]
[285] Ho identifiquem amb la part septentrional de l’Hindu Kush i el Pamir. [Torna]
[286] Himàlaia. [Torna]
[287] Tamerlà. [Torna]
[288] Ho identifiquem amb el Karakoram. [Torna]
[289] Shaikh Jâmal. [Torna]
[290] Dervix. [Torna]
[291] Rei de Portugal, envoltat del mite. [Torna]
[292] Nota al marge d’Antoni de Montserrat: «Plini, Llibre 6, cap. 23.» [Torna]
[293] És a dir: «El mal dels reis [grecs, davant de Troia], el pateixen els aqueus [súbdits].» Nota al marge d’Antoni de Montserrat: «Horaci», Llibre 1, Epistola at Lollium. [Torna]
[294] Shaikh Farid. [Torna]
[295] Regió oriental de la serralada de Vindhya. [Torna]
[296] Probablement, es tracti de Chhota Nagput. [Torna]
[297] Probablement, es refereix a les tribus suars, prop de Gwalior. [Torna]
[298] Probablement, una regió propera a la serralada de Vindhya. [Torna]
[299] Sind. [Torna]
[300] Jâmmu. [Torna]
[301] Dâûd Shâh. [Torna]
[302] Rânâ Partâb Singh. [Torna]
[303] Meytar Singh. [Torna]
[304] Muzaffar Khan, rei de Gujarât. [Torna]
[305] Muzaffar Hussain Khan, governador de Kandahar. [Torna]
[306] Un dels llibres perduts de Montserrat. [Torna]
[307] Es refereix a ell mateix. [Torna]
[308] Xiïta. [Torna]
[309] Shâh Ismail, fundador de la dinastia safàvida de Pèrsia, va establir el xiisme com a religió d’Estat al seu regne. Mort l’any 1523. [Torna]
[310] Râfizî o infidel. [Torna]
[311] Invocació a Apol·lo. Nota al marge d’Antoni de Montserrat: «Stat. llib. 1. Th[eb. vv. 716-720]. Estrabó llib. 15.» [Torna]
[312] Text perdut: 1 línia de l’original. [Torna]
[313] Text perdut: algun mot. [Torna]
[314] Nota al marge de Montserrat: «Butsar, és a dir, el cap de l’ídol.» [Torna]
[315] Gulbadan Begam, germana de Humâyûn. [Torna]
[316] Nota al marge de Montserrat: «Butsar.» [Torna]
[317] Diego Lopes Coutinho. [Torna]
[318] Broach. [Torna]
[319] Qutb-ud-dîn Khan de Broach. [Torna]
[320] Nota al marge de Montserrat: «Talabqhoda, és a dir, els que cerquen Déu». Es refereix als talabqhudâ. [Torna]
[321] Nauroz, any nou persa, que comença el 21 de març. [Torna]
[322] 1 o 2 línies perdudes. [Torna]
[323] Alcorà, sura 4, 169. [Torna]
[324] Nota al marge de Montserrat: «Joan 1.» [Torna]
[325] La Meca [Torna]
[326] Nota al marge de Montserrat: «Gabers.» Es refereix als zoroastrians. [Torna]
[327] Nota al marge de Montserrat: «Ef. 5» [Torna]
[328] Mateu 6, 34. [Torna]
[329] Antoni de Montserrat. [Torna]
[330] Nota al marge de Montserrat: «Això ho deixo per a on pugui explicar-ho millor.» [Torna]
[331] Fort d’Angerte. [Torna]
[332] Nota al marge de Montserrat: «Aquest és el Narvadus.» [Torna]
[333] La Meca. [Torna]
[334] Daytan, prop de Sûrat. [Torna]
[335] Nota al marge de Montserrat: «Li deien Miram Soldà.» [Torna]
[336] Nota al marge de Montserrat: «El l4 d’agost de 1582.» [Torna]
[337] Òbviament, s’està referint als vâniya o comerciants, és a dir, els jains. [Torna]
[338] Nota al marge de Montserrat: «Estrabó, llib. 15.» Els germanes eren probablement budistes. [Torna]
[339] Nota al marge de Montserrat: «Act, 5.» [Torna]
[340] Nota al marge de Montserrat: «Salms, 24.» [Torna]
[341] Una o dues línies del manuscrit perdudes. [Torna]
