Suposades contradiccions de l’Alcorà
Mentre ell ho examinava tot amb molta atenció, la conversa va acabar girant entorn del naixement de Crist. Rodolfo va preguntar als doctors com podien conciliar els dos passatges contradictoris que apareixien a la Dièresi.[111] El primer text deia, en consonància amb allò que defensen els nestorians, que Crist, en realitat, no havia mort en mans dels jueus, sinó que algú altre havia patit en lloc seu; el segon deia que Déu havia promès ser-li propici en el seu naixement, mort i resurrecció. Així que, si no havia de morir, què es podia esperar de la seva mort? D’altra banda, si moria, es complien les paraules del profeta: «Si entrega la seva vida, veurà la llavor perdurar i la voluntat de Déu, per les seves mans s’acomplirà».[112] Pel contrari, si no hagués mort, ni s’hagués aixecat d’entre els morts, la promesa divina hauria estat en va. Per tal que la promesa es complís, Crist va haver d’aixecar-se. I si es va aixecar altre cop, caldria que hagués estat mort durant un temps; i si va morir, el vostre profeta es contradiu, atès que en una part del text afirma que Crist va morir, i en una altra ho nega; d’on necessàriament es dedueix falsament que Crist no va morir, però algú altre en el seu lloc. En aquest cas, si sorprenem al profeta mentint, no el podem considerar com a profeta.
L’argument de Rodolfo va colpir tan endins aquella pobra gent que no van voler continuar amb cap més discussió. Tampoc no van poder rebatre cap dels arguments, fins i tot, després d’haver consultat el seu llibre i alguns dels seus comentaris.
Rodolfo va insistir un cop més, quan va afegir que en algun passatge que va citar, el seu il·lustre profeta permetia actes incestuosos i abusos execrables. Es va consultar el text en qüestió, i va resultar ser cert, encara que alguns d’ells ho neguessin. Embriagats per una gran vergonya, alguns es van mostrar sorpresos i d’altres van dir que si el profeta ho havia establert així no ho podien posar en dubte. Un d’ells, molt intel·ligent, va declarar que aquelles paraules havien d’entendre’s des d’un punt de vista figurat, si bé Rodolfo va argumentar que no podia prendre’s en un sentit figurat, atès que la mateixa frase ja havia estat utilitzada en el seu sentit literal. Finalment, va dir-los: «Si aquests plaers volen tenir-se en el cel, la benedicció celestial no serà perfecta».
Al vespre, el rei va enviar els seus fills a veure el pessebre i els va agradar molt. En adonar-se de la concurrència d’escribes i la remor produïda pel gran nombre de gent que s’acostava a aquell veïnat per fer transaccions comercials i com que tot això afectava la tranquil·litat dels sacerdots, el rei, sense dir-ne res o provocar cap sospita, va demanar als escribes que se n’anessin a un altre lloc.
La bella imatge de la Verge Maria va fer-se tan popular que tant musulmans com gentils, aquests darrers amb ofrenes, venien fins a la capella per venerar-la. En contemplar-la, aixecaven les mans al cel, la veneraven i li feien una reverència. Potser no seran millors en altres aspectes que aquells cristians que estudien i es dediquen a destruir imatges, però almenys en aquest aspecte són indubtablement molt superiors.