Celebració del Nadal: el pessebre i la visita reial
El rumor que va córrer sobre la parcialitat del rei amb els sacerdots va dificultar la comunicació amb ells. Van decidir, aleshores, de traslladar la seva residència a una casa que es trobava separada del palau tan sols per un envà. Només els calia fer un forat al mur i posar-hi una porta per gaudir d’un accés directe i discret al rei. Quan van parlar amb el rei del seu pla i dels motius, aquest va ordenar que es canviessin d’indret els ungüents, perfums i un munt de gerres plenes d’aigües fragants, que s’emmagatzemaven en aquella casa. Se la coneixia amb el nom de la «Casa dels perfums»,[109] atès que s’hi preparaven i es guardaven els ungüents. Aquest lloc feia venir a la memòria dels sacerdots aquella frase: «Som la bona olor de Crist».
Un cop el lloc va ser netejat i arranjat amb propietat, s’hi van afegir algunes cambres. Finalment, els sacerdots van traslladar-s’hi i el rei va fer-los saber que aviat els podria visitar.
Com que el dia de Nadal s’apropava, a iniciativa dels sacerdots es va decidir fixar aquell dia per a la visita del rei. Per a l’ocasió, van adornar la capella[110] amb riques cortines de seda, van representar mitjançant petites figures, fetes amb un gran realisme, la cova on va néixer Jesús, el pessebre on la seva Mare el va posar i la muntanya on els pastors vigilaven els ramats. El rei i alguns dels seus amics més íntims que l’acompanyaven van quedar corpresos amb aquell espectacle.