Organització de les terres i de l’exèrcit

Per tornar a on érem abans, direm que, malgrat l’existència d’una infanteria amb tot tipus d’armament, la cavalleria és sempre el cos principal de l’exèrcit. Per aquesta raó, el rei destina tots els recursos necessaris per tenir sempre la seva cavalleria perfectament equipada. El rei, amb el seu tresor, manté quaranta-cinc mil unitats de cavalleria, cinc mil elefants i milers de soldats d’infanteria. Les tropes es troben sota el comandament hereditari dels oficials en cap; estan formades per cavalleria, infanteria i elefants, tots pagats pels oficials a partir dels ingressos de les províncies que controlen en nom del rei.

En virtut d’uns usos i costums molt antics, el rei no cedeix mai a perpetuïtat un territori conquerit, sinó que en disposa com li plau. Cedeix l’administració de les províncies als nobles, que escull a condició que paguin un tribut estipulat al tresor reial. Per la seva banda, aquests nobles distribueixen municipis, ciutats i viles entre els seus soldats, o bé els paguen amb diners d’ingressos diversos o assignant-los terres. El rei té molta cura d’entregar als seus capitans províncies on els seus homes puguin trobar uns mitjans honestos i suficients per viure. Les províncies més grans s’assignen a capitans de dues legions i no als d’una sola legió.

Mantenen la tradició heretada dels seus avantpassats de dividir les tropes en diversos regiments, cadascun dels quals amb un comandament hereditari. A Pèrsia, aquestes divisions s’anomenen «lascar». Com que el comandant de cada divisió té un mercat establert, aquestes divisions es coneixen pel nom tàrtar de «urdú» o, com diem nosaltres, «orda». Es coneixen pel nom del seu comandant: l’urdu, o l’orda de Mancin, significa la divisió de Mancin.

D’aquesta manera, encara que les ciutats i terres del país pertanyen al rei i totes les tropes l’obeeixen com el seu màxim sobirà, la major part dels soldats, tal com hem dit, tenen els seus propis comandants, al servei dels quals hi han estat de pares a fills. El sistema ofereix moltes ocasions i oportunitats per a les conxorxes i traïcions. Si es dóna el cas d’algun oficial que hagi esdevingut massa poderós i insolent, el rei, en assabentar-se que s’ha enriquit a partir dels ingressos de les províncies, el farà cridar a palau, on serà tractat com un esclau per dur a terme tasques molt allunyades de la seva anterior posició i dignitat. Els posa a cura d’alimentar elefants, cavalls, camells, panteres, cérvols i coloms; un cop l’any, en un dia assenyalat, han de exhibir tots aquests animals al rei.

Quan envia els oficials a governar les províncies, no els deixa romandre molt de temps en el mateix lloc i per assegurar-se’n que no abusaran del seu poder, i per estar informat d’allò que fan, nomena personalment els jutges i els comandants de les ciutats i els municipis.