[342] Nota al marge de Montserrat: «Com la verge romana Agnes». [Torna]
[343] Tribu escita. [Torna]
[344] Xinesos. [Torna]
[345] Japonesos. Nota al marge de Montserrat: «Japones, nipho[nes], niphonzi.» [Torna]
[346] Turbant. [Torna]
[347] Els sacerdots van arribar a Fatehpur Sîkri als voltants del 28 de febrer de 1580. [Torna]
[348] Polo. És un mot del dialecte tibetà que es parla a les valls de Balti (Caixmir, Pakistan). [Torna]
[349] Boxa. [Torna]
[350] Pîr Shaikh-ul-Islâm (Salîm Chishtî). [Torna]
[351] Sufí. [Torna]
[352] Nota al marge de Montserrat: «3 Reis, 6.» [Torna]
[353] Els tres fills coneguts també amb els noms de Salîm (futur rei Jahângîr), Murâd i Dânyâl, seguint el mateix ordre del text. [Torna]
[354] Nota al marge de Montserrat: «Dan. 6, Esd. 3-6, Ester 6, Esd. 3-2.» [Torna]
[355] Nota al marge de Montserrat, explicant el valor del sesterci: «4.000 asos (monedes). 4.000 reals.» [Torna]
[356] Nota al marge de Montserrat: «Estrabó llib. 15.» [Torna]
[357] Apareix una nota de Montserrat que posteriorment va ser cancel·lada: «Totes aquestes pràctiques procedeixen de les lleis i costums dels tàrtars, als quals ell prova d’imitar tant com li és possible. Per part de mare, és descendent de Cinguiscan.» [Torna]
[358] Regne de Narsingh o Vijayanagar. [Torna]
[359] Els Pandyas. [Torna]
[360] Ptolomeu l’anomenava Ariake, que es correspon amb Mahârastra. [Torna]
[361] Konkan. [Torna]
[362] Nota al marge de Montserrat: «Si Déu vol, escriuré més tard el que he descobert sobre l’univers de l’Índia.» Es tracta d’una altra important referència al misteriós segon llibre de Montserrat. Mai no s’ha pogut localitzar. [Torna]
[363] Nota al marge de Montserrat: «Estrabó Geog. lib. 15; Q, Curtij, lib.8; Diod. Siculus, lib. 3 c. 10.» [Quintus Curtius; Diodorus Siculus] [Torna]
[364] Probablement, es refereix a les pinyes dels pins. [Torna]
[365] Un dels pocs cops en què Montserrat utilitza la primera persona en tota l’obra. [Torna]
[366] Tamerlà. [Torna]
[367] Himàlaia. [Torna]
[368] Llac Mânasarowar, per als indis, o Mapam Iumtso per als tibetans. [Torna]
[369] Bukhara (actual Uzbekistan). [Torna]
[370] Balkh (actual Afganistan). [Torna]
[371] En una nota posterior de Montserrat, de nou, s’aprecia l’existència d’un segon llibre. La nota diu el següent: «Babur, l’avi de Zelaldin, un home valent com s’ha explicat en l’anterior llibre, va treballar dur.» [Torna]
[372] Montserrat havia escrit anteriorment, en referència als uzbeks: «El cabdill dels osbequis va ocupar el regne de Samarcanda.» [Torna]
[373] Bâbar. [Torna]
[374] Humâyûn. [Torna]
[375] Montserrat, en un primer moment, es refereix a aquest rei com el «Xa Ismael». [Torna]
[376] Es refereix al xiisme. [Torna]
[377] Nota al marge de Montserrat: «Beyram Can.» Aquesta identificació no respon als fets històrics. [Torna]
[378] Gakkhars. [Torna]
[379] Hi ha diverses interpretacions sobre els cambovis. Podrien ser gujarâtis o habitants de Camboja, terme que s’associaria a Kafiristan i Chitral. [Torna]
[380] Marâthâs. [Torna]
[381] Râjputs. [Torna]
[382] Pot tractar-se de jâts. [Torna]
[383] Caixmiris. [Torna]
