Els palaus de Temur i els seus costums

Els servents de palau eren molt nombrosos: entre ells cal comptar els missatgers que, com hem esmentat anteriorment, eren coneguts amb el nom de «gelabdars», o «anchs» en llengua tàrtara. Les tasques dels responsables del palau i la cort eren les mateixes que en la cort de Zelaldin, que sempre ha volgut imitar a Temur, fins i tot, en els detalls més insignificants, quant a aquests costums ancestrals. Com a servents, Temur utilitzava prínceps que havien estat derrotats i capturats, a qui encarregava alimentar els animals i ocells del palau que, en certes ocasions, havien de ser inspeccionats pel rei. Si qualsevol d’aquests animals moria, els distingits servents eren castigats amb la mort. Zelaldin es comporta d’una manera més civilitzada i si res es perd, només s’ha de pagar. Si les maneres de Temur eren cruels, les de Zelaldin són sòrdides.

Temur va ordenar als seus vassalls i estats tributaris mostrar en llocs públics l’escut reial i estampar-lo en les seves monedes. Aquests dissenys heràldics consistien en tres cercles col·locats en forma de triangle invertit: un cercle en la part inferior i els altres dos en els vèrtexs superiors. El seu significat era el domini sobre Àsia, Àfrica i Europa. El distintiu de la seva dignitat militar estava format per una triple trena, que penjava de les seves espatlles i estava fixada a una peça d’or al casc o a qualsevol mena de capell que portés.

Mentre Temur descansava entre guerra i guerra,^[508] es concentrava en l’arquitectura. A Quex, va fer edificar amb un cost molt alt un palau sobre l’indret on hi havia hagut la casa del seu pare. A Samarcanda, en vint dies va construir-hi un gran mercat amb edificis per viure-hi i enormes magatzems, que estaven disposats en línia recta des d’una de les portes d’accés a la ciutat fins a la porta de l’altre extrem. Va ser cobert per evitar la pluja i la calor del sol, però tenia finestres que deixaven entrar la llum. També va ser a Samarcanda on hi va erigir una tomba al seu fill Mahamed, a qui van donar l’apel·latiu de Soldà, perquè amb les seves pròpies mans va capturar el Soldà Payazit. En un bon principi, va considerar la construcció massa baixa i va ordenar que la milloressin. Tan gran era la rapidesa i activitat dels seus artesans i obrers, que aquest enorme i bell edifici va acabar-se en tan sols deu dies. El rei no només supervisava les tasques i amenaçava els homes amb càstigs o els animava amb recompenses, sinó que els portava el menjar amb les seves pròpies mans.

La porta d’accés a la tomba de la seva sogra, una obra d’una elegància exquisida, es va completar, igualment, en un termini molt breu. Va fundar Carabac a Pèrsia, i va embellir la ciutat amb vint mil cases. Aquí sovint hi enviava el seu exèrcit per passar-hi l’hivern.

En temps de pau,^[509] li agradava molt jugar a escacs o contemplar lluites de gladiadors i de cops de puny. Sovint oferia banquets, on se servia carn de cavall rostida o bullida.

El costum de fer executar gent enmig dels banquets demostra fins a quin punt, tanmateix, podia arribar la barbàrie d’aquest home.^[510] En les cerimònies festives organitzades en motiu del casori d’un dels seus fills, en el qual hi assistien gents de totes les condicions vingudes de les ciutats i pobles del districte de Samarcanda, va fer aixecar una forca i va anunciar que les celebracions serien una recompensa per a aquells que ho mereixessin, però esdevindrien un càstig per a aquells que fossin culpables. Va mantenir la seva paraula. Tot seguit, després del banquet, va ordenar que el gran pretor fos penjat de la forca. El mateix càstig va imposar-se sobre algú que havia cercat anteriorment la seva protecció. Burod, fill de la seva germana, a qui Temur tenia en gran consideració, va demanar que l’alliberessin a canvi de quatre-cents sestercis. Temur va donar el seu consentiment.

Tanmateix, després de rebre els diners, primer de tot va fer torturar aquell miserable perquè li entregués tots els diners que tenia i, després de prendre-li totes les seves propietats, el va fer penjar cap per avall, amb els peus lligats a la forca. Un altre individu, a qui havien encarregat tenir cura de tres mil cavalls, no va poder mostrar-los quan se li va reclamar. Encara que va prometre entregar-ne sis mil, si li donaven temps per anar a capturar-los, Temur, en lloc de donar el seu vistiplau, va fer que pengessin el pobre miserable a la forca. En les mateixes celebracions va castigar els mercaders del blat de moro i d’altres productes, perquè havien encarit els preus; el mateix va fer amb els sastres.

Els banquets^[511] assolien tota la seva magnificència quan hi eren presents els ambaixadors. Per exhibir totes les seves riqueses, els convidava a palau i als seus jardins, a les cases que tenia fora la ciutat i al campament militar, i en honor seu repartia monedes d’or i argent entre la gent, així com pedres precioses dins de caixes fetes amb pa d’or. Nogensmenys, allò que més agradava als mongols era menjar-se la carn de cavall que se’ls servia en grans safates. Aquestes aficions gastronòmiques destorbaven molt la resta de l’exèrcit. En el saqueig del campament de Payazit,^[512] van veure els mongols llençar-se al damunt dels cavalls grassos, mentre menjaven herba, com si es tractés d’àguiles caçant llebres. Un costum molt semblant i igualment salvatge és el següent: en temps difícils, no tenen cap obstacle en satisfer la gana i la set amb la sang dels seus propis cavalls.^[513] Quan són morts, obren una vena darrere l’orella del cavall, posen els llavis a la ferida i xuclen la sang calenta.