Els descendents de Temur fins a Zelaldin
Els nostres historiadors la ignorància dels quals en referència a la història de Temur només pot disculpar-se per la distància que els separa, van relatar que, a causa de les guerres civils entre els fills de Temur i entre els seus descendents i la indolència dels fills de Temur, es va perdre tot allò que el coratge del seu pare havia assolit.
Els descendents d’aquell heroi van extingir-se ràpidament. Van ser els següents: Miramxa, a qui va succeir Abobacar, també conegut com Abussai; després va regnar Ommarxec;[532] a continuació, Canmirsa;[533] el següent va ser Baburxa,[534] el fill del qual va ser Emaum,[535] pare del rei Zelaldin i de Mirsachim. Van mantenir les conquestes dels seu avantpassat a Mèdia i Àsia Menor fins als temps del rei Hossenassan, contemporani de Baburxa, que va expulsar els xacattans de Pèrsia, Pàrtia, Adiabene i Susiana.[536]
Zelaldin mai no va deixar d’intentar conservar les possessions avantpassats, recuperar el que s’havia perdut i cercar noves conquestes. Per tots aquests motius i, especialment, per Samarcanda, existeix una ferotge enemistat entre ell i Abdullacan.[537] Quan Baburxa va dirigir-se a l’Índia, com s’ha esmentat anteriorment, Cancan va arrabassar-li el regne de Sogdiana i, en morir, després de poc temps, va deixar-li aquestes possessions, aconseguides amb males arts, al seu fill Babusultan, que a la vegada les va deixar a Bosacora. Abdullacan, fill d’Osbegsultan i rei de Balc, va assassinar Bosacora i li va usurpar el regne de Samarcanda, que per dret pertany a Zelaldin. Aquest rei de Balc és capaç de mobilitzar en el camp de batalla tres-cents mil arquers. En una ocasió, l’avantguarda de Zelaldin va lluitar contra ell en els Paharopanisus, prop de Chabul, sense èxit; vint mil dels seus homes van trobar la mort en el camp de batalla. Les hostilitats han continuat fins els nostres dies i no hi ha indicis de qui en sortirà victoriós.
Mentre Abdullacan era viu,[538] afavoria el rei dels turcs, Amurath, i era hostil al rei de Pèrsia, mentre que Zelaldin ajuda a la part persa i al seu rei de manera que gairebé tot el món agarè es troba dividit en dues meitats. Si Déu vol, a menys que no abracin la nostra fe, podria ser que, per gran desgràcia seva i pau per a tota l’Església i per al món cristià, experimentessin aquella profecia feta per Crist, el seu Fill, fa molts segles: «Tots els regnes dividits entre ells mateixos seran conduïts a la desolació i les cases cauran damunt les cases».[539]