[384] Nota al marge de Montserrat: «Grandiositat de les ciutats». [Torna]
[385] Txingguis Khan (1162-1167?-1227). [Torna]
[386] Nota al marge de Montserrat: «Ant. Reg.» Referència desconeguda. [Torna]
[387] Territori situat a l’oest del riu Don. [Torna]
[388] Alans. [Torna]
[389] Riu Don. [Torna]
[390] Nota al marge de Montserrat: «Hom ha de suposar on es troba el Mont Bèlia. A Eneas 9, llib. 6, Sabellicus segueix a Ayton.» Marcus Antonius Coccius Sabellicus (1436-1508) va escriure una història universal des d’Adam fins el 1503 amb el títol Rhapsodia historiarum enneades (publicat entre 1498 i 1504); l’obra completa es va publicar a Venècia l’any 1560. Ayton, príncep d’Armènia i abat de Poitiers, va redactar el 1307 una geografia sistemàtica d’Àsia en la seva Historia Orientalis. [Torna]
[391] Nota al marge de Montserrat: «Ptol. llib. 3 cap. 5 tab. 7, Europa.» [Torna]
[392] Nota al marge de Montserrat: «Sab. Enneadis 9 lib. 6.» Malgrat que Cinguiscan va viure entre els anys 1162-1167?-1227, les invasions d’Europa es van produir més tard. En el seu punt més àlgid, les tropes mongoles van plantar-se a les portes de Viena l’any 1242. [Torna]
[393] Mar Bàltic. [Torna]
[394] Nota al marge de Montserrat: «Ant. p. 3, tit.19, c. 8. Ptol. llib. 6, c.14, tab. 7. Ant. Reg.» St. Antoninus, bisbe de Florència va escriure el Chronicon partibus tribus distincta ab initio mundi ad MCCCLX, publicat a Venècia des del 1474 fins 1479. [Torna]
[395] El general mongol Baiju. [Torna]
[396] Konya a Anatòlia. [Torna]
[397] Batu. [Torna]
[398] Poble del Danubi. [Torna]
[399] Rutens. [Torna]
[400] Polonesos. [Torna]
[401] Hongaresos. [Torna]
[402] Nota al marge de Montserrat: «Q. Curtius d’Índia llib. 9.» [Torna]
[403] Nota al marge de Montserrat: «Dan. 3.» [Torna]
[404] Nota al marge de Montserrat: «Ant. Coc. Sabel. ibidem.» [Torna]
[405] Nota al marge de Montserrat: «Rodericus Gonsal. e Clavigijs.» [Torna]
[406] Nota al marge de Montserrat: «Ant. Reg.» [Torna]
[407] Ögödei (regnat 1229-1241). [Torna]
[408] Txaghatai (mor 1242). [Torna]
[409] Özbeg (regnat 1313-1341), Horda d’Or. [Torna]
[410] Txaghatais. [Torna]
[411] Jötxi (mor 1227), Batu (mor 1255) i Tagladai. [Torna]
[412] Uzbeks. [Torna]
[413] Nota al marge de Montserrat: «D. Ant.[oninus] 3a pars, lit. 19, cap. 8, 17.» [Torna]
[414] Nota al marge de Montserrat: «Sabellicus Enneadis nonae, llib. 6.» [Torna]
[415] Nota al marge de Montserrat: «Rodericus Gonsal.» [Torna]
[416] Nota al marge de Montserrat: «D. Antonin. ibid.» [Torna]
[417] Nota al marge de Montserrat: «Rustani en persa significa la llengua rústica.» [Torna]
[418] Güyük Khan (regnat 1246-1248). [Torna]
[419] Elijigidei. [Torna]
[420] Khan. [Torna]
[421] Abaka Khan (regnat, 1265-1282), Il Khan. [Torna]
[422] Tegüder Ahmad (regnat, 1282-1284), Il Khan. [Torna]
[423] Arghun Khan (regnat 1284-1291), Il Khan. [Torna]
[424] Baidu Khan (regnat, 1295), Il Khan. [Torna]
[425] Ghâzân Khan (regnat, 1295-1304), Il Khan. [Torna]
[426] Nota al marge de Montserrat: «Gurg, allò que els llatins anomenen Hircani o Georgiani.» [Torna]
[427] Nota al marge de Montserrat: «Bagdad, Babel, Babilònia.» [Torna]
