Els palaus del rei
La magnificència i esplendor del palau reial són idèntics a les que trobem a Europa. Des dels fonaments fins al terrat ha estat construït amb pedra esculpida i treballada a la roca. El seu palau és força alt, a diferència dels que van erigir-se per altres reis indis. Aquests darrers acostumen a ser baixos i humils com els temples dels ídols. La cort comprèn quatre grans palaus: el del rei, que és el més gran i ornamentat; el de les esposes del rei; el dels infants; i el magatzem reial. Tots aquests edificis no estan coberts i protegits per teules, sinó que els sostres són en forma de voltes que es protegeixen del clima i les pluges amb una capa d’argamassa sòlida. Nombrosos pinacles aixecats sobre quatre petites columnes formen diminutes porxades, que acaben d’embellir les construccions. Aquests palaus es completen amb torres destinades a donar refugi als coloms. Les torres estan enguixades i recobertes de petites rajoles de gran bellesa de colors vermell, blau marí, groc argilós i blanc.
Els eunucs i les criades tenen cura dels coloms i dirigeixen el seu vol amb senyals, com si es tractés de generals donant ordres als seus soldats amb flautes i timbals. Semblarà increïble si escric que en resposta als xiulets, els coloms surten, elaboren diverses danses i fan tombarelles sobre el seu dors enmig de l’aire; amb un altre xiulet, retornen. Finalment, amb un altre senyal apareixen en el terrat on es refugien en els seus nius i quan se’ls crida, surten altre cop.
D’una magnificència similar és el gran temple que alberga el sepulcre de Pirxecolidezcam,[350] el sophi[351] que va convèncer el rei perquè transferís la capital a Siquiri. Se’l considera un sant, la qual cosa no deixa de ser absurda, atès que va cometre tots els vicis i crims propis dels agarens. Zelaldin va erigir d’altres edificis no menys destacables i que es poden contemplar arreu. Els construeix i completa amb una rapidesa sorprenent; contracta un gran nombre d’arquitectes, artesans i treballadors. En tres mesos va enllestir un majestuós peristil amb pòrtics de dos-cents peus quadrats; en sis mesos va construir uns banys circulars per a ell mateix d’un perímetre de tres-cents peus, amb estances per desvestir-se, cambres de bany i nombrosos canals.
Per evitar-se les molèsties ocasionades pel soroll de les eines de ferro utilitzades en tallar i donar forma a les pedres, les bigues i d’altres materials propis de la construcció, va fer que totes aquestes feines es duguessin a terme en un altre indret, més allunyat, seguint els plànols de l’edifici. Posteriorment i un cop les peces estaven enllestides, les portaven al lloc escollit, ara prop de palau, les ordenaven i les ensamblaven totes.
En veure totes aquestes operacions, el sacerdot va posar-se a pensar en la construcció del Temple de Jerusalem, i amb el fet que en la seva edificació tampoc no s’hi van sentir les eines de ferro dels obrers, sense necessitat d’haver-se produït cap miracle.[352]
El rei mostra tant d’interès en la construcció, que alguns cops ell mateix es posa a picar pedra al costat dels treballadors. Mai no desprecia la professió de l’artesà, encara que no tingui cap refinament. No poques vegades, ell mateix es distreu fent feines amb les mans. Per aquest motiu, va aixecar prop de palau un edifici amb tallers dedicats a algunes d’aquests nobles arts; hi té els seus pintors, orfebres, telers, armers, tapissers i velers. Els visita molt sovint per distreure’s i observar com treballen.