La conspiració de Xamansur (Shâh Mansûr) i Mirsachim (Mîrzâ Muhammad Hakîm), rei de Chabul (Kabul)
Durant aquells temps, l’amabilitat del rei amb els sacerdots es va estrènyer. Això va alimentar el rumor segons el qual el rei abandonaria Mahamed, i es deia que tenia la intenció de convertir-se al cristianisme. D’altra banda, no recitava en les hores establertes les pregàries prescrites per la seva llei, ni observava el mes de dejuni anomenat Ramadan; sovint feia bromes sobre Mahamed, especialment en referència al costum llicenciós que tenia de sortir de casa descalç i sense pantalons.[118] Aquestes actituds del rei ofenien moltíssim els agarens.
En particular, es va sentir molt ofès el tresorer en cap,[119] que el rei havia elevat a la més alta dignitat des dels seus orígens humils i miserables. Incapaç de suportar els insults adreçats contra el propi profeta i tots els agarens en general, i mogut per les seves conviccions religioses, ja que qualsevol que no cregui en el Profeta o bé s’hi oposi hauria de ser destruït, va pensar en la possibilitat de rebel·lar-se. Després de convèncer molta gent perquè s’afegissin a la seva conspiració, va escriure una carta a Mirsachim, el germà de Zelaldin,[120] governant de Chabul i gran defensor de les supersticions dels agarens.
La missiva deia el següent:
Si resteu inactiu només podré considerar-vos un home mandrós i poc respectuós amb la llei. Se us ofereix la possibilitat de prendre possessió d’aquests extensos regnes i de prendre revenja d’aquells que no segueixen la llei i han injuriat Mahamed. Heu de saber que si us alceu en armes contra el vostre germà infidel, n’hi ha molts amb mi desitjosos d’unir-se a les vostres files. A mi em seguiran. Podeu estar ben segur que quan els exèrcits s’enfrontin, jo mateix el mataré o algú altre si ho pot fer més fàcilment i amb més seguretat. Entre els conspiradors n’hi ha molts que pertanyen a la família del vostre germà i us podran atorgar la victòria sense vessar sang.
Com que el seu autor va escriure moltes còpies de la carta, una va poder ser interceptada i va ser entregada al rei. Aquest, en adonar-se de l’existència de la conspiració, va ordenar que el rebel fos posat sota custòdia i va escriure al seu germà per demanar-li que no trenqués la pau si no volia perdre el seu propi regne.
Un mes més tard, després de recordar-li tot allò que havia fet per ell, va ordenar l’alliberament del traïdor amb un sever advertiment. Li van ser restituïts els seus privilegis, atès que era un home molt avesat als negocis, i el rei tenia prou confiança en els seus propis recursos com per no sentir-se gens amenaçat pel seu germà. La resta de conspiradors, la llista dels quals es va trobar en poder de Xamansur, van ser advertits amb discreció i se’ls va enviar a diversos indrets situats a regions allunyades, perquè no poguessin reunir forces de nou.