La ciutat de Chabul (Kabul)
A Kabul va néixer el pare d’Akbar, Humâyûn, i des d’aquesta mateixa ciutat, el fundador de la dinastia mogol, Bâbar, va conquerir l’Índia. Per a Akbar, i tots els emperadors mogols, Kabul sempre va tenir un simbolisme molt important, com a bressol de la dinastia. Shâh Jahân va fer-hi construir una mesquita de marbre per commemorar la conquesta de Balkh. Bâbar va regalar a la ciutat la bellesa incomparable dels jardins mogols i les seves restes descansen en el mausoleu que se li va erigir a Kabul. El «Jardí de la fidelitat» era ple d’arbres fruiters disposats en un disseny on quatre grans jardins se separaven per mitjà d’una creu de canals d’aigua que confluïen al seu centre amb un petit estany que donava repòs a les aus. Bâbar en persona va dirigir els treballs de construcció d’aquest jardí de Kabul, que, juntament amb el mausoleu, es troben molt a prop del barri universitari de la ciutat. També Bâbar, en les seves cròniques, es va referir a un altre indret de gran interès: el fort de Bala Hissar. Probablement va ser construït als inicis de la nostra era i va defensar la ciutat des d’aleshores. Malgrat el pobre estat de conservació en què es troba, s’hi poden apreciar encara les amples muralles de set metres d’alçada. Del gran basar cobert (Chahr Chattan Basar) que Bâbar va atorgar a Kabul, on s’hi trobaven comerciants de totes les «rutes de la seda», no n’hi ha cap testimoni, atès que va ser destruït per l’exèrcit britànic durant la guerra angloafganesa de 1843. La resta de monuments i mesquites que encara romanen dempeus en aquesta ciutat castigada per la tragèdia de vint anys de guerra són en la seva major part obra de la dinastia afganesa dels reis de la dinastia Durrani que van governar el país des de 1747.
Chabul[281] es troba a una gran alçada i hi fa tant de fred a l’hivern que el rei al costat dels seus familiars, ministres i cortesans es veuen obligats a baixar a Gelalabad. Pel contrari, a l’estiu durant l’estació de la calitja, quan la calor es fa intensa, el clima és tan temperat que els dies són frescos; durant aquesta època de l’any, el rei torna des de Gelalabad fins a Chabul. La ciutat és famosa per dos motius: primer, perquè és la capital i, segon, per les multituds de comerciants que s’hi congreguen, de l’Índia, Pèrsia i Tartària. És una ciutat construïda al bell mig, al cor podríem dir, de les muntanyes que projecten les seves estribacions fins als països veïns: Índia, Sogdiana, Bactriana i Tartària.