Els ermitanys hindús de les muntanyes Balnatque thile (Balnât kâ tîlâ)
El Thile de Balnat[218] o cingle de Balnat té una gran alçada i és tan inclinat i de difícil accés que un home a cavall no pot pujar-hi. Dalt de tot, hi ha un espai obert amb algunes cambres on es diu que Balnat va viure amb la seva germana. Balnat va ser el fundador d’una secta que seguia les pràctiques que es descriuen tot seguit.
Per un espai de temps de dos anys han de servir els altres que ja viuen allà, abans de ser admesos i rebre l’hàbit del seu orde. Això vol dir que han d’obeir el cuiner, tallar llenya i dur-la a la cuina, portar els ramats a pastar, recollir l’aigua —a l’estiu resulta una feina molt pesada—, i servir el menjar als altres, que poden arribar a ser fins a tres-cents. Acabats aquests dos anys de servitud, si han dut a terme les seves obligacions amb diligència i cura, seran investits amb l’hàbit. Abans, han de prometre castedat eterna i no fer res que pugui denigrar la dignitat i bona reputació del seu orde. L’hàbit està format per una peça de roba molt ample, la toga, que arriba fins als peus i té un aspecte semblant al d’aquella harmiclausa[219] —una paraula no molt llatina— dels antics i que en els nostres dies anomenem escapulari, un mantell i una peça de lli per embolicar-se el cap. Tots els vestits es tenyien amb un guix rogenc i semblava talment que anessin pintats de color vermell.
Un cop eren investits amb aquests hàbits, eren lliures de vaguejar pertot arreu i viure de les almoines. En cas que s’apreciés mala conducta en algun dels seus membres, aquests serien expulsats de l’orde. El seu cap té una autoritat màxima i un cop ha estat elevat a aquesta dignitat pot romandre per sempre més dalt de la muntanya. Es troba sempre envoltat de venerables ancians que li donen consells. Quan mor, un dels membres del consell d’ancians és elegit com a successor seu per tots els presents. El símbol de la seva dignitat és una ínfula, envoltada per petites bandes de seda que es troben fixades constituint una mena de xarxa ordenada. Les bandes estan col·locades de manera que queden penjant i es poden moure lliurement. Hi ha tres o quatre fileres de cintes de seda des de dalt fins a baix de l’ínfula, que li donen la volta per davant; es tracta, sens dubte, d’una insígnia sacerdotal que frega el ridícul, i serveix per demostrar la vanitat de les seves supersticions, almenys per a aquells que s’hagin vist il·luminats pel més feble raig de la fe. Aquests homes, encara que no es consideren seguidors de les creences dels agarens, tenen les seves pròpies supersticions, pròpies de la seva gran ignorància i bogeria.