La famosa ciutat de Deli (Delhi)
Delhi ha esdevingut la gran metròpoli de l’Índia independent. Des de la partició l’any 1947, la ciutat s’ha convertit en el centre neuràlgic del poder polític del país. Tot i ser la capital de l’Índia, l’antiga Delhi manifesta arreu el seu passat gloriós musulmà.
Montserrat no va poder contemplar alguns dels monuments més destacats d’aquesta sorollosa i activa Delhi, ja que quan el sacerdot va arribar a la ciutat, la Gran Mesquita Jâmi Masjid, el Fort Roig de Delhi, encara no havien estat construïts. Aquestes magnífiques obres de l’arquitectura mogol van ser aixecades sota els auspicis de Shâh Jahân i completades, en el cas del Fort Roig, pel seu fill Aurangzeb.
Montserrat va descriure en el seu relat les descripcions del fort i el mausoleu de Humâyûn, així com el palau de Firoz Shâh. Curiosament, dues de les edificacions esmentades per Montserrat van ser construïdes per sobirans afganesos: el fort i el palau. Allò que Montserrat anomena el Fort de Humâyûn, va ser, en realitat, obra de Sher Shâh, el rei lleó, un afganès que va governar el nord de l’Índia des de 1538 fins 1545, després de fer fugir el propi gran mogol. El fort es coneix amb el nom de Purana Qila i va ser dissenyat en l’estil sòlid i imponent de les construccions afganeses. Es troba a cinc-cents metres del riu Yamuna i en l’interior encara es pot visitar un pavelló de planta octogonal i coronat per un mirador chhatri del més pur estil timúrida. Aquest pavelló servia de biblioteca a Humâyûn i va ser des del seu terrat que aquest va caure daltabaix i va perdre la vida, tal com ens explica Montserrat.
El cos de Humâyûn reposa en el monumental mausoleu situat al cor de Delhi. La seva magnificència és el precedent més clar del mateix Tâj Mahal. L’edifici pren tonalitats vermelloses i blanques causades per la pedra i groguenques i negres procedents del marbre. Els dissenys de l’estrella de David envolten l’arc principal sobre el qual s’aixeca una gegantesca cúpula blanca a l’estil de l’arquitectura centreasiàtica de Samarcanda. És una de les manifestacions artístiques més importants del regnat d’Akbar.
Montserrat fa esment, d’altra banda, del palau de Feroz Shâh, un altre sobirà afganès de Delhi. Aquest palau és el complex conegut amb el nom de Feroz Shâh Kotla, on s’hi pot contemplar el pilar d’un edicte del budista Ashoka. En realitat, el complex albergava tota una ciutat, les runes de la qual es troben a mig camí entre la Vella i Nova Delhi actuals. Gairebé tots els seus edificis van ser enderrocats amb el pas del temps.
Un camí de sis dies ens va dur des de Matura fins a Deli, ciutat de gran opulència i de grans dimensions, situada a la vora del Jomanes. Des dels temps dels reis cristians, aquí es trobava el tron dels reis de l’Índia, on s’hi van asseure més tard els reis patans. També va ser aquí on Emaum,[173] el pare de Zelaldin, a qui tant li agradava aquesta ciutat, va acabar els seus dies a causa d’un accident i descansa en una gran tomba que va fer construir el seu fill Zelaldin enmig dels jardins més preciosos. Tan gran era l’amor que per ell sentia una de les seves esposes, precisament la mare de Mirsachim —el rei de Chabul contra el qual Zelaldin es disposava a emprendre la campanya militar—, que es va fer construir una casa al costat de la tomba del seu marit, on s’hi va quedar la resta de la seva vida. Fins que li va arribar l’hora de la mort, va passar els seus dies de vídua pregant a Déu i oferint almoines als pobres. Donava menjar a més de cinc-centes persones en una mostra de comportament exemplar, digne d’una heroïna si hagués estat cristiana. Tal com va assegurar un autor de sàvies paraules, els agarens són els simis dels cristians, atès que imiten la pietat cristiana en tantes coses. Ho fan sense guanyar-se la recompensa d’aquesta pietat, ja que s’han allunyat de la vertadera fe, la vertadera religió i la vertadera caritat.
