Construccions per a l’avanç de l’exèrcit

Igualment, el rei es preocupava que l’exèrcit no patís escassetat d’aigua. Com que l’aigua sovinteja als peus de les muntanyes i, d’altra banda, en aquests indrets hi abunda la cacera, feia avançar sempre les seves tropes en direcció a les muntanyes. Quan els camins es complicaven per les roques, cingles i profundes torrenteres, provava de superar aquestes dificultats tant com li era possible, enviant-hi sapadors i obrers per arranjar els camins. El cap de sapadors, sobre el qual pesaven sospites de traïció, era el comandant del fort d’Agara i havia pujat de rang des de la seva posició original de sapador fins a tan alta dignitat.^[145] Sempre preferia conduir l’exèrcit a través de muntanyes cobertes de boscos amb aigua abundant que no per àrids arenys.

El rei va mostrar també la seva vàlua en la perillosa empresa de construcció de ponts que, en aixecar-se sobre grans rius, corrien el risc de ser esvaïts pels grans corrents. Tot un exèrcit podia ser destruït mentre els creuaven. Els indis són molt ràpids aixecant ponts. El seu costum consisteix en lligar una sèrie de barques amb cordes fetes d’herba dels mateixos camps i al damunt de les embarcacions s’hi construeix el camí, omplint-les de branques dels arbres i fenc. Un cop s’ha aixecat el pont, el rei organitza el pas del riu companyia a companyia, tots ells passant en fila índia: la cavalleria, la infanteria, els camells, les bèsties de càrrega i els ramats petits i grans. D’aquesta manera, si el pont s’ensorrés, la pèrdua d’homes o càrrega provocada pel corrent del riu seria mínima. A l’entrada del pont s’hi instal·lava una mena de petit fort on la guàrdia reial impedia que un nombre massa gran de gent provés de passar al mateix temps i, com a conseqüència, el pont s’enfonsés. Pel contrari, als elefants no se’ls permet creuar per aquests ponts per por que els aixafessin amb l’enorme pes dels seus cossos.

Tan aviat com s’endinsaven en territori enemic, el rei enviava centenars d’exploradors per evitar possibles emboscades. Els exploradors s’avançaven divuit milles respecte al gruix de l’exèrcit i examinaven totes les direccions, no fos cas que s’hi amaguessin els enemics o aquests s’apropessin perillosament. En entrar en les gorges el rei instal·lava posts de vigilància arreu; una precaució que malgrat mantenir ocupats algunes de les seves tropes, evitava problemes i angoixes a la resta de l’exèrcit. Per consegüent, els soldats, en la seva marxa, podien avançar de manera oberta a la recerca d’ombra i aigua, i de nit podien descansar tan segurs com si fossin a casa.