Els gaccars de Rhauad (Riwat)
Riwat és una ciutat que viu de la Gran Ruta Transversal amb el seu basar disposat a vendre tot allò que calgui als viatgers que per aquí transiten amb els seus sorollosos autobusos policromats i arrebossats amb petites campanetes. Amagada, enmig dels seus carrerons i presidint el basar, s’hi aixeca la que va ser la ciutadella dels gakkhars, el poble que al llarg del segle XVI dominava la plana del Punjab. La ciutadella ha esdevingut un parc per a l’esbarjo dels habitants de Riwat: el pati on els nens juguen i es desfoguen. En l’interior, els edificis dels antics palaus cauen de vells i només es manté activa la seva mesquita amb el mul·là encarregat de mantenir viu l’indret.
L’exèrcit va aturar-se a la ciutat de Rhauad.[225] Els seus habitants, que també es troben en d’altres regions del país, són els gaccars. Aquells que viuen més a prop d’Indo-Escítia són els més ferotges i intercanvien homes per cavalls, fet que ha donat lloc al següent proverbi: «Esclaus d’Índia, cavalls de Pàrtia». El seu país, des de Ruytas fins al riu Indus, és aspre i àrid, i l’aire que respiren és d’una pestilència molt adequada amb el caràcter dels seus habitants. Encara que hagin nascut i s’hagin criat en aquesta banda de l’Indus, són molt diferents en llengua i aspecte dels indis: lleugerament blancs, baixos, amples d’espatlles, de cames robustes, amb el front i les galtes amples, encara que des del front fins a la barbeta tenen la cara més aviat curta. Moltes arrugues marquen el seu rostre i el seu aspecte crea als forasters una sensació hostil, no gens hospitalària.