[428] Nota al marge de Montserrat: «Takhtamish.» Es tracta de Tokhtamish. [Torna]
[429] Chûli Begam, d’origen persa. [Torna]
[430] Qazan Khan (vuitena generació del llinatge de Txingguis Khan). [Torna]
[431] Nota al marge de Montserrat: «Rodericus Gonsal.» Es tracta de Kesh. [Torna]
[432] Nota al marge de Montserrat: «Ciutat verda.» Es tracta de Shahr-i-Sabz. [Torna]
[433] Nota al marge de Montserrat: «Jovius afirma que va néixer a Samarcanda d’origen obscur i baix.» [Torna]
[434] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia. Variae lection. lib.» Pietro Mexia o Messia (mort el 1552); de Sicília, va ser l’historiador de Carles V. Aquest Mexia va obtenir la informació de diverses fonts: Baptista Egnazio (1478-1573) que va escriure un tractat sobre els turcs; del papa Pius II; de Bartolomeo Platina; de Mateo Palmerio; de Baptista Fulgosus; i de Combinus de Florència. [Torna]
[435] Nota al marge de Montserrat: «Rodericus Gonsal.» [Torna]
[436] Nota al marge de Montserrat: «Mexia, ibid.» [Torna]
[437] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gonsal.» [Torna]
[438] Nota al marge de Montserrat: «Del poble de Sebaste.» Sistan. [Torna]
[439] Nota al marge de Montserrat: «Sebasteni.» [Torna]
[440] En persa, Timu-i Lang, és a dir, Tamerlà (1336-1405). [Torna]
[441] Sarai Mulk Khanoum. [Torna]
[442] Nota al marge de Montserrat: «Mexia i Roder. Gonsal., en els llocs esmentats.» [Torna]
[443] Alanjik. [Torna]
[444] Nota al marge de Montserrat: «Roder. Gonsal.» [Torna]
[445] Arzindjan. [Torna]
[446] Nota al marge de Montserrat: «Paulus Jovius in lib. Elogiorum.» [Torna]
[447] Bayazid o Baiacet (regnat, 1389-1402) [Torna]
[448] Nota al marge de Montserrat: «Els nostres el coneixen erròniament com Cyri-Caelebes o Calepinus, ja que el seu nom era Cide Xelebius, que en llatí vol dir ‘dominus generosus’.» [Torna]
[449] Es tracta de l’otomà Mehmed I Txelebi. [Torna]
[450] Ankara. [Torna]
[451] Nota al marge de Montserrat: «Angur, és a dir, raïm.» [Torna]
[452] Nota al marge de Montserrat: «Reg. Ant.» [Torna]
[453] Nota al marge de Montserrat: «Comparació presa de Jovius.» [Torna]
[454] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[455] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia, ibid; indrets esmentats per Jovius.» [Torna]
[456] Nota al marge de Montserrat: «Jovius, ibid.» [Torna]
[457] Nota al marge de Montserrat: «Dierbecan. Natolia, anomenada per nosaltres, Turquia o Turcia.» [Torna]
[458] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.-Meixa és la nostra autoritat, però Jovius escriu que van ser 140.000 els morts.» [Torna]
[459] Nota al marge de Montserrat: «Sabellicus, Enneas 9, llib. 9.» [Torna]
[460] Nota al marge de Montserrat: «Cayrum. Messer. Heb. Misre, AEgiptus.» [Torna]
[461] Nota al marge de Montserrat: «Mexia, Jovius i Sabellicus en els indrets esmentats. Jovius escriu que va retirar l’exèrcit per salvar-lo de la pesta.» [Torna]
[462] Trebisonda. [Torna]
[463] Nota al marge de Montserrat: «Rhages: província de Rheg.-Sabellicus, ibid.» [Torna]
[464] Tokhtamish (regnat 1375-1395), Khan de l’Horda Blanca i l’Horda d’Or. [Torna]
