Més enfrontaments a la frontera

Les hostilitats van tenir encara conseqüències més greus. El virrei de Baroci,^[318] Cutubdican,^[319] va reunir un exèrcit de quinze mil genets d’entre els seus súbdits del districte de Campaner, governat pel seu fill, Nourancan, que aquells dies es trobava al costat del rei. Les tropes del prefecte de Surate també s’hi van afegir. Cutubdican va envair el territori de Daman amb la intenció d’atacar el fort i apoderar-se de tota la regió fins al riu Agassain. Els pobres camperols, pescadors i la resta de la població van haver de refugiar-se als penya-segats de la costa, on els mongols no hi tenien accés. Dissortadament, la pujada de la marea va provocar una enorme mortaldat entre dones i nens.

Poc després, Cutubdican va ser castigat pel seu crim, quan Mussafar, el rei destronat de Gedrosia, va derrotar-lo i un soldat el va trobar amagat en una granja de cotó. Allà mateix el van ajusticiar. Mussafar havia atacat per sorpresa les fortaleses dels mongols amb l’objectiu de recuperar per la força els dominis dels seus avantpassats, que Zelaldin li havia arrabassat injustament.

Gràcies al coratge i a la prudència de Martin Alfonso de Mello, comandant de Daman de Fernao de Castro, prefecte de Xeul; de Manuel de Saldanha, prefecte de Bassain; i de Fernao de Miranda, almirall de la flota reial; i a la valentia de la nostra milícia de veterans, els mongols van ser obligats a fugir amb greus pèrdues. Tan aviat com es va saber que s’apropaven, van arribar tropes per socórrer-los de totes les regions veïnes i els comandants de les fortaleses abans esmentades van dirigir-se ràpidament cap a Daman. Els mongols van assetjar Danuh, una petita vila amb una força de defensa portuguesa menor i feble el comandant de la qual era Joao de Athaide. En una mostra més de coratge, aquest darrer va expulsar-los amb l’ajut de llances, fletxes i bales. Els mongols van veure’s obligats a fugir després de perdre un elefant i alguns dels seus homes.