Tamerlà i els timúrides
L’origen d’Akbar i la seva dinastia mogol cal cercar-lo en els llinatges centreasiàtics dels timúrides i dels txingguiskhànides. L’avi de Zelaldin, Bâbar (o Bâbur), portava sang del cabdill turc de Samarcanda, Tamerlà, i de la família txaghatai, descendents directes del mongol Txingguis Khan (o Genguis Khan).
Els txaghatai eren d’origen mongol, però havien estat islamitzats des de feia segles. Representaven els legítims hereus de les hordes mongoles en l’espai geogràfic d’Àsia Central. L’origen d’aquesta dinastia el trobem en un fill de Txingguis Khan, conegut amb el nom de Txaghatai Khan; a ell li va correspondre l’administració de les regions del Turquestan a la mort del gran conqueridor mongol. Des del segle XIII fins al XIV la dinastia va ser absorbida gradualment en el món turc d’Àsia Central i la religió i la llengua dels seus territoris i de la pròpia dinastia van modificar-se. Les antigues creences xamàniques dels mongols de Txingguis Khan van ser substituïdes per l’Islam sunnita, mentre que la llengua mongol dels seus avantpassats va ser abandonada en favor del dialecte turc txaghatai.
La dinastia txaghatai va ser colpida dramàticament a la fi del segle XIV per l’aparició de Timur-i Lang, Tamerlà, i les seves hordes turcomongoles. Tamerlà no pertanyia a cap llinatge de la noblesa tribal, sinó que sorgia del cor de les tribus nòmades turques que vivien d’assaltar les caravanes que viatjaven pels camins de la Ruta de la Seda al seu pas per la regió de Samarcanda. Després d’anys de lluita, Tamerlà va esdevenir el nou emir de Samarcanda i va iniciar la conquesta de nous territoris. Es va fer amb el control de la pràctica totalitat del Pròxim Orient, Pèrsia, l’Índia septentrional i Àsia Central. La seva darrera campanya militar, tot just abans de morir, anava adreçada contra la Xina de la dinastia Ming. A banda de les seves habilitats com a estratega i guerrer, Tamerlà serà recordat a Àsia Central com el gran patró de la ciutat de Samarcanda. Va fundar el llinatge dels timúrides que va governar el centre d’Àsia al llarg del segle XV des de les ciutats de Herat (actual Afganistan) i de Samarcanda (actual Uzbekistan). En aquesta darrera ciutat, va ser un nét de Tamerlà, Ulugh Beg, qui va fer-hi construir l’observatori astronòmic més famós de l’època, arreu del món. La dinastia timúrida va extingir-se amb l’arribada progressiva de les tribus turques uzbekes del nord que van fundar la dinastia shaibànida a les regions de l’actual Uzbekistan i el nord d’Afganistan.
Alguns membres de la família reial timúrida van cercar refugi a les muntanyes de l’Hindu Kush, entre els actuals Afganistan i Pakistan. Allà van fundar una nova dinastia reial amagada entre els cims més alts del planeta i que va restar aïllada de la resta de la regió fins a finals del segle XIX. Els hereus de la dinastia dels reis de l’Hindu Kush oriental van ser coneguts amb el nom de Kature i el títol reial de Mehtar. Tenien la seva capital a Chitral. Durant segles van dominar les regions de Chitral i part del Badakhshan, Mastuj, Yasin i Gilgit. Els seus successors encara viuen avui dia en aquelles regions remotes del Pakistan i es consideren els darrers descendents de Tamerlà, el cabdill turc d’Àsia Central.