Les tropes creuen l’Indus, mentre Mirsachim (Mirzâ Hakîm) prepara la guerra
En adonar-se Mirsachim que la guerra s’apropava, va expressar el seu desig d’evitar la confrontació i va decidir rendir-se i fer la pau abans que veure’s obligat a lluitar contra el seu germà. Així ho hauria fet, si Faridumcan,[250] a qui tenia en molta estima pel seu coratge i prudència, no s’hagués esforçat en convèncer-lo del contrari. Existia una antiga disputa entre Faridumcan i Zelaldin, després que el primer hagués abandonat a traïció el servei del rei. Esporuguit de caure en mans de Zelaldin i amb la voluntat de protegir-se, va sacrificar al malaurat Mirsachim i el va conduir al desastre. Les tropes de Zelaldin, deia, eren un manyac d’indis foscos, incrèduls i idòlatres. Per contra, ells eren els justos, disposaven d’una cavalleria excel·lent i, per tant, no tenien cap raó per tenir por o enfrontar-se amb el rei.
Un cop Zelaldin va assabentar-se, a través dels exploradors i missatgers, que el seu fill Pahari li enviava freqüentment, que Mirsachim, a diferència d’allò que els seus ambaixadors li havien fet creure, enllestia un exèrcit per resistir, va acomiadar els ambaixadors del seu germà i germana, per preparar-se davant de qualsevol eventualitat abans de creuar el riu. Als ambaixadors de la seva germana va obsequiar-los amb una considerable quantitat de diners en or, mentre que als de Mirsachim els va donar vestits de poca vàlua.
Després que haguessin marxat, el rei va provar dos cops de passar el riu, si bé va haver de desistir a causa de la seva inútil credulitat en encisers i endevinadors. A la fi, en el moment considerat més propici, va creuar i va fer instal·lar les seves tendes a la vora del Coas, a unes dues milles de la seva confluència amb l’Indus. Va ser tan gentil amb el sacerdot cristià que no es va oblidar d’ell en absolut en uns moments de tanta responsabilitat, de manera que va fer que un general seu l’ajudés a creuar el riu. De fet, la manca de barques va fer molt difícil creuar l’Indus, sobretot perquè els prínceps i nobles van tenir tota mena de problemes per passar d’una banda a l’altra.