Codi de disciplina militar
El rei era tan estricte en el manteniment de la disciplina militar que no tenia cap escrúpol en aplicar severs càstigs a aquells que infringissin les seves ordres. En una ocasió, després d’haver instal·lat el seu campament a la vora de l’Indus, va donar ordres taxatives perquè es trobés un gual per al pas de l’exèrcit. Va ordenar a un dels seus comandants que remuntés el riu amunt fins a un cert lloc, que li va ser assenyalat, per intentar trobar un indret per on els cavalls poguessin creuar el riu. L’oficial va pujar vint-i-cinc milles, però no va trobar-hi cap pas adequat. La gent d’aquell indret li van dir que en aquella zona el riu també era molt profund i que, per tant, era inútil avançar més. Va tornar i va dir-li al rei que, com no hi havia cap gual, caldria construir un pont per a les tropes.
—Has anat fins on jo t’he dit? —va demanar-li el rei.
En adonar-se que no havia arribat fins on li havia estat ordenat, va fer-lo arrestar i arrossegar fins al lloc on hauria d’haver d’anat. El van fer estirar a terra, el van lligar en un sac fet de pell de bou inflat amb aire i el van llançar al corrent del riu. En arribar les notícies del càstig al campament, l’exèrcit sencer va apropar-se a la vora del riu a contemplar l’espectacle.
El pobre miserable va aparèixer allà, enmig del riu, ara a l’esquerra, ara a la dreta, i mentre el corrent se l’enduïa, els seus xiscles i precs de clemència feien molta llàstima. Quan el corrent el va portar davant d’on era el rei, aquest va ordenar que el recollissin de l’aigua, però amb la condició que totes les seves possessions li serien confiscades. El van exposar per tots els mercats, on un missatger proclamava les ofenses comeses i, en darrer terme, el van vendre com esclau. L’amic que el va comprar va pagar al tresor del rei vuitanta peces d’or. Posteriorment, el rei el va perdonar, però amb aquest càstig exemplar va voler demostrar als seus soldats com d’estricte era la disciplina militar i quina importància donava al compliment precís de les seves ordres. És ben cert que una multitud de gent com aquella no podria haver-se mantingut mai en ordre, sense prendre mesures tan dràstiques com aquelles.