Incorporació d’Antoni de Montserrat. Costa occidental índia

A quaranta quilòmetres al sud de la gran metròpoli índia de Mumbai, trobem la ciutat de Chaul, un antic enclavament que juntament amb Goa, Bassein, Daman i Diu, constituïen els principals ports de les possessions portugueses a la costa occidental de l’Índia. Els testimonis arquitectònics del seu passat s’aixequen en forma dels edificis construïts pels portuguesos i que en bona part es troben en runes. A la ciutat també hi trobem una església catòlica i una sinagoga. D’altra banda, a les dues riberes del riu, elevats en els seus turons respectius, s’aixequen desafiant-se l’un a l’altre l’antic fort musulmà de Korlai i el fort portuguès, com un recordatori d’enfrontaments passats. A principis del segle XVII, la ciutat va arribar a albergar aproximadament 200 famílies portugueses i una cinquantena de sacerdots cristians.

Daman, la Damao portuguesa, són dues ciutats en una, a causa de la seva peculiar localització geogràfica, ja que es va construir al bell mig de la desem bocadura del riu Daman Ganga, de manera que el Gran Daman —Moti Daman— es troba a la ribera sud i el Petit Daman —Nani Daman— a la ribera nord. Dos forts presideixen les ciutats respectives. Com en els altres antics enclavaments portuguesos, s’hi poden trobar esglésies catòliques, com la mateixa catedral de Se i l’església de Nostra Senyora del Rosari. Daman és una ciutat de pescadors, una distinció que s’aprecia molt bé en els concorreguts mercats del peix que donen un ambient molt peculiar a la Petita Daman. A principis del segle XVII, hi havia aproximadament uns 400 portuguesos i conversos cristians a la ciutat.

El prepòsit va designar com acompanyant de Rodolfo un home^[027] amb grans coneixements de la llengua persa. En arribar l’estació idònia per a la navegació, el prepòsit en persona va acompanyar Rodolfo els vuit jorns de viatge que separaven Goa de Xeul^[028] i d’aquí fins a Daman,^[029] on es va escollir el tercer acompanyant de Rodolfo.^[030]

^[031] Després d’esperar quatre dies a Daman, Rodolfo i els seus companys van reprendre el viatge. El prepòsit, els sacerdots i els habitants de la fortalesa van acompanyar-los fins a una milla de Daman. Van acomiadar-se’n, no sense donar mostres de mútua estimació, manifestada clarament per les moltes llàgrimes vessades en els dos costats. Van passar la nit en una vila anomenada Oroar, prop de la frontera entre els territoris dels dos regnes.

L’endemà, van entrar en els dominis de Zelaldin, després de creuar el riu que hi ha vora el Mont Nera, que en llengua vernacla anomenen Paharnera i que divideix els territoris mon gols dels portuguesos. D’aquí, van traslladar-se a Balsar^[032] (un mot que en la seva llengua significa «cap de bou»). L’endemà van arribar a Nausari^[033] i un dia més tard a Surat.^[034]