El límit de l’Índia: Ceynand (Sirhind)

Per indicacions del rei, les lliçons diàries del príncep mai no van ser suspeses, encara que el viatge fos molt dur. Ceynand es troba a dos dies de viatge d’Ambala i en arribar es va instal·lar el campament en un suburbi a l’oest de la ciutat. Diuen que li van concedir el nom de Ceynand a causa d’un rei que aquí va lluitar i derrotar un lleó. També l’anomenen Sarind, perquè es troba situada al llindar del regne índic de Lahor, capital del regne del mateix nom.^[185] Sarahat, de fet, vol dir límit, atès que Sarind és i era el límit de l’Índia. La ciutat és molt gran, i es divideix en diversos veïnats, com la Memfis d’Egipte, que hom anomena Caire. Sarind té una escola de medicina de gran renom que proveeix de metges tot el regne. Des d’aquí, els mercaders s’enduen arcs, buiracs, sabatilles, gamberes i sandàlies a les altres ciutats del regne. Sarind es troba en una plana molt extensa, amb força arbres i coneguda pels seus distingits jardins. A l’aridesa de l’indret i la manca d’aigua s’hi ha posat remei amb la presència d’un gran llac artificial a l’entrada sud de la ciutat. A l’hivern, la gent té cura de conduir-hi l’aigua per petits canals. En el centre del llac, s’hi ha construït una torre que pot ser visitada per tothom, i des d’on hi ha una meravellosa vista del llac i dels jardins que l’envolten.

Després de deixar Ceynand i mentre acampàvem prop de Pael,^[186] es va informar el rei de la fugida de Mirsachim. Va ser tanta l’alegria del rei que va demanar que li comuniquessin la bona nova al sacerdot que es trobava al campament. L’endemà, quan el sacerdot el va felicitar, el rei va mostrar-li una gran joia per les seves congratulacions. Els dies anteriors, el rei havia deixat entreveure en tot moment una gran angoixa que a la fi va esdevenir felicitat lliure de tota preocupació. Per distreure’s, va fer diverses sortides en la seva carrossa de dos cavalls.