La grandesa d’Agara (Âgra) i el mestre sufí

Quaranta quilòmetres a l’est de Fatehpur Sîkri, s’aixeca la monumental Âgra. És la ciutat mogol per excel·lència. Per ella hi van passar els sis grans mogols de la història de l’Índia: Bâbar, Humâyûn, Akbar, Jahângîr, Shâh Jahân i Aurangzeb. Sense cap dubte, el nét d’Akbar, Shâh Jahân, va ser qui va deixar-hi l’empremta més destacable. Jahângîr estava captivat per l’imponent paisatge del Caixmir i, per tant, va preferir dedicar tots els seus esforços a embellir la ciutat de Srînagar, mentre que Aurangzeb va preferir Delhi i Lahore. Encara que Akbar va centrar-se fonamentalment en la construcció de la nova ciutat de Fatehpur Sîkri, durant els primers anys del seu regnat va fer d’Âgra la capital de l’Imperi i va edificar-hi el seu fort, a la vora del riu Yamuna.

El fort té un disseny semicircular i mira al riu Yamuna. A la vora, concretament en direcció nord, hi trobem la mesquita Jâmi Masjid, a la vora de la qual comença el tumult del famós basar d’Âgra, conegut amb el nom de Kinari Bazar. Montserrat ja ens el va descriure en el seu relat. Hi segueixen existint els mateixos mercats que ell va poder observar: Sabji, per a les verdures; Loha, per als ferrers; i Naiki per a la roba i teixits. En l’interior del fort, la major part dels seus palaus van ser construïts durant el regnat de Shâh Jahân que va convertir la fortalesa militar rogenca d’Akbar en un palau de delicats perfils. Va ser Akbar, tanmateix, l’artífex de la construcció del palau de Jahângîr. A Shâh Jahân devem també la construcció del tron més famós del planeta: el tron del paó. Aquesta cadira imperial d’un preu incalculable —recoberta per més de 26.000 gemmes— va ser albergada en els seus primers temps en el fort d’Âgra i, més tard, Aurangzeb la va fer traslladar a Delhi, d’on seria robada posteriorment pels exèrcits perses de Nâdir Shâh durant el segle XVIII i traslladada a Teheran per servir els xas d’Iran.

Des d’aquest palau, pot apreciar-se també l’edificació més singular de tota la dinastia mogol i, potser, de tota la història de l’Índia: el Tâj Mahal. De nou, hem de cercar l’autoria d’aquesta obra d’art arquitectònica en el nét d’Akbar, Shâh Jahân. La construcció del mausoleu de marbre va iniciar-se el 1631 i es va perllongar durant 22 anys. El mausoleu més famós del planeta va ser la millor mostra d’amor que l’emperador mogol va poder atorgar a la seva esposa morta Mumtaz Mahal. Els darrers anys de la seva vida, Shâh Jahân va ser empresonat pel seu propi fill, Aurangzeb, a l’interior del fort d’Âgra des d’on contemplava la seva obra mestra, el Tâj Mahal, uns metres més enllà. Després de la seva mort, va poder descansar al costat de la seva estimada.

Mentre Zelaldin residia a Agara, va decidir traslladar la seva cort a Siquir d’acord amb el consell d’un cert sufí[085] que vivia en aquells temps en una petita cabana dalt d’una roca. Els sufís són homes que professen la saviesa i la pietat.

Agara[086] és la ciutat més famosa de tot el país, per la seva grandària i per la seva antiguitat. Es troba a la vora del riu Jomanes.[087] Zelaldin el Gran va néixer i va créixer aquí, i també hi va ser proclamat rei després de la terrible mort del seu pare en un desafortunat accident. Emaum,[088] com es deia el seu pa re, va morir mentre caminava recolzat en el seu bastó per la terrassa del palau de Deli; va apropar-se massa a la vora, el seu bastó va relliscar i ell va precipitar-se daltabaix, al jardí. Es dedicava als estudis literaris i era un gran patró dels erudits, però ni l’atreia ni participava en la guerra. Pel contrari, Zelaldin, malgrat no tenir cap instrucció, s’ha fet famós per la seva habilitat en la batalla i pel seu coratge.

Després de proclamar-se rei, Zelaldin va traslladar la seu del govern des de Deli, on havia quedat establerta des dels temps dels reis cristians, fins Agara, on ell mateix havia nascut. Va construir-hi un palau i una ciutadella de les dimensions d’una gran ciutat, ja que dins el perímetre de la ciutadella hi va incloure les mansions dels nobles, els graners, la hisenda, l’arsenal, les cavallerisses i les botigues i cabanes de queviures, dels barbers i de tota mena d’artesans relacionats amb la cort. Les pedres d’aquests edificis estan tan hàbilment engalzades que les escletxes són gairebé inapreciables, malgrat que no es va utilitzar calç per encaixar-les. El bonic color de la pedra, que és tota vermella, també contribueix a donar l’efecte de solidesa i uniformitat. Davant l’entrada, hi ha estàtues de dos reis insignificants a qui el mateix Zelaldin va disparar amb el seu mosquetó; els reis munten elefants, reproduïts a escala natural i amb els quals acostumaven a passejar quan eren vius. Aquestes estàtues serveixen de trofeus i monuments a les seves victòries militars.