[465] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[466] Nota al marge de Montserrat: «Q. Curtius, llib. 7.» [Torna]
[467] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[468] Nota al marge de Montserrat: «Una mena de cabres, anomenades dumbi, és a dir, amb cua, en motiu de l’enorme cua que tenen.» [Torna]
[469] Idi Qut, cap de l’Horda nogai (regnat, 1400-1412). [Torna]
[470] Mar d’Azov. [Torna]
[471] Crimea. [Torna]
[472] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia.» [Torna]
[473] Nota al marge de Montserrat: «Plini.» [Torna]
[474] Nord de la Xina. També conegut en l’antiguitat com a Seres. [Torna]
[475] Khanbalig o Pequín. [Torna]
[476] Nota al marge de Montserrat: «Cambalec i els Seres.» [Torna]
[477] Nota al marge de Montserrat: «St. Antoninus els anomena Cytaii, Aquest nom deriva del mot escita.» [Torna]
[478] Nota al marge de Montserrat: «Any de Crist de 1581.» [Torna]
[479] Cotxinxina. [Torna]
[480] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[481] Probablement, volia dir 1.000.000 en lloc de 10.000. [Torna]
[482] Es correspon amb el sud de la Xina. [Torna]
[483] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia - Pius II.» [Torna]
[484] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[485] Nota al marge de Montserrat: «Prusa, prop del Mont Olympus, una ciutat de Bitínia, capital de l’imperi asiàtic. Long. 57, Lat. 41.4. Ptol. llib. 5, cap. 1, tau. 1, Àsia.» [Torna]
[486] Syr Darja. [Torna]
[487] Nota al marge de Montserrat: «Sabellicus ibid.» [Torna]
[488] Nota al marge de Montserrat: «El riu Jaxart es coneix amb el nom de Chesel, és a dir, roig o rogenc, per la gent de l’indret. Ptol. llib. 6, cap. 14, tau. 7, Àsia. Antigament, els escites l’anomenaven Sylis. Plin. i Solinus. Desemboca al Mar Caspi. Long. 97, Lat. 48.» [Torna]
[489] Nota al marge de Montserrat: «Jovius ibid. El Volga s’anomenava Rha.» [Torna]
[490] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[491] Nota al marge de Montserrat: «Lucà.» [Torna]
[492] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[493] Nota al marge de Montserrat: «Pius, segon de segona part d’Àsia, cap 31.» [Torna]
[494] Nota al marge de Montserrat: «Gairebé tot a partir de Rod. Gons.» [Torna]
[495] Nota al marge de Montserrat: «Pagrix: barba neta.» [Torna]
[496] Nota al marge de Montserrat: «La seva pròpia família.» [Torna]
[497] Jahângîr. [Torna]
[498] Mirân Shâh. [Torna]
[499] Shâh Rukh (regnat, 1405-1447). [Torna]
[500] Soldà Muhammad. [Torna]
[501] Pîr Muhammad. [Torna]
[502] Umar Mîrzâ. [Torna]
[503] Abâ Bakr. [Torna]
[504] Khalil. [Torna]
[505] Nota al marge de Montserrat: «Ptol. llib 6, c.2, tau. 5, Àsia -Ecbàtana, Tabris. Long, 88, Lat. 37.45- Persèpolis, Xiras. La capital de l’Imperi Persa; antigament una de les ciutats més boniques, d’acord amb Plini, Arrià i Diodor. Actualment, la capital del rei de Pèrsia. Long. 91, Lat. 33.20. Ptol. llib. 6 cap. 4, tau. Àsia 5.» [Torna]
[506] Nota al marge de Montserrat: «Babilònia, ara Bagdad. -Alep, abans Hierapolis i Callinice, anomenada Bambycon per Plini; Magog, pels siris. Long 71.19, Lat. 36.25, Ptol. llib. 5, cap. 15, tau. Àsia 4.» [Torna]
