Els campaments mogols
El dia en què el rei va començar el seu viatge, la seva mare el va acompanyar fins al campament i s’hi va estar durant dos dies amb el seu fill sota una tenda blanca de grans dimensions. De la mateixa manera, els sacerdots també van estar-se amb el seu company durant dos dies.
El rei va distribuir el campament d’acord amb l’estil tradicional mongol. El costum demanava que les tendes del rei —conegudes com a pexghana[139] o cases frontals— es plantessin, si era factible, en un terreny ample i agradable. Al costat dret, a prop del rei, hi havia les tendes del seu fill gran i dels nobles destinats a servir-lo; al flanc esquerre, s’hi situaven les tendes del seu fill segon i dels nobles assignats. Darrere, s’hi trobaven en el mateix ordre la resta dels seus fills més joves, cas que hi fossin presents, juntament amb llurs servidors. Si els seus fills no es trobaven en el campament, els nobles ocupaven el costat dret, esquerre i posterior, en els llocs més propers al rei, a causa de la seva posició o de la bona voluntat i favors del rei. Darrere d’aquests, se situava la resta de les tropes, les tendes de les quals es trobaven el més a prop possible dels comandants de cent homes o centurions i generals. Val a dir que, per evitar que s’estrenyés massa el campament amb la presència de tantes tendes, s’organitzaven en grups.
El rei, els prínceps i els grans nobles disposen d’un mercat propi situat a la vora de les tendes respectives. Les tendes del rei i dels prínceps són molt grans i estan molt ben proveïdes, no només amb abundor de blat i aliments, sinó també amb tota mena de mercaderies. Viuen talment com en una opulenta ciutat i no com en un campament militar. La disposició del campament sembla que sempre és la mateixa: quan hom hi ha estat uns dies ja coneix tots els mercats i carrers. Aquests mercats s’anomenen urdú.[140]
Quan l’exèrcit avança, l’artilleria es col·loca en una esplanada davant del campament en forma d’avantguarda per protegir el vestíbul i l’entrada de l’espai reial. N’eren vint-i-vuit les peces d’artilleria, massa petites per utilitzar-se en setges, ja que la més gran era menor que un hemisferi, parlant en terminologia militar. En el mateix indret, de nit, s’encenia una torxa al capdamunt d’un pal per mostrar el camí als que s’havien endarrerit. En cas que esclati un tumult en el campament tothom corre per arribar al pal, com si aquest en fos el seu cor i el seu cap. En el camí de retorn, les peces d’artilleria es col·loquen a la part posterior, darrere l’espai reial. El rei utilitza dues tendes, ambdues amb la mateixa grandària i forma, de manera que mentre ell n’ocupa una, l’altra pot anar avançant. En aquestes tendes, les cortines substitueixen els murs i separen el vestíbul de la resta de l’habitacle i ocupen una superfície remarcable. El rei també gaudeix d’un edifici, tot just com una casa, cobert per un sostre al qual s’hi pot accedir pujant per uns esglaons. Aquesta és la manera en què s’organitza un campament.