Antoni de Montserrat se’n va a la guerra en companyia de Zelaldin

Tan aviat com el rei va enllestir els preparatius per iniciar la guerra, els sacerdots van anar a trobar-lo per dir-li que, si no tenia cap objecció, desitjarien compartir amb ell viatges i esforços. Els ho va agrair i els va dir que era conscient de la seva bona voluntat, però creia que els religiosos, devots de la pau de l’estudi i la divina meditació, no haurien d’allunyar-se de tan dolces ocupacions. I per aquest motiu havia sol·licitat a la seva mare^[132] que els tractés amb amabilitat i dedicació. Els va demanar excuses i que preguessin per ell. Els sacerdots van respondre que no s’oblidarien de fer-ho i que, malgrat que els entristiria molt la seva absència, l’obeirien sense objeccions, atès que aquesta era la seva voluntat. No obstant això, l’endemà, quan va trobar-se amb el mestre^[133] del seu fill, el rei li va dir: «Prepareu-vos Pare; vindreu amb mi de viatge». De seguida, va ordenar que li proporcionessin tot allò que li calgués per al viatge.

Tal com era costum en ell, el rei va donar les ordres corresponents per sortir de cacera. Va instal·lar la tenda reial a la vora de la quarta pedra de comptatge des de la ciutat. Allà va prendre-hi les mesures organitzatives següents. La seva mare restaria a Nicòpolis amb el seu nét Danial, el fill petit del rei; Agiscoca governaria la província de Gangàrida; i Cutubdican^[134] es faria càrrec de Gedrosia, si bé tots dos es trobarien sota les ordres de la seva mare que governaria tot el regne d’Índia o Deli. A la fortalesa de Gedrosia hi va deixar deu mil cavalls; dotze mil en va entregar a la seva mare; i a Agiscoca li van correspondre vint mil per acabar definitivament la guerra a la Gangàrida. Se li van enviar reforços a Agiscoca formats per quatre o cinc oficials amb una força cadascun d’ells de sis mil o cinc mil o, com a mínim, quatre mil unitats de cavalleria, a més de la infanteria i gent del poble. També va assignar guarnicions a les principals ciutats. El seu fill gran^[135] i el segon fill,^[136] juntament amb el sacerdot,^[137] el seu instructor, l’acompanyarien, mentre que la seva filla petita^[138] restaria a Nicòpolis amb la seva àvia. Va fer-se acompanyar també d’alguna de les seves dones més importants i les filles grans. Grans quantitats d’or i argent i un equipatge molt voluminós van carregar-se als lloms dels elefants i camells que els van transportar al llarg de la travessa.