L’actitud del rei en la guerra amb els portuguesos

Els sacerdots estaven molt preocupats amb les notícies que arribaven a la cort. Quan li van traslladar al rei el seu neguit, els va prometre que desconeixia la gravetat dels fets. Va dir que els dos homes que havien dut a terme aquelles accions que ell desconeixia, Cutubdican i Xaebcan, eren ancians amb autoritat i respectats pel poble. Va afegir que no els podia desautoritzar, atès que semblava que tot el que feien era per la causa del propi rei; tenint en compte que els cristians eren considerats com els enemics dels agarens. La resposta del rei va semblar lògica als sacerdots, ja que aquells nobles odiaven el rei pel seu posicionament en qüestions religioses. A més, els mongols són un poble d’una sagacitat innata que davant situacions difícils de govern intenten aprofitar-se’n i proven de satisfer les pròpies ambicions, sense deixar de cercar els propis interessos excepte quan resulta absolutament necessari.

Nogensmenys, quan ho van demanar els sacerdots, el rei va ordenar a aquells nobles senyors que retiressin les tropes del territori de Daman, i els cabdills van obeir immediatament. L’afer va fer sospitar als sacerdots que el rei, malgrat les bones paraules, estava conxorxat amb els criminals i afavoria la guerra.

A la fi, van descobrir que tenien raó, ja que el rei havia preparat un parany contra Diu i el seu capità, Pedro de Menezes. Havia ordenat als mongols que introduïssin una gran quantitat d’armes en l’interior de fardells de cotó i visitessin Diu en termes amistosos amb el pretext de comprar provisions i, d’aquesta manera, sorprendre els portuguesos en la mínima ocasió i apoderar-se de la fortalesa. Els mongols van seguir les seves ordres i van anar a comprar-hi provisions. El capità els va permetre l’entrada desarmats dins la fortalesa en termes amistosos. Tanmateix, la guàrdia portuguesa va ocupar posicions, preparats per matar qualsevol d’ells que fes algun moviment sospitós. Pedro preferia ignorar la possible traïdoria dels mongols que començar una guerra amb el rei del país veí, d’altra banda, molt ben assortit de tropes. Primer, volia consultar amb el virrei de l’Índia. Finalment, els mongols no van trobar una bona ocasió per dur a terme el seu pla i van haver de marxar de Diu l’endemà. Mentrestant, el rei preguntava als sacerdots qui era el capità de Diu. Naturalment, en aquella època, els sacerdots no podien sospitar de cap manera sobre el veritable propòsit d’aquelles qüestions.