L’inici d’una cursa de conquestes des de Samarcanda

Un cop les seves ferides van guarir-se i es va haver recuperat, va reunir els seus homes de nou. La gent de Samarcanda, que conspiraven contra el seu propi rei, confiant en la seva audàcia, van demanar-li que preparés una emboscada i matés el rei. Temur va acceptar i va preparar un parany, mentre el rei viatjava sense escorta des de Samarcanda fins a un altre indret. El va atacar per sorpresa i va eliminar tota l’escorta. El rei va veure’s obligat a fugir cap a les muntanyes, on va confiar la seva vida i seguretat a un camperol a qui va prometre una valuosa recompensa. De res no li va servir, ja que el camperol el va trair i Temur va ferir el rei i tot seguit el va executar. A continuació, va marxar ràpidament cap a Samarcanda, va prendre la ciutat, el palau i la ciutadella i, finalment, va establir-hi una guarnició. Més tard, va enfrontar-se a l’exèrcit xacattan i va obligar Cannu,^[441] muller del rei mort i filla d’Ahican, a casar-se amb ell.

El rei lladre, ara emperador, va somiar aviat amb empreses més ambicioses. En aquella època, dos germans lluitaven pel tron de Pèrsia i Temur va jutjar que era el moment oportú per apoderar-se d’aquell regne, fent causa comuna amb un dels litigants.^[442] Un d’ells, després d’haver expulsat el seu germà i haver-se apoderat del tron, no va dubtar en atorgar tota la seva confiança en Temur. Però aquest va abusar-ne, en fer-li creure que havia d’emprendre una guerra contra un altre rei i, per aquest motiu, li calien els homes del rei com a reforç. Al mateix temps, per una altra banda, Temur anava reclutant més tropes mercenàries. Quan va finalment trobar-se al capdavant d’aquell exèrcit va romandre a Pèrsia i, a traïció, va dirigir tots els seus homes contra el seu amfitrió i aliat; el va derrotar i el va privar del seu regne i de totes les seves possessions.

Un cop va haver protegit Pèrsia amb tropes xacattans, va avançar, en primer lloc, contra els parts, que pagaven impostos a Pèrsia. Hamid, el desposseït rei de Pèrsia, va fugir al castell d’Alinga,^[443] on Temur el va assetjar durant tres anys.^[444] De camí cap a la Tartària, Temur va derrotar Coramxa, esmentat anteriorment, que tornava de la destrucció de Cusaghana —que vol dir la casa de Cusa—, i va subjugar bona part del seu territori. Posteriorment, va atacar els hircanians —que nosaltres anomenem georgians i que són cristians—, va prendre el seu fort de Tarcon i va arribar fins a Darbent, prop de les Portes de Ferro —el nom turc és Damarcab— més enllà d’Ibèria i Albània. Més tard, es va dirigir a Armènia, la va conquerir i després va ocupar Mesopotàmia. En el viatge de retorn, va creuar l’Eufrates prop d’Arsinga^[445] i va envair la Capadòcia.^[446]