Els mogols
En regions menys aïllades, la línia timúrida va tenir continuïtat per mitjà de Bâbar (1483-1530). Aquest príncep timúrida també estava emparentat amb la família reial dels txaghatai, és a dir, els successors de Txingguis Khan. Bâbar, el Tigre, recollia la legitimitat dinàstica de les dues branques reials musulmanes més emblemàtiques de les estepes centreasiàtiques: timúrides i txaghatais. Bâbar va intentar des de la Vall de Ferghana resistir l’avanç dels uzbeks, però tots els esforços van resultar inútils. Finalment, va veure’s obligat a refugiar-se a Kabul, una rica ciutat que gaudia de l’intercanvi comercial de les caravanes de la Ruta de la Seda. Malgrat que Bâbar va provar de recuperar Samarcanda amb el suport del xa de Pèrsia, no sense abans haver-se convertit al xiisme, l’empresa es va revelar del tot impossible davant la fortalesa dels uzbeks. Va ser llavors quan Bâbar va girar els ulls vers l’Índia. En pocs anys, va destruir el Soldanat de Delhi governat per la dinastia Lodi, d’origen afganès, i va imposar-se sobre les terres de més enllà del riu Indus. Havia nascut una nova dinastia imperial índia que, d’acord amb alguns historiadors, hauria d’esdevenir la més rica i poderosa de totes les que ha vist el subcontinent. Naixia la dinastia mogol de l’Índia —«mongol», en persa i que ve a referir-se als orígens remots de Bâbar—. A la gran mesquita de Delhi, Bâbar es va fer proclamar «padishah» —títol reial persa, origen de «baixà»— de l’Hindustan.
A Bâbar el va succeir el seu fill Humâyûn (1508-1556), el Just, nascut a Kabul. A la mort del seu pare, va rebre un imperi amenaçat per prínceps hindús, alguns indis musulmans i afganesos establerts al país. De tots ells, Sher Shâh, el rei Lleó, va revelar-se com el més perillós de tots. Aquest afganès va aconseguir derrotar Humâyûn i interrompre el seu regnat per un espai de temps de més de cinc anys, en què el mogol va haver de cercar refugi amb els perses. Com el seu pare, Humâyûn va haver d’abandonar el sunnisme i convertir-se al xiisme per assegurar-se el suport dels exèrcits del xa de Pèrsia. Encara que breu, el govern de l’afganès Sher Shâh (1540-1545), instal·lat a Delhi, va aportar grans beneficis, especialment pel que fa a la reforma administrativa del país, que posteriorment adopta ria el propi Akbar. Tanmateix, Humâyûn amb el suport persa, va restaurar el domini mogol sobre el nord de l’Índia i va dedicar la resta dels seus dies a les arts, l’estudi i el consum de post, la beguda estupefaent que Montserrat ens descriu en la seva obra. A la seva mort, el va succeir el seu fill Jalâl-ud-Dîn Muhammad Akbar.