A Deli hi destaquen els edificis públics, en especial, la ciutadella construïda per Emaum, la muralla que envolta la ciutat i, sobretot, els temples aixecats pel rei Peruz.[174] Tenen una magnífica estructura feta de marbre, polit d’una forma exquisida. El recobriment està fet amb una calç, on en lloc d’aigua es va fer servir llet i que li dóna un color blanc lluent que fa brillar el temple com si fos un mirall. Aquesta barreja de calç de llet no només uneix les diferents estructures evitant qualsevol esquerda, sinó que quan es poleix brilla esplendorosament. Peruz, patan de naixement, va ser un home molt pietós i en el seu regne hi va fer construir albergs cada dues milles, envoltats d’arbres plantats per fer ombra i embellir el paisatge. També s’hi construïen pous on homes i bèsties podien calmar la set, i un temple on els viatgers podien pregar a Déu. A ambdós costats del camí, allà on fos possible, s’hi van crear llargues avingudes d’arbres per donar ombra als caminants abatuts. Va aixecar ponts per creuar torrenteres, rius i gorges; va aplanar camins i els va pavimentar amb pedres allà on hi havia terrenys pantanosos i poc ferms. En resum, no es va deixar de fer res que no contribuís al benestar públic i la seva magnificència.
En una vall, a tres milles de Delhi, va construir-hi un palau d’una grandària i bellesa extraordinàries, i en una terrassa va aixecar-hi una columna feta de marbre, tota d’una peça, de trenta peus d’alçada i uns cinc d’amplada. També va construir un túnel soterrani de quaranta estadis de longitud que arribava fins a la Deli antiga, on es creu que hi havien residit reis cristians. Ho va fer així, per poder escapolir-se dels afers i problemes d’Estat, quan li plagués, i sense consellers poder distreure’s en aquell palau enmig del camp. Es diuen tantes coses admirables d’ell, que si fossin veritat i haguessin anat acompanyades de la fe en Crist, li haurien valgut els beneficis d’un lloc en el cel.
Excepte les guarnicions mongoles, la ciutat era habitada per gent acomodada i brahmans benestants. Les seves cases afegeixen esplendor a la ciutat i en la regió hi abunden les pedres i calç. Els seus habitants no construeixen residències baixes i humils, sinó que són residències d’una certa alçada i ben arranjades. Gràcies a Emaum, a qui plaïa construir ciutats magnífiques, els carrers són amples i imponents, contràriament al costum dels agarens. Les esplèndides avingudes d’arbres enmig dels carrers són un ornament per si mateixes, mentre que les seves fulles verdes ofereixen una agradable ombra al seu voltant.
Em portaria massa temps descriure els suburbis, que són molts, o descriure la bellesa dels jardins que es troben a la vora del Jomanes, a l’est de la ciutat. Només afegirem que a causa del clima tan benigne de la regió, es produeixen collites abundants i es recull molta fruita. Les terres al voltant de Deli són molt riques i fèrtils. Les runes, les torres i les muralles mig caigudes de la ciutat antiga són un bon testimoni de la fama que va assolir la ciutat en altres temps. Aquesta ciutat antiga es troba a uns trenta-dos estadis de la ciutat nova en direcció oest.
Després de dos dies de camí, l’exèrcit va arribar a Sonipat,[175] una petita vila que per la seva molt digna decoració mereix ser anomenada «ciutat». Exporta a tot arreu de l’imperi objectes de gran vàlua artística: espases, simitarres, dagues, punyals, puntes de ferro per a les llances, javelines i fletxes. Tota la regió es troba ben assortida de ferro i acer. El ferro s’extreu de les muntanyes veïnes de l’Imaus[176] i, per aquest motiu, molts artesans d’armes s’han establert en aquesta ciutat.