[507] Nota al marge de Montserrat: «Sultania, abans coneguda com Heradea i, més tard, Achais a Plini i Solinus. És una ciutat de Mèdia. Long. 89, Lat. 36.40. Ptol. [resta desaparegut].» [Torna]
[508] Nota al marge de Montserrat: «Edificis.» [Torna]
[509] Nota al marge de Montserrat: «Pau.» [Torna]
[510] Nota al marge de Montserrat: «Crueltat.» [Torna]
[511] Nota al marge de Montserrat: «Banquets.» [Torna]
[512] Nota al marge de Montserrat: «Jovius, ibid.» [Torna]
[513] Nota al marge de Montserrat: «Costum mongol.» [Torna]
[514] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[515] Nota al marge de Montserrat: «Manera d’administrar justícia.» [Torna]
[516] Nota al marge de Montserrat: «Jovius, ibid.» [Torna]
[517] Nota al marge de Montserrat: «Mort de Temur.» [Torna]
[518] Nota al marge de Montserrat: «Any del Senyor de 1405.» [Torna]
[519] Dervix. [Torna]
[520] Notes al marge de Montserrat en el paràgraf: «Petrus Mexia; Jovius; Pius II; Rod. Gons.; Petrus Mexia» [Torna]
[521] Nota al marge de Montserrat: «Crueltat.» [Torna]
[522] Nota al marge de Montserrat: «Sabellicus.» [Torna]
[523] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia; Pius II; Jovius.» [Torna]
[524] Nota al marge de Montserrat: «Perspicàcia.» [Torna]
[525] Nota al marge de Montserrat: «Ararat a Boccatius i Ayton; el país d’Ararat en el Llibre dels Reis; anomenat Gordae per Ptolomeu; muntanyes, a partir de les quals la regió s’anomena Gordaene o Gordaena; Long de les muntanyes: 75. Lat.: 39. 40, tau. 3 Àsia.» [Torna]
[526] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[527] Nota al marge de Montserrat: «Jovius.» [Torna]
[528] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons.» [Torna]
[529] Nota al marge de Montserrat: «Jovius.» [Torna]
[530] Nota al marge de Montserrat: «Disturbis després de la mort de Temur.» [Torna]
[531] Nota al marge de Montserrat: «Tot el que segueix prové de Rod. Gons.» [Torna]
[532] Umar Shaikh. [Torna]
[533] Khan Mîrzâ. [Torna]
[534] Bâbar o Babur. [Torna]
[535] Humâyûn. [Torna]
[536] Nota al marge de Montserrat: «Petrus Mexia de Baptista Egnatius.» [Torna]
[537] ‘Abdullah II (regnat, 1583-1598), uzbek. [Torna]
[538] ‘Abdullah Khan va morir l’any 1598. Per tant, Montserrat va haver de corregir aquesta part del text entre 1598 i 1600, any de la seva mort. [Torna]
[539] Nota al marge de Montserrat: «Lluc 11.» [Torna]
[540] Turquestan uzbek [Torna]
[541] Nota al marge de Montserrat: «Gen. 10.» [Torna]
[542] Nota al marge de Montserrat: «Justinus, llib. II.» [Torna]
[543] Nota al marge de Montserrat: «Plini, Hist. Nat., llib. 6.» [Torna]
[544] Nota al marge de Montserrat: «Estrabó, de Scythis, Geogr. llib. 2 - Plini, ibid.» [Torna]
[545] Sera o Seres, és a dir, nord de la Xina. [Torna]
[546] Nota al marge de Montserrat: «Plini, llib. 6, cap. 13.» [Torna]
[547] Nota al marge de Montserrat: «D. Antoninus, p. 3, títol 19, cap. 8, 20.» [Torna]
[548] Nota al marge de Montserrat: «Ezeq. 38 i 39 - Apoc. 20.» [Torna]
[549] Mar Caspi. [Torna]
[550] Nota al marge de Montserrat: «Estrabó, de Scythis llib. 11, Geogr.» [Torna]
[551] Habitants de les tendes. [Torna]
