Intendència de l’exèrcit

El sacerdot que viatjava amb l’exèrcit^[144] va sorprendre’s molt amb els preus tan baixos de les provisions, malgrat l’enorme gentada que formava l’exèrcit i, en especial, el nombre d’elefants. És aquí on es feia evident la gran visió i destresa del rei. Enviava avançats agents escollits per la seva habilitat a les ciutats i viles veïnes que s’ocupaven de fer portar provisions d’arreu. Els mercaders que portessin a l’exèrcit blat, arròs, llegums, o qualsevol gènere de provisions que es poguessin beure o menjar, a més d’altres queviures, quedaven exempts de pagar taxes, mentre que si col·laboraven en el transport no havien de pagar les corresponents taxes de pas.

Després de creuar les fronteres de l’imperi, el rei tenia molta cura d’anunciar-ho mitjançant un pregó solemne en el seu campament perquè la notícia arribés a les poblacions natives. Aquestes normalment podien sentir-se segures i si no tenien intencions bel·licoses podien romandre a les seves ciutats.

Si portaven provisions al campament, serien excusats de pagar impostos i podien fixar lliurement l’import dels productes. Després que el rei tornés victoriós de la batalla, rebrien el seu agraïment i favor. En canvi, si es comportaven malament, els castigava molt severament. Es feia seus els reis de les regions que travessava mitjançant tractats d’amistat, presents i promeses i, com que portava un gran nombre de tropes i ningú no posava en dubte la seva capacitat de retornar victoriós, s’atemorien i complien amb les seves exigències, tot i que no els agradés fer-ho. Només per salvar els seus interessos, es mostraven ben predisposats. El resultat era que fins i tot en territori enemic, el seu gegantesc exèrcit no patia els inconvenients de preus elevats ni de manca de queviures.