La prova de foc: els arguments de Rodolfo

Rodolfo, a qui tots els seus companys seguíem amb entusiasme, era ple de zel i fervor religiós, i desitjava trobar l’oportunitat d’entregar la seva vida en nom de Crist. Sempre va cercar de tot cor seguir els dictats de les seves obligacions religioses, i, si hagués estat convençut de la seva necessitat, mai no s’hauria tirat enrere i hauria passat la prova del foc. Això no obstant, dubtava de la seva utilitat en aquella ocasió i, per aquesta raó, no va voler polemitzar més. Nogesmenys, per evitar donar la impressió de covardia en refusar la prova, va aprofitar la primera oportunitat per fer la següent proposta al rei —els seus companys ja havien donat el seu vistiplau—. Va dir:

—Senyor, si desitgeu posar a prova la meva constància i la dels meus companys en la fe i la religió de Jesucrist que vam rebre dels nostres avantpassats i vam beure de la llet de les nostres mares que ens van criar, i a la qual estem entregats per complet, nosaltres, amb el cor joiós i reforçat per la gràcia de Déu, pujarem de bon grat no a una, sinó a mil pires. Tampoc no esperem o volem salvar-nos amb un miracle, encara que ens considereu servidors del mateix Déu que va salvar els tres nens hebreus del forn, i els va treure sense que les flames els fessin cap mal.^[092] Confiem en l’ajut diví i, per tant, no temem els elefants, lleons, panteres, lleopards, precipicis, fuetades, creus, o qualsevol altra mena de turment. Majestat, podeu dur a terme la prova ara mateix, si us complau, i comprovareu si això que us dic és veritat o no. No deixem passar més temps; tan sols ens cal una estona perquè el nostre company malalt que jeu al llit pugui reunir-se aquí amb nosaltres; i creiem que es recuperarà ràpidament gràcies a la joia que li produirà l’anunci de la celebració de la prova.

»Nogensmenys, si proposeu aquesta prova del foc amb la intenció de contemplar un miracle —com si algú de nosaltres fos tingut en tan alta consideració per Déu, que no permetria al foc infligir-li cap mal—, nosaltres hem de confessar que, malgrat la nostra confiança il·limitada en Déu, sovint ens hem deixat endur per les males accions i encara continuem deixant-nos endur per elles. Som pecadors i, per tant, els nostres escrúpols religiosos fan que no gosem esperar cap mena de miracles per a nosaltres mateixos, en especial, perquè desconeixem si Déu ens té en alta estima o si no ens considera dignes del seu camí. Voldria afegir, d’altra banda, que jutjar amb el foc si la Bíblia prové de Déu, en funció de si ella mateixa i el seu portador es cremen, es contradiu amb les ensenyances i l’exemple de Crist, a qui vós, majestat, tant de respecte mostreu.

»Indubtablement, no voldreu convertir-vos intencionadament en algú que cerca miracles i a qui Ell es va referir com: “Una generació adúltera i malvada que cerca un signe” —termes amb què amonestava els jueus—. De nou, el dimoni va temptar-lo, tot dient: “Si sou el fill de Déu, llanceu-vos a terra”. Ell va replicar-li: “No temptaràs el Senyor, el teu Déu”. Quan Herodes va exigir miracles, no va pronunciar un sol mot; ni quan el van clavar a la creu i els jueus li demanaven un miracle tot dient: “Si sou el fill de Déu, baixeu de la creu i creurem en vós”. Fins i tot, en aquelles circumstàncies, va mostrar indiferència.^[093]

»Per allò que fa a nosaltres mateixos, tots aquells que han patit turment en nom de la fe, els màrtirs, han estat millors homes que no pas nosaltres. Tot i així, molts d’ells han mort cremats. Pel que fa al nostre llibre, moltes esglésies i cases que contenien els Evangelis han estat cremades pels enemics de la nostra religió. També s’han cremat els temples de Mahamed i els seus volums sagrats. I és per tot això que la prova del foc ha de considerar-se dubtosa i incerta.

»I ara —per no oblidar-nos de la proposta dels agarens— si finalment ens ordeneu que duem a terme la prova, us preguem que els estalvieu a ells la seva perillosa part del tracte, encara que, sens dubte, no creiem que cap d’ells tingui tanta fe en la seva religió i en el seu profeta, o sigui tan beneit, com per córrer un risc tan gran. Naturalment, la seva forma de ser els condueix a demanar miracles, però si un distingit seguidor de la nostra religió fes un miracle, dirien que ho ha fet amb màgia o bruixeria. De la mateixa manera, si un de nosaltres se’n sortís del foc, seria abatut amb llances o el lapidarien fins a la mort. Se les enginyarien per amagar sempre la veritat i refugiar-se en la foscor del dubte, en lloc de creure en la santedat del miracle divinament forjat.

»Això és el que va passar fa quaranta anys amb el franciscà Andrea Spoletano. Els agarens van proposar-li una prova similar al Marroc, a Àfrica. Falsament van declarar que es convertirien al cristianisme si ell aconseguia sortir il·lès de les flames. Van poder contemplar com Andrea es passejava per enmig de les flames enlairant les mans i els ulls cap al cel. Els cristians captius que eren presents a la prova van començar a picar de mans en senyal de joia, al costat de la resta de gent, tots astorats pel miracle, però els cabdills dels agarens i dels jueus, que també eren espectadors, van enterrar Andrea i la pira sota una pluja de pedres, no fos que algú digués que les flames l’havien deixat sa i estalvi. Un captiu que havia pogut escapar va endur-se a Portugal les seves relíquies, la carn de les quals es mostra encara tan fresca com la d’un home viu, per a Caterina d’Àustria, reina de Portugal».