Segon debat religiós: Mahamed i Jesucrist
Això és el que va passar en el primer debat amb els mistagogs agarens. Tres dies més tard, va tenir lloc un segon debat al voltant de la glòria celestial, que Mahamed va definir falsament com un gaudi de plaers i delits impurs; una concepció del cel rotundament divergent de la que trobem en les ensenyances exposades en les Sagrades Escriptures.
Uns dies més tard, l’arrogància de Mahamed va provocar una tercera discussió. Va deixar escrit en l’Alcorà que Crist era just i havia estat concebut sense pecat d’una verge per l’Esperit Sant, i que no tenia pare terrenal. En canvi, Mahamed reconeixia que ell mateix havia estat un pecador i un idòlatra, a més de no haver fet mai cap miracle. Tanmateix, sense cap vergonya, afirmava amb arrogància que ell és més gran i poderós que Crist.
Els sacerdots van al·legar, en primer lloc, que un home, que en la seva defensa utilitza el seu testimoni en benefici propi, necessàriament no pot tenir sentit del ridícul, atès que per justificar un argument cal cercar una autoritat externa. En segon lloc, van afirmar que el testimoni de Crist prové dels profetes, homes il·lustres que van predir la seva vinguda, i del propi Evangeli que descriu les seves virtuts i miracles; d’altra banda, no va ser escrit pel propi Jesucrist, a diferència de l’Alfur can que va ser escrit pel mateix Mahamed. En tercer lloc, Mahamed no té testimonis; només ell és el seu testimoni. Tot el que s’ha dit sobre ell i el seus miracles va ser escrit per ell mateix.
Els agarens van sentir-se colpits i incòmodes amb aquelles paraules, i van demanar una prova de rigor. Van dir:
—Posem a prova les vertaderes escriptures sagrades. Farem una pira i l’encendrem. Aleshores, deixeu que un de vosaltres amb l’Evangeli i un de nosaltres amb el Sintagma,[091] pugin a la pira encesa. El llibre que en surti sa i estalvi juntament amb qui el tingui a la mà, serà jutjat com a vertader.
El rei també va instar els sacerdots a seguir la prova, però ells van replicar que no calien miracles per demostrar la veritat del cristianisme. El rei va respondre que ja n’havia tingut prou de discussions, i tothom va exclamar: «La pau sigui amb el rei». Aquest va ser el final de la tercera discussió.