El temple de Matura (Mathurâ): els avatars de Vishnu
Seguint el riu Yamuna en direcció nord s’arriba a la ciutat de Mathura, on l’encant i exuberància autòctona índia desplacen la sobrietat mogol d’Âgra. La regió de Mathurâ destaca per les seves runes budistes, hereus de les grans construccions religioses erigides durant els regnats d’Ashoka i Kanishka, entre d’altres.
Sembla ser que Montserrat va sentir-se més atret pels testimonis hindús de la ciutat i les rodalies. En aquest indret, s’hi respira la difícil atmosfera que presideix les relacions entre hindús i musulmans a l’Índia. Va ser aquí on la tradició hindú afirma que va néixer Krishna fa més de tres mil·lennis. El temple que commemorava el naixement d’aquest avatar de Vishnu va ser totalment destruït per l’iconoclasta Aurangzeb i, per tant, es fa del tot impossible contemplar el recinte que va esmentar Montserrat en la seva obra. Tanmateix, és possible gaudir de l’extraordinària visió dels banys rituals hindús als esglaons, ghâts, de Vishram, a la vora del Yamuna. Aquests ghât es troba tot just en l’indret on el riu s’estreny i és possible distingir-hi les moltes tortugues que neden pel riu, a la vora dels pelegrins.
Retornem al viatge del rei. Des de Fattepur, l’exèrcit va arribar a Matura[158] en quatre dies. Es tracta d’una ciutat que ja existia quan la religió supersticiosa dels brahmans va ser introduïda en aquestes terres. Es creu que va ser construïda per Crustnu,[159] també conegut amb el nom de Viznu.[160] Tanmateix, no hi ha dubte que aquest darrer va néixer en un suburbi prop de la ciutat, si hem de fer cas del gran nombre de temples que hi ha al districte de Matura dedicats a Viznu. Es van construir en indrets on, d’acord amb algunes llegendes ridícules, contes de velles en definitiva, diuen que va realitzar algun miracle. Aquests temples sagrats, o hauria de dir millor profans, són elegants construccions piramidals a l’estil de l’arquitectura índia. Les entrades s’orienten a llevant perquè, quan surti el sol, els seus raigs il·luminin el rostre de l’ídol.
Tots els gentils de l’Índia adoren Crustnu com a un déu. Diuen que era fill de Para Brama[161] (també anomenat Para Maessur,[162] que vol dir déu immortal) i tenia dos germans, Maessur[163] i Brama,[164] i una germana, Sethi.[165] Aquesta darrera no va néixer d’una mare, sinó que va emergir del front de Para Maessur i es va esposar amb Maessur, com Juno ho va fer amb Júpiter. El dimoni, per no ser inconsistent, va inculcar als antics indis les mateixes genealogies de déus que va implantar en les ments dels nostres avantpassats. ¿No deien aquests que Saturn era el pare de Júpiter, Neptú i Orc,[166] i Minerva va néixer del seu cap?
No obstant això, hi ha una diferència: els nostres poetes atribuïen aquests noms al cel, als elements i coses connectades amb els elements, mentre que els indis mantenen que els noms per als déus són nocions universals i intel·lectuals, com feien els atenencs,[167] els quals creien que resurrecció era una nova deessa i que sant Pau era un predicador de nous déus. Un error similar van fer els maniqueus, quan van deïficar els cinc elements que havien ideat. Creien que cada element emanava de l’altre i se succeïen l’un a l’altre com les anelles d’una cadena; com si un donés a llum al següent. En adonar-se que existien connexions i similituds entre ells, van creure equivocadament que es lligaven com un matrimoni.
No parlaré del pare i els germans de Crustnu. Els mestres dels indis i dels brahmans asseguren que Crustnu va néixer nou vegades. Primer, ho va fer en forma de monstre marí, per alliberar el seu germà Brama d’un cargol de mar que l’estava devorant.[168] Després, va aparèixer en forma de tortuga, per sostenir la terra que sota el pes de dos gegants era a punt de caure. En tercer lloc, va venir com un porc fastigós, per netejar la terra de brutícia. En quart lloc, es va presentar com un monstre, lleó per sota el melic i home per sobre, per matar un gegant que oprimia la terra cruelment. En cinquè lloc, va aparèixer en forma de nan, per demanar almoina com un captaire. En sisè lloc, va venir com una persona molt forçuda que en el moment de néixer va enlairar-se cap al cel. En setè lloc, va encarnar-se en el ventre d’un pastor, que venia llet, i quan a la fi va veure la llum va posar-se a vendre collars de vidre i anells per poder matar el seu oncle de forma secreta i maliciosa, i no va parar fins aconseguir-ho. En vuitè lloc, va esdevenir rei i va governar durant quatre mil sis-cents setanta-tres anys. En novè i darrer lloc, va aparèixer-se com un camperol, per acabar amb la vida d’una deessa, amb la seva espasa. De nen, era esvalotador i entremaliat, avesat a la mentida i al furt. Quan era amb el pastor, acostumava a robar-li la llet, la mantega i el formatge i, si li preguntava si havia estat ell, ho negava. També robava la roba de les dones que es banyaven als rius. Trencava cassoles i utensilis dels veïns i, per amoïnar els ramaders, deixava anar els vedells dels estables i els feia marxar. Quan es va fer un home, si és que mereix aquest nom, va millorar encara més els seus divertiments de joventut. Va raptar a la força vuit dones d’altres marits i setze mil amb frau i d’amagat. I perquè la memòria d’aquests miracles no s’esvaeixi, s’aixequen aquests temples per preservar-la.
Així de desvergonyits són els brahmans i així de beneita és la gent del poble de l’Índia. Ciceró, el pare de l’eloqüència, podia dir sense equivocar-se: «Hi ha algun país més bàrbar que l’Índia? N’existeix algun de més rude?». No hi ha dubte que els contes de vella que s’expliquen al costat de les fogueres d’hivern són més creïbles que totes aquestes faules.
Com que Viznu és el fals déu més famós de l’Índia, aquesta ciutat, com Roma a Europa, ha estat la font de totes les supersticions de l’Índia. Es tracta d’una ciutat de grans dimensions, envoltada d’amples murs, amb edificis espaiosos i molt poblada. Les runes encara presenten de forma molt clara la bellesa dels seus antics edificis i, si es busca entre les pedres encara s’hi distingeixen columnes i estàtues molt antigues de gran elegància. Dels molts temples gentils que hi havia a la zona, només se’n conserva un.