La famosa ciutat de Deli (Delhi)

Delhi ha esdevingut la gran metròpoli de l’Índia independent. Des de la partició l’any 1947, la ciutat s’ha convertit en el centre neuràlgic del poder polític del país. Tot i ser la capital de l’Índia, l’antiga Delhi manifesta arreu el seu passat gloriós musulmà.

Montserrat no va poder contemplar alguns dels monuments més destacats d’aquesta sorollosa i activa Delhi, ja que quan el sacerdot va arribar a la ciutat, la Gran Mesquita Jâmi Masjid, el Fort Roig de Delhi, encara no havien estat construïts. Aquestes magnífiques obres de l’arquitectura mogol van ser aixecades sota els auspicis de Shâh Jahân i completades, en el cas del Fort Roig, pel seu fill Aurangzeb.

Montserrat va descriure en el seu relat les descripcions del fort i el mausoleu de Humâyûn, així com el palau de Firoz Shâh. Curiosament, dues de les edificacions esmentades per Montserrat van ser construïdes per sobirans afganesos: el fort i el palau. Allò que Montserrat anomena el Fort de Humâyûn, va ser, en realitat, obra de Sher Shâh, el rei lleó, un afganès que va governar el nord de l’Índia des de 1538 fins 1545, després de fer fugir el propi gran mogol. El fort es coneix amb el nom de Purana Qila i va ser dissenyat en l’estil sòlid i imponent de les construccions afganeses. Es troba a cinc-cents metres del riu Yamuna i en l’interior encara es pot visitar un pavelló de planta octogonal i coronat per un mirador chhatri del més pur estil timúrida. Aquest pavelló servia de biblioteca a Humâyûn i va ser des del seu terrat que aquest va caure daltabaix i va perdre la vida, tal com ens explica Montserrat.

El cos de Humâyûn reposa en el monumental mausoleu situat al cor de Delhi. La seva magnificència és el precedent més clar del mateix Tâj Mahal. L’edifici pren tonalitats vermelloses i blanques causades per la pedra i groguenques i negres procedents del marbre. Els dissenys de l’estrella de David envolten l’arc principal sobre el qual s’aixeca una gegantesca cúpula blanca a l’estil de l’arquitectura centreasiàtica de Samarcanda. És una de les manifestacions artístiques més importants del regnat d’Akbar.

Montserrat fa esment, d’altra banda, del palau de Feroz Shâh, un altre sobirà afganès de Delhi. Aquest palau és el complex conegut amb el nom de Feroz Shâh Kotla, on s’hi pot contemplar el pilar d’un edicte del budista Ashoka. En realitat, el complex albergava tota una ciutat, les runes de la qual es troben a mig camí entre la Vella i Nova Delhi actuals. Gairebé tots els seus edificis van ser enderrocats amb el pas del temps.

Un camí de sis dies ens va dur des de Matura fins a Deli, ciutat de gran opulència i de grans dimensions, situada a la vora del Jomanes. Des dels temps dels reis cristians, aquí es trobava el tron dels reis de l’Índia, on s’hi van asseure més tard els reis patans. També va ser aquí on Emaum,[173] el pare de Zelaldin, a qui tant li agradava aquesta ciutat, va acabar els seus dies a causa d’un accident i descansa en una gran tomba que va fer construir el seu fill Zelaldin enmig dels jardins més preciosos. Tan gran era l’amor que per ell sentia una de les seves esposes, precisament la mare de Mirsachim —el rei de Chabul contra el qual Zelaldin es disposava a emprendre la campanya militar—, que es va fer construir una casa al costat de la tomba del seu marit, on s’hi va quedar la resta de la seva vida. Fins que li va arribar l’hora de la mort, va passar els seus dies de vídua pregant a Déu i oferint almoines als pobres. Donava menjar a més de cinc-centes persones en una mostra de comportament exemplar, digne d’una heroïna si hagués estat cristiana. Tal com va assegurar un autor de sàvies paraules, els agarens són els simis dels cristians, atès que imiten la pietat cristiana en tantes coses. Ho fan sense guanyar-se la recompensa d’aquesta pietat, ja que s’han allunyat de la vertadera fe, la vertadera religió i la vertadera caritat.

A Deli hi destaquen els edificis públics, en especial, la ciutadella construïda per Emaum, la muralla que envolta la ciutat i, sobretot, els temples aixecats pel rei Peruz.[174] Tenen una magnífica estructura feta de marbre, polit d’una forma exquisida. El recobriment està fet amb una calç, on en lloc d’aigua es va fer servir llet i que li dóna un color blanc lluent que fa brillar el temple com si fos un mirall. Aquesta barreja de calç de llet no només uneix les diferents estructures evitant qualsevol esquerda, sinó que quan es poleix brilla esplendorosament. Peruz, patan de naixement, va ser un home molt pietós i en el seu regne hi va fer construir albergs cada dues milles, envoltats d’arbres plantats per fer ombra i embellir el paisatge. També s’hi construïen pous on homes i bèsties podien calmar la set, i un temple on els viatgers podien pregar a Déu. A ambdós costats del camí, allà on fos possible, s’hi van crear llargues avingudes d’arbres per donar ombra als caminants abatuts. Va aixecar ponts per creuar torrenteres, rius i gorges; va aplanar camins i els va pavimentar amb pedres allà on hi havia terrenys pantanosos i poc ferms. En resum, no es va deixar de fer res que no contribuís al benestar públic i la seva magnificència.

