Les lluites de gladiadors a la cort de Zelaldin

Hem esmentat anteriorment la gran consideració que te nia el rei per la saviesa i la integritat dels sacerdots. Tanmateix, davant el temor que tot plegat es reduís a una vana i buida admiració, els sacerdots van decidir queixar-se davant d’ell per qualsevol afer que pogués ser motiu de censura. Per aquesta raó, molt sovint criticaven el seu retard i manca de cura en l’estudi de les coses divines, encara que sempre ho feien d’una forma molt humil i només després d’haver comprovat que el seu estat d’ànim era òptim.

Una vegada, el rei els va convidar a presenciar una lluita de gladiadors, però els sacerdots van dir-li que no podien satisfer la seva voluntat i van excusar la seva presència. El rei va demanar-los el perquè de la seva actitud i li van contestar que permetre o veure com els homes es maten entre si era un fet repugnant per a la llei cristiana.

L’organització de lluites de gladiadors és un pecat molt greu. Si volia distreure’s amb fets d’armes ficticis, ¿per què no feia que els gladiadors lluitessin amb espases sense punta, amb armadures i cascs, i amb proteccions a la banda esquerra, de manera que poguessin protegir-se dels cops i salvar les seves vides? El rei va mostrar-se d’acord amb els seus consells i va meravellar-se de la santedat de la nostra religió. En aquestes curses de gladiadors, el costum mongol fa que es duguin a terme acompanyades d’un concert de quatre parells de timbalers. El primer parell dóna la melodia i el segon dóna una nota baixa, el tercer toca un so agradable i el quart una nota alta en contrast amb la baixa que dóna el segon parell.