La capital de l’imperi: Fattepur
El 1569 Akbar va decidir establir la seva nova capital prop d’un llogaret anomenat Sîkri, no molt lluny de la monumental Âgra. La victòria sobre els exèrcits de Gujarât va fer que la nova capital fos anomenada Fatehpur Sîkri, «Sîkri, la ciutat de la victòria».
Les múltiples edificacions de Fatehpur Sîkri van construir-se amb el particular estil indi-centreasiàtic dels mogols. La ciutat, abandonada segles enrere, encara manté drets els edificis que van sentir les més apassionades discussions religioses i, fins i tot polítiques, inimaginables en l’Europa dominada per la Inquisició. No hi ha dubte que, tant a nivell cultural, econòmic i polític, l’Índia de la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del XVII va ser una de les primeres potències del món, superant en ocasions la mateixa Xina i a molta distància d’Occident. I aquest poder encara es respira a Âgra, a Fatehpur Sîkri i a Lahore. Tanmateix, és a Fatehpur Sîkri on hi trobem una ciutat feta a mida de l’emperador més poderós de la terra. Tota la seva arquitectura manté un to terrós rogenc molt peculiar, aportat per la pedra de les construccions, que contrasta fortament amb el blau del cel que es reflecteix en les aigües dels estanys artificials que inunden la ciutat.
Dues construccions destaquen enmig d’aquest paisatge vermellós: la Cambra per a les audiències privades i la mesquita Jâmi. Aquestes construccions es troben als dos extrems de la ciutat, la primera al nord-est i la segona al sud-oest.
La Jâmi Masjid va dissenyar-se com una rèplica de la mesquita de la Meca, afegint-hi un delicat mausoleu on reposen les restes de Salîm Chistî, el dervix que va aconsellar Akbar d’abandonar Âgra. Venerat per Akbar com un sant, li va dedicar una tomba bellíssima, tota ella feta de marbre blanc, encerclada per un corredor interior. El magnífic pavelló suporta una cúpula de formes arrodonides que contrasten amb les formes més rectilínies de la base de l’edifici. Els dissenys geomètrics gravats sobre el marbre dels murs del pavelló es consideren els més bells de tota l’Índia.
La cambra d’audiències privades és un pavelló de dues plantes de base quadrada i coronat per quatre torretes o chattri. En l’interior de la cambra, hi trobem una distribució de l’espai molt original. En el centre, hi ha una sòlida columna que suporta una plataforma circular sobre la qual hi tenia el seu tron Akbar. A la plataforma s’hi arribava a partir de quatre passadissos elevats. Des d’aquí, Akbar celebrava les audiències privades, on també hi van tenir cabuda els sacerdots cristians.
Manca, tanmateix, un edifici emblemàtic per identificar en el complex de Fatehpur Sîkri. Es tracta de la casa de l’adoració, on se celebraven els debats religiosos entre cristians, musulmans, hindús, jains, zoroastrians i un llarg etcètera. Les cròniques ens el descriuen com un edifici de base rectangular i, moltes pintures mogols de l’època el reprodueixen. No obstant això, l’edifici no ha pogut ser identificat en els límits de la ciutat. És un dels grans enigmes que impregnen aquesta ciutat fantasmagòrica que va ser abandonada per Akbar el 1585, probablement a causa de l’escassetat d’aigua.
Fattepur, que es pot traduir com Nicòpolis, la ciutat de la victòria, havia estat fundada recentment pel rei, després de tornar a Agara, en acabar la guerra de Gedrosia. La ciutat es troba davant unes muntanyes que, en altres temps, eren conegudes, crec, com a Vindi, i que s’estenen cent milles en direcció oest fins Azmir.[082] El lloc, rocallós i no gaire acollidor, està situat prop d’una antiga ciutat que, per aquesta raó, s’anomena Pura-na Siquir,[083] puix que Purana significa «vell» en la seva llengua, i Siquir és el nom de l’indret. Durant els darrers nou anys, la ciutat ha estat ampliada i embellida extraordinàriament amb magnífiques construccions artístiques, gràcies al tresor reial i a les ofrenes dels grans nobles i cortesans, que han seguit amb entusiasme l’exemple i la voluntat del rei.
Els indrets d’interès de Fattepur són molts. En primer lloc, cal esmentar el palau reial, un enorme complex d’edificis d’una gran bellesa, que s’aixeca per damunt de la ciutat i gaudeix d’una magnífica vista. També hi trobem un gran temple construït sobre arcs i el circ on hi tenen lloc combats entre elefants, espectacles amb gladiadors, i on hi celebren un joc, muntats a cavall, amb una pilota de fusta que es colpeja amb martells també de fusta.[084] Més enllà, trobem els banys i, per acabar, el mercat, on s’hi concentren grans multituds i que, amb una longitud de més cinc-centes passes, està assortit d’una quantitat extraordinària de mercaderies.
Per tal de subministrar aigua a la ciutat, un laboriós estany de dues mil passes de longitud i cinc-centes d’amplada ha estat construït amb molta cura. Els treballs d’enginyeria es van dur a terme amb gran esforç, tot seguint les instruccions del rei que, amb la seva construcció, volia evitar els perills de la sequera. Es troba en l’extrem d’una vall situada a poca alçada i que s’omplia a l’hivern d’aigua de la pluja. Com que l’aigua s’escorria o s’evaporava, es va construir l’embassament. D’aquesta manera, no només es va aconseguir assegurar el subministrament d’aigua, sinó que també es va endolcir la duresa del clima per què, durant la posta de sol, la calor intensa de Fattepur se suavitza amb una brisa fresca i agradable que bufa per sobre de l’estany. En les jornades de descans, el rei baixa al llac, per refrescar-s’hi.
Entre molts d’altres indrets de la ciutat, vull esmentar la muralla que envolta la ciutadella i que té un perímetre de dues mil passes. En ella s’hi han erigit torres distribuïdes en curts intervals, malgrat que en total només hi hagi quatre portes d’accés. A l’est, hi trobem la porta d’Agara; a l’oest, la d’Azimir; al nord, la del circ; i al sud la de Daulpur.
La més impressionant de totes és la porta del circ, per on el rei sovint baixa fins al circ, atès que davant d’aquesta entrada s’hi han esculpit dues estàtues d’elefants a escala natural amb les trompes aixecades. Aquestes estàtues són tan majestuoses i semblen tan reals, que hom estaria temptat de creure que són obra del propi Fídies. Sembla talment que vigilin el recinte del circ. A prop, s’aixeca una piràmide des d’on es mesuren les distàncies de les pedres de comptatge de milla i mitja, que s’han col·locat a la manera romana, al llarg dels camins de l’est en direcció a Agara i els de l’oest cap a Azimir per enregistrar les distàncies als camins.