Guerra entre mongols i portuguesos

Continuem amb el relat dels fets que van tenir lloc. Mentre l’assumpte de l’ambaixada s’enllestia a Fattepur, van arribar notícies als sacerdots segons les quals havia esclatat una guerra amb els mongols de Daman, prop de Butzar.^[314] Aquesta és una ciutat de la regió de Daman que la tia del rei Zelaldin,^[315] mentre es trobava a Surate preparant-se per salpar cap a la Meca, va entregar com a present als portuguesos amb l’esperança que aquests la tractarien d’una forma amistosa, en cas que caigués en les seves mans durant la travessa. De tornada, un cop passats tots els perills del viatge i quan l’amistat dels portuguesos ja no li feia cap servei, va fer que la gent de Surate recuperés la ciutat i els territoris veïns. Van enviar un cos de la cavalleria, però va ser repel·lit amb fermesa pels portuguesos i els mongols van perdre alguns genets.

En aquelles ocasions en què els mongols —una raça orgullosa i arrogant, ensinistrada des de la infantesa per a la lluita i la insolència— volen viatjar per mar de forma segura, han de passar necessàriament per Diu i demanar un salconduit que només se’ls atorga si compleixen tot un seguit de condicions. Aquesta és una espina que porten clavada el rei i els mongols. Si refusen seguir aquest procediment, les naus portugueses els tracten com a trofeus de guerra, és a dir, com si es tractessin de naus enemigues. El capità de Baroci i Surate, que continua enviant vaixells sense llicència, ho considera una injúria contra el seu honor; i això els comporta moltes pèrdues. Per aquest motiu, les relacions amb els portuguesos no poden ser pitjors.

Si a la derrota de Butzar^[316] afegim que els portuguesos van capturar una de les seves naus, la situació es va complicar molt, fins al punt que la pèrfida animadversió dels mongols, motivada també per l’amabilitat mostrada pel rei amb els cristians, va traduir-se en l’esclat de les hostilitats.