[552] Habitants de les cavernes. [Torna]
[553] Habitants dels carros. [Torna]
[554] Els que beuen llet. [Torna]
[555] Els que mengen cavalls. [Torna]
[556] Munyidors de cavalls. [Torna]
[557] Sense vida. [Torna]
[558] Nota al marge de Montserrat: «Pius II; Estrabó llib. 7 de Scythis.» [Torna]
[559] Nota al marge de Montserrat: «Tàrtars europeus.» [Torna]
[560] Nota al marge de Montserrat: «Diodorus Siculus Rerum Antiquarum, llib. 5, cap. 3.» [Torna]
[561] Nota al marge de Montserrat: «Tàrtars asiàtics.» [Torna]
[562] Nota al marge de Montserrat: «Justinus, llib. 1; Sabellicus Ennead. 6, llib. 6.» [Torna]
[563] Nota al marge de Montserrat: «Diodon. Siculus, Rerum Antiquarum, llib. 3, cap 11.» [Torna]
[564] Nota al marge de Montserrat: «Rod. Gons. - Sabellicus, ibid.» [Torna]
[565] Afganesos. [Torna]
[566] Nota al marge de Montserrat: «Justinus, llib. 1.» [Torna]
[567] Nota al marge de Montserrat: «Em refereixo als escites en general.» [Torna]
[568] Nota al marge de Montserrat: «Justinus, ibid.» [Torna]
[569] Nota al marge de Montserrat: «Justin. llib. 2» [Torna]
[570] Murad III (regnat, 1574-1595) [Torna]
[571] Nota al marge de Montserrat: «Peroració.» [Torna]
[572] 21 d’octubre de 1590. [Torna]
[573] 11 de desembre de 1590 [Torna]
[574] Jalâl-ud-dîn Muhammad Akbar. La grafia dels noms propis utilitzada per Montserrat en aquest relat és molt erràtica. [Torna]
[575] Mogols. [Torna]
[576] Tamerlà. [Torna]
[577] Baiacet. [Torna]
[578] Mîrân Shâh, Abû Sa’îd, Umar Shâh, Khan Mîrzâ, Bâbar Shâh, Humâyûn Pâdshâh i Jalâl-ud-dîn Akbar. [Torna]
[579] Txaghatai. [Torna]
[580] Uzbeks. [Torna]
[581] Txingguis Khan. [Torna]
[582] ’Abdullah Khan. [Torna]
[583] Samarcanda. [Torna]
[584] Bukhara. [Torna]
[585] Tamerlà. [Torna]
[586] Shahr-i-Sabz. [Torna]
[587] Pagans. [Torna]
[588] Dervix. [Torna]
[589] Va néixer el 15 d’octubre de 1542. [Torna]
[590] Jhelum. [Torna]
[591] Polo. [Torna]
[592] Cérvol sâmbar de l’Índia. [Torna]
[593] O panteres. [Torna]
[594] Hindús. [Torna]
[595] Kotwâl. [Torna]
[596] Sacerdots. [Torna]
[597] Salîm [Torna]
[598] Murâd. [Torna]
[599] Dânyâl. [Torna]
[600] Patans o paixtus orientals. [Torna]
[601] Balutxis. [Torna]
[602] Gakkhars. [Torna]
[603] Gujarâts. [Torna]
[604] Delhi. [Torna]
[605] Âgra. [Torna]
[606] Fatehpur Sîkri. [Torna]
[607] Kambhâyat, Delhi, Lahore, Multan, Mandû, Patnah, Jaunpur i Ahmadâbâd. [Torna]
[608] Brahmans. [Torna]
[609] Kumaun. [Torna]
[610] Himàlaies. [Torna]
[611] Sûrat, Broach o Bharôch, Kambhâyat i Gogo. [Torna]
[612] Deccan (Dekkan) i Kanara. [Torna]
[613] Narsinga i Vijayanagar. [Torna]
[614] Tapî. [Torna]
[615] Narvada. [Torna]
[616] Chambal. [Torna]
[617] Yamuna. [Torna]
[618] Sutlej, Beâs, Râvi, Chenâb i Jhelum. [Torna]
[619] Tamerlà. [Torna]
[620] Kabul (Kâbul). [Torna]
[621] Xiïta. [Torna]
[622] Qutb-ud-dîn Khan. [Torna]
[623] Shihâb Khan. [Torna]
[624] Amin Khan Ghorî. [Torna]
[625] Mîrzâ Hakîm. [Torna]
[626] Pell de búfal o rinoceront. [Torna]
[627] Instrument musical de vent. [Torna]
[628] Khurasanis. [Torna]
[629] Turcmens. [Torna]
[630] Kafir, infidel. [Torna]
[631] Tibetans. [Torna]
[632] Kângrâ. [Torna]