En una vall, a tres milles de Delhi, va construir-hi un palau d’una grandària i bellesa extraordinàries, i en una terrassa va aixecar-hi una columna feta de marbre, tota d’una peça, de trenta peus d’alçada i uns cinc d’amplada. També va construir un túnel soterrani de quaranta estadis de longitud que arribava fins a la Deli antiga, on es creu que hi havien residit reis cristians. Ho va fer així, per poder escapolir-se dels afers i problemes d’Estat, quan li plagués, i sense consellers poder distreure’s en aquell palau enmig del camp. Es diuen tantes coses admirables d’ell, que si fossin veritat i haguessin anat acompanyades de la fe en Crist, li haurien valgut els beneficis d’un lloc en el cel.

Excepte les guarnicions mongoles, la ciutat era habitada per gent acomodada i brahmans benestants. Les seves cases afegeixen esplendor a la ciutat i en la regió hi abunden les pedres i calç. Els seus habitants no construeixen residències baixes i humils, sinó que són residències d’una certa alçada i ben arranjades. Gràcies a Emaum, a qui plaïa construir ciutats magnífiques, els carrers són amples i imponents, contràriament al costum dels agarens. Les esplèndides avingudes d’arbres enmig dels carrers són un ornament per si mateixes, mentre que les seves fulles verdes ofereixen una agradable ombra al seu voltant.

Em portaria massa temps descriure els suburbis, que són molts, o descriure la bellesa dels jardins que es troben a la vora del Jomanes, a l’est de la ciutat. Només afegirem que a causa del clima tan benigne de la regió, es produeixen collites abundants i es recull molta fruita. Les terres al voltant de Deli són molt riques i fèrtils. Les runes, les torres i les muralles mig caigudes de la ciutat antiga són un bon testimoni de la fama que va assolir la ciutat en altres temps. Aquesta ciutat antiga es troba a uns trenta-dos estadis de la ciutat nova en direcció oest.

Després de dos dies de camí, l’exèrcit va arribar a Sonipat,[175] una petita vila que per la seva molt digna decoració mereix ser anomenada «ciutat». Exporta a tot arreu de l’imperi objectes de gran vàlua artística: espases, simitarres, dagues, punyals, puntes de ferro per a les llances, javelines i fletxes. Tota la regió es troba ben assortida de ferro i acer. El ferro s’extreu de les muntanyes veïnes de l’Imaus[176] i, per aquest motiu, molts artesans d’armes s’han establert en aquesta ciutat.

Ambaixador a la cort del Gran Mogol
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0090.xhtml
Section0091.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0107.xhtml
Section0108.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
Section0111.xhtml
Section0112.xhtml
Section0113.xhtml
Section0114.xhtml
Section0115.xhtml
Section0116.xhtml
Section0117.xhtml
Section0118.xhtml
Section0119.xhtml
Section0120.xhtml
Section0121.xhtml
Section0122.xhtml
Section0123.xhtml
Section0124.xhtml
Section0125.xhtml
Section0126.xhtml
Section0127.xhtml
Section0128.xhtml
Section0129.xhtml
Section0130.xhtml
Section0131.xhtml
Section0132.xhtml
Section0133.xhtml
Section0134.xhtml
Section0135.xhtml
Section0136.xhtml
Section0137.xhtml
Section0138.xhtml
Section0139.xhtml
Section0140.xhtml
Section0141.xhtml
Section0142.xhtml
Section0143.xhtml
Section0144.xhtml
Section0145.xhtml
Section0146.xhtml
Section0147.xhtml
Section0148.xhtml
Section0149.xhtml
Section0150.xhtml
Section0151.xhtml
Section0152.xhtml
Section0153.xhtml
Section0154.xhtml
Section0155.xhtml
Section0156.xhtml
Section0157.xhtml
Section0158.xhtml
Section0159.xhtml
Section0160.xhtml
Section0161.xhtml
Section0162.xhtml
Section0163.xhtml
Section0164.xhtml
Section0165.xhtml
Section0166.xhtml
Section0167.xhtml
Section0168.xhtml
Section0169.xhtml
Section0170.xhtml
Section0171.xhtml
Section0172.xhtml
Section0173.xhtml
Section0174.xhtml
Section0175.xhtml
Section0176.xhtml
Section0177.xhtml
Section0178.xhtml
Section0179.xhtml
Section0180.xhtml
Section0181.xhtml
Section0182.xhtml
Section0183.xhtml
Section0184.xhtml
Section0185.xhtml
Section0186.xhtml
Section0187.xhtml
Section0188.xhtml
Section0189.xhtml
Section0190.xhtml
Section0191.xhtml
Section0192.xhtml
Section0193.xhtml
Section0194.xhtml
Section0195.xhtml
Section0196.xhtml
Section0197.xhtml
autor.xhtml
notes.xhtml