Retorn per Mandho (Mândhu) i Avaz
Com que la carta del rei amb les ordres calia obrir-la a Surate, es podia escollir el camí que es considerés més adequat; aturar-se, si el perill els assetjava; o, altrament, continuar. Musafar es va calmar, va abandonar el seu projecte i va decidir anar a veure Cutubdican, el prefecte de Baroci, que era familiar seu i l’aconsellaria sobre quin era el millor camí a seguir. Com que el sacerdot va haver d’apressar-se i avançar-se amb molta rapidesa per deixar enllestit a Daman un vaixell per als ambaixadors, va rebre una escorta de vuit servents, que l’acompanyarien només fins a Mandho. Dissortadament, aquells homes el van abandonar inesperadament, de manera que el sacerdot va córrer greus perills, des de Mandho en endavant.
En primer lloc, els camins es trobaven infestats pertot arreu de bandits. D’altra banda, els agarens, que odien el nom de cristià i franc, es deixen convèncer per matar cristians amb molta facilitat. Finalment, el governador de Mandho, en llegir les ordres del rei, va ordenar a un soldat, que justament era mongol, perquè escortés al sacerdot fins Angert.[331] Se li van assignar quatre homes més amb instruccions d’arribar fins a la vora del Narvada[332] i fer passar el sacerdot a l’altra banda del riu.
Un cop el sacerdot va creuar el riu, el mongol va barrinar que si convencia el sacerdot d’anar en un indret solitari, el podria matar i robar-li tots els diners, si és que en tenia. Va fingir que tenia alguns negocis per arranjar en alguna de les viles i va provar de portar el sacerdot cap aquella direcció. Aquest no va sospitar res, però gràcies a una mena d’inspiració divina que va caure sobre ell, va preferir no allunyar-se ni separar-se de la resta de companys i d’un jove cristià que també venia amb ells. El mongol i el grup de bandits, que instigats per aquest esperaven al sacerdot en diversos indrets, no van gosar atacar-los a ell i a la seva petita escorta. D’aquesta manera, amb l’ajut de Déu, va arribar sa i estalvi a Angert.
En aquesta ciutat, va ser rebut amb tots els honors pel fill adoptiu del prefecte de Mandho. Aquí, el jove cristià va renyar el sacerdot per haver-se’n anat tot sol alguns cops amb el mongol. El jove havia rebut informacions tan sols un dia abans, segons les quals el mongol havia sentit en una fonda que escortava un sacerdot cristià que havia estat cridat pel mateix rei per rebre la instrucció en la religió cristiana. Van sentir dir al mongol que si trobava l’oportunitat per fer-ho, primer mataria el sacerdot i, després, el rei.
En el Pas d’Avaz, el sacerdot va aconseguir fugir d’una partida de bandits mantenint tots els seus homes units, caminant junts i agafats de les mans. Els bandits s’amagaven entre la vegetació del bosc i era possible endevinar la seva presència parant atenció als arbusts que gairebé bloquejaven el camí. Quan els bandits van adonar-se amb quina força estaven unides les seves possibles víctimes, van abandonar la persecució.