Els orígens de Temur (Tamerlà)

El pare de Zelaldin, Emaum, procedia del llinatge de Temur, el qual va ascendir des d’uns orígens molt humils fins a la més alta dignitat, gràcies als esdeveniments que explicarem a continuació. En aquella època, Ahican,^[430] nascut de pare desconegut i mare noble, regnava sobre l’imperi de Samarcanda. Els xacattans governaven, de la forma abans descrita, Samarcanda i ell també va governar Pèrsia i Síria amb lleis i institucions excel·lents que havien estat establertes per ell mateix. En aquella època, va veure la llum Temur a la vila de Taragay prop de la ciutat de Quex,^[431] que també es coneix amb el nom de Xaresaboz^[432] amb motiu de la bellesa dels seus jardins i camps de color verd. El seu pare va ser un xacattan idòlatra, capità de quatre cavalls. La seva mare era del seu mateix rang social.^[433]

Va seguir la professió del pare per algun temps i va esdevenir també capità de quatre cavalls, al servei del gendre d’Ahican, que va succeir Ahican en el tron. De complexió forta i aficionat a la lluita, fins i tot de nen, es diu que els seus companys de joc, els nens pastors de la seva tribu que vivien a prop de la vila del seu pare, el saludaven com a un rei. Els va fer prometre que a partir d’aleshores sempre l’obeirien^[434] i quan van créixer i van començar a portar armes, els va aplegar al seu voltant i va demanar a aquests pastors que el seguissin en una missió més digna.

Van acceptar la missió i quan els va caldre trobar mitjans per sobreviure van fer-se bandits per robar ramats. Va arribar a reunir fins a tres-cents homes que es dedicaven a assaltar les principals rutes de comerç. El rei de Samarcanda va ser informat d’aquests fets i va ordenar que ell i els membres de la banda fossin capturats i executats.^[435] Això no obstant, a requeriment d’alguns xacattans, va canviar de parer i va convocar-lo a la cort per investir-lo capità d’una companyia. Acusat de nou davant el rei, per la gelosia d’alguns, i temorós de la seva vida, va veure’s obligat a fugir d’amagat amb els seus homes del campament del rei de Samarcanda i de nou va tornar a la vida de bandoler.

Va ser aleshores quan en la frontera de Pèrsia va assaltar una gran caravana de rics mercaders. En assabentar-se’n, el rei de Pèrsia va ordenar a un capità de mil soldats que el capturés;^[436] però Temur va refugiar-se en una posició segura i ben protegida.

Pel contrari, Temur va enviar presents al capità, acompanyats de promeses de pagar-li millor que el rei de Pèrsia si desertava al seu bàndol. I així se’l va guanyar. Més fort que mai amb la incorporació de nous membres —una força d’uns mil cinc-cents mercenaris—^[437] va començar a saquejar el fèrtil i ric districte del Cistan.^[438] Tanmateix, els cistanis,^[439] encesos pels seus assalts, el van atacar de nit, mentre eren distrets amb els seus ramats i van matar-ne molts. Temur va aconseguir escapar, però no sense patir ferides a la cama i mà dretes, que el van deixar coix i manxol. Des d’aleshores, els seus homes van anomenar-lo Temurlang, que vol dir Temur, el Coix.^[440]