El ministre de la cort: Abdulfasil (Abu-l-Fazl)

Els sacerdots van guanyar-se encara més la simpatia del rei, gràcies a la influència del cap dels religiosos i dels literats, que els va afavorir en moltes ocasions. El seu nom era Xec Abdulfasil^[101] i els sacerdots acostumaven a anomenar-lo el Jonatan del rei. Era fill d’un ancià molt pietós^[102] dedicat a l’estudi de comentaris religiosos i llibres sobre la contemplació divina; tenia poca fe en Mahamed i el seu llibre.^[103] En aquest aspecte, els seus fills el seguien, ja que tots afirmaven en públic que el Sintagma contenia moltes afirmacions impies, malicioses i contradictòries. Arran d’això, eren del parer que el llibre no havia estat enviat per Déu. Pel que fa a l’ancià, la seva saviesa, autoritat i inclinació envers el cristianisme, feien que fos molt admirat pels sacerdots. Acostumava a besar devotament el llibre dels Evangelis i se’l col·locava damunt el cap. Es mirava els sacerdots com àngels, i deia que envejava la posició del jove intèrpret,^[104] el qual tenia el privilegi de viure amb ells.

D’altra banda, en les seves converses privades amb el rei, sempre trobava l’oportunitat de lloar els coneixements i la modèstia dels sacerdots. Aquests havien arribat a un acord amb Abdulfasil, per escoltar les seves opinions, abans de l’inici dels debats, sobre els aspectes de la doctrina susceptibles a ser atacats o defensats i els arguments que ells podrien utilitzar. Per consegüent, ell seria capaç de respondre també als adversaris d’una manera més completa i brillant. En aquesta tasca, va mostrar un domini esplèndid en moltes de les discussions, especialment en una, quan gairebé el van confondre amb un cristià.