Les campanyes de Tartària
Tornem a la figura de Totamix. Edigui,[469] un antic capità xacattan de Temur i aventurer consumat, amic del poder i sempre preparat per a qualsevol emergència, en veure que els tàrtars estaven farts del seu rei, va explicar-los que ell era un enemic de Temur i que havia jurat portar la ruïna i la mort sobre ell. Si li subministraven tropes, derrotaria Temur i lluitaria contra qualsevol dels seus enemics. La gent va caure en el parany i se’l va creure. Per guanyar-se el seu favor abans que li donessin tropes, va enginyar un complot contra Temur. No obstant això, va ser descobert abans que passés res i va haver de fugir amb els tàrtars que el van rebre afectuosament i el van fer rei després de la fugida de Totamix.
Temur no va aconseguir enxampar Edigui, puix que aquest va fugir abans que es descobrís la seva traïció. Com que sabia que no gosaria enfrontar-se a ell en el camp de batalla, va recórrer un cop més a les seves estratagemes habituals. Li va fer saber que perdonaria totes les ofenses comeses anteriorment i uniria en matrimoni el seu nét amb la filla d’Edigui. Aquest va respondre-li amb el següent missatge:
—Entenc allò que desitgeu. Després d’haver-vos servit en l’exèrcit durant vint anys i havent estat testimoni de la vostra duplicitat, si hem de construir un llaç d’amistat, he decidit que serà en el camp de batalla amb l’espasa a la mà. Atureu les propostes que emanen d’una llengua falsa, si bé melosa.
Mentrestant, Totamix, que no podia suportar més temps la situació en què els seus súbdits l’havien abandonat, després de fer rei un rival seu, va desafiar Edigui, però va ser derrotat i va haver de fugir de nou a una vila prop de Samarcanda, on va viure sota la protecció de Temur.
El seu fill va refugiar-se a Theodosia, una ciutat dels genovesos anomenada ara Caffa, i que es troba prop del mar Negre o llac Maeotis[470] en el Bòsfor Cimeri del Chersonese Tàuric.[471] Des d’aquest indret va seguir atacant Edigui; aquest darrer va posar setge a Caffa i va destruir tota la regió dels voltants fins que els seus ciutadans no van poder suportar-ho més i van suplicar en secret al tàrtar que abandonés la ciutat. Ell va atendre la súplica i va deixar la ciutat d’amagat. Va cercar refugi a Samarcanda, on va reunir-se amb el seu pare i els seus germans, amb els quals va anar a trobar Temur. Per la seva banda, el poble de Caffa va poder signar la pau amb Edigui.
Malgrat que fins aquell moment els tàrtars havien sigut lliures de seguir la religió que més els plagués, el malvat Edigui els va convèncer per convertir-se a les creences supersticioses de Mahamed, i, satisfet amb el tron de Tartària, va abandonar qualsevol pretensió sobre els dominis de Temur, sens dubte, temorós de la intel·ligència i perfídia del darrer. Després de l’expulsió dels reis del llinatge de Cinguiscan, Tartària va caure sota la tirania de molts altres, i els descendents de Cinguiscan van fondre’s amb els xacattans.