Si tot hagués tingut lloc com el rei desitjava, Agara hauria esdevingut indubtablement un just homenatge a la seva saviesa, atès que presenta grans avantatges sobre totes les altres ciutats de la regió: clima suau, terra fèrtil, un gran riu i preciosos jardins. Gents de totes les races recorren els seus carrers en una ciutat que fa quatre mil passes de longitud i dues mil d’amplada.

Qualsevol necessitat i comoditat pot trobar-se aquí, si hom ho desitja. Això és fins i tot cert per als productes que han d’importar-se des de racons tan llunyans com la mateixa Europa. Hi ha un nombre molt important d’artesans, ferrers i orfebres. Gemmes i perles, or i argent, abunden en grans quantitats. Hi abunden els cavalls de Pèrsia i Tartària. En definitiva, la ciutat vessa d’opulència i abundor. D’aquí que a Agara no es conegui el significat del mot escassetat. A tot això, hem d’afegir-hi la seva localització, com a melic de tot el regne, que permetia al rei traslladar-se, en tot moment, a qualsevol indret del seu regne, o bé convocar els seus súbdits a la ciutat.

Tanmateix, tal com passa habitualment amb els afers terrenals, tot se’n va anar en orris. Tan aviat com les obres de construcció van finalitzar, el rei va anar a viure a palau en la seva nova fortalesa. Soprenentment, va trobar el lloc infestat de mals esperits, si Déu em permet aquesta expressió, que es movien d’un lloc a un altre, tot ho trencaven a bocins, aterrien les dones i els nens, llençaven pedres i finalment van començar a fer mal a tothom que era allà. Potser totes aquestes inconveniències s’haurien pogut suportar, si les coses no haguessin anat més lluny.

L’odi del dimoni va començar a caure com una maledicció sobre els fills del rei, que morien dos o tres dies tan sols després de néixer. Dos o tres d’ells van morir d’aquesta manera.[089] Per aquesta raó, molt afectat per aquesta terrible pèrdua i temorós de romandre sense descendència, el rei va adreçar-se al sufí abans esmentat que vivia en solitud en un turó de Siquir. El rei li va relatar tot allò que el dimoni li havia fet patir. El mestre va recomanar-li que traslladés la seva residència des d’Agara fins a Siquir i el rei va obeir de seguida. Va ordenar que se li erigís en aquell indret una casa —petita, sens dubte, però de magnificència reial— sense perdre temps. La casa es va ampliar més tard per esdevenir un palau.

Ambaixador a la cort del Gran Mogol
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0090.xhtml
Section0091.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0107.xhtml
Section0108.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
Section0111.xhtml
Section0112.xhtml
Section0113.xhtml
Section0114.xhtml
Section0115.xhtml
Section0116.xhtml
Section0117.xhtml
Section0118.xhtml
Section0119.xhtml
Section0120.xhtml
Section0121.xhtml
Section0122.xhtml
Section0123.xhtml
Section0124.xhtml
Section0125.xhtml
Section0126.xhtml
Section0127.xhtml
Section0128.xhtml
Section0129.xhtml
Section0130.xhtml
Section0131.xhtml
Section0132.xhtml
Section0133.xhtml
Section0134.xhtml
Section0135.xhtml
Section0136.xhtml
Section0137.xhtml
Section0138.xhtml
Section0139.xhtml
Section0140.xhtml
Section0141.xhtml
Section0142.xhtml
Section0143.xhtml
Section0144.xhtml
Section0145.xhtml
Section0146.xhtml
Section0147.xhtml
Section0148.xhtml
Section0149.xhtml
Section0150.xhtml
Section0151.xhtml
Section0152.xhtml
Section0153.xhtml
Section0154.xhtml
Section0155.xhtml
Section0156.xhtml
Section0157.xhtml
Section0158.xhtml
Section0159.xhtml
Section0160.xhtml
Section0161.xhtml
Section0162.xhtml
Section0163.xhtml
Section0164.xhtml
Section0165.xhtml
Section0166.xhtml
Section0167.xhtml
Section0168.xhtml
Section0169.xhtml
Section0170.xhtml
Section0171.xhtml
Section0172.xhtml
Section0173.xhtml
Section0174.xhtml
Section0175.xhtml
Section0176.xhtml
Section0177.xhtml
Section0178.xhtml
Section0179.xhtml
Section0180.xhtml
Section0181.xhtml
Section0182.xhtml
Section0183.xhtml
Section0184.xhtml
Section0185.xhtml
Section0186.xhtml
Section0187.xhtml
Section0188.xhtml
Section0189.xhtml
Section0190.xhtml
Section0191.xhtml
Section0192.xhtml
Section0193.xhtml
Section0194.xhtml
Section0195.xhtml
Section0196.xhtml
Section0197.xhtml
autor.xhtml
notes.xhtml