Benvinguda de Zelaldin

Per fi, van ser conduïts en presència del rei que, després d’observar-los amb atenció des de la seva elevada estrada, va ordenar que se li apropessin per fer-los diverses qüestions. Ells li van entregar un atlas, que l’arquebisbe de Goa els havia confiat com a present per al rei, el qual va rebre’l de bon grat. Va mostrar-se molt satisfet de veure’ls, però no va ser molt càlid en la seva salutació; en part, per amagar els seus veritables sentiments i, en part, per mantenir la seva dignitat. Després de retirar-se durant una estona a la seva cambra privada, va cridar altre cop els sacerdots a la sala coneguda amb el nom de Capur Talau, per mostrar-los a les seves esposes. D’aquí, van passar a un altre pati anomenat Daulaqhana on, tot aprofitant la caiguda d’un xàfec inesperat, va posar-se els seus vestits portuguesos: una capa escarlata amb fermalls daurats. Va ordenar també als seus fills posar-se el mateix vestit amb capells portuguesos; tot plegat, per satisfer els seus hostes. També els va voler oferir un present de vuit-centes peces d’or, però els sacerdots van replicar que no havien vingut per recollir diners. Res que digués no podria fer-los canviar d’idea per fer-los acceptar el present; aquest temperament va desvetllar l’admiració del rei. Finalment, va ordenar que es distribuïssin els diners entre alguns assistents de Tavares, que eren a la cort.

Més tard, va retirar-se a les seves cambres interiors de palau. Els sacerdots van sentir una gran joia per l’amable recepció del rei i esperançats van traslladar-se a les seves cambres, atès que aquests signes van interpretar-los com a premonicions d’una ràpida conversió del rei a la religió de Crist.