Represàlies a la vora del riu Chabul (Kabul)

Durant la marxa sobre Chabul, Zelaldin havia ordenat aixecar una tenda blanca per resar en l’interior del recinte reial, mentre que de tornada va pretendre no parar atenció a si la posaven o no.

Tan aviat com Zelaldin va travessar el Pas de Caybar i els seus pendents rocallosos, va arribar a les terres baixes, on va ordenar que es cremessin algunes viles de la vora del Coas, els habitants de les quals en l’anada cap a Chabul havien rebutjat de subministrar-li provisions, malgrat haver estat reclamades. Ni l’ordre del rei ni els alts preus que se’ls havien ofert els havien fet canviar d’opinió per posar els aliments a la venda. En sentir que el rei tornava, la gent va fugir més enllà del riu i des de dalt van poder contemplar indefensos com els cremaven totes les seves propietats. Havien provocat l’ira de Zelaldin per la seva lleialtat a Mirsachim, de manera que els podem aplicar les paraules del poeta:

«Qicquid delyrant Reges, plectuntur Achivi».^[293]

El rei va aturar-se a la vora del Coas, prop de la seva confluència amb l’Indus, fins que es va instal·lar un pont construït amb barques de fusta davant de Nilabh. Al setembre, el temps és més fresc i les neus de l’Imaus ja no es fonen, de manera que el riu s’encalma i no existeix el perill que les aigües s’empassin el pont.