El rei torna victoriós a Fattepur (Fatehpur Sîkri) i descripció dels seus dominis
Quan gairebé tots els soldats havien estat reunits als quarters d’hivern, el rei va continuar amb les tropes que normalment mantenia a la capital, per motius de seguretat i ostentació. Va arribar a Fattepur en pocs dies. La seva mare li va donar la benvinguda amb grans honors i van organitzar-se els jocs habituals d’aquestes ocasions.
No hi ha ningú que no es meravelli de l’èxit i la prosperitat d’aquest emperador. Cap dels seus avantpassats, des dels temps de Temur el Coix, va governar sobre uns dominis tan extensos i va aconseguir tantes victòries. Després de derrotar Beyramcan, el persa, va fer-se amb les possessions del regne de Deli. Més tard, va incorporar-hi la província de Malua, després Gedrosia, Gangàrida i la costa gangètica; en aquest costat i més enllà de les muntanyes Uxent,[295] va subjugar les nacions que abans rebien el nom de Coccanaga,[296] Subara,[297] Gangàrida i Dryllophilitta.[298] Aquests pobles es troben entre els rius Indus i Ganges, i ara se’ls coneix amb noms bàrbars. A totes aquestes victòries hem d’afegir la de Chabul d’aquesta guerra. Més tard, va completar la conquesta de Casmir.
Posteriorment, va subjugar els regnes de Sind[299] i Jamb.[300] Ara, prova d’ocupar el regne de Decan, prop de les possessions portugueses, així com les províncies més al sud de Gangàrida, afeblides per mitjà d’una lenta guerra. En aquestes batalles va matar David,[301] rei dels patans. A Ramapartaosing,[302] que comandava dotze règuls, li va clavar un tret amb un fusell. Un destí molt similar li va fornir a Meytarsing,[303] que també governava sobre alguns cabdills. Va derrotar Mussapharcan,[304] rei de Gedrosia. El rei d’Arachosia[305] també va ser vençut i part del seu regne, annexionat. Va conduir el seu germà Mirsachim fins a una fortalesa enmig de les roques i va fer presoner el cabdill de Caspíria. Una quarantena més de cabdills i governants, vassalls dels reis abans esmentats, així com els comandants de les seves fortaleses, van ser també eliminats o fets presoners. Llurs noms són similars a aquells que ja hem esmentat i no els reproduiré perquè són massa complicats i bàrbars per fer-ho.
Els petits regnes veïns, en adonar-se de l’abast del poder de Zelaldin i de la futilitat de resistir-s’hi, han esdevingut per pròpia voluntat estats tributaris i el reconeixen com a sobirà. Entre els límits de l’Indus i el Ganges ha estat capaç de subjugar multitud de districtes i províncies. Entre la falsa desembocadura del Ganges i Chabul hi ha divuit graus de latitud i entre la costa de Gedrosia i les muntanyes d’Uxent que s’orienten cap al Ganges a l’est, hi ha vint-i-un graus de longitud. Cal tenir en compte, tanmateix, que l’Índia és el més gran i extens de tots els països de l’Àsia i, si Déu vol, en donaré una descripció en el meu proper llibre.[306]