Samarcanda, la capital de Temur
Samarcanda és una ciutat grandiosa situada a Sogdiana, a la vora del Jaxart, i prop de les fronteres amb els escites i els dahes. Ja era una ciutat cèlebre en temps d’Alexandre.[466] Amb el rei Temur, la ciutat era tan extensa que de porta a porta hi havia una distància de tres milles en línia recta,[467] i el perímetre era de nou milles. En els suburbis, formats per diversos veïnats, s’hi podien trobar cases de camp, jardins i vinyes que cobrien més de quatre milles en alguns indrets. Grans avingudes conduïen a la ciutat que es trobava envoltada per muralles i fosses. En els nombrosos mercats, cadascun d’ells provist amb un producte en particular, s’hi venien tota mena d’aliments i d’altres provisions. Sovintejaven, d’altra banda, els edificis amb una arquitectura molt artística.
En l’interior de les muralles de la ciutat, el palau reial de grans dimensions s’aixecava al costat dels jardins en els quals s’hi havia fet erigir, amb una magnificència reial, la tomba de la seva sogra. Fora de les muralles hi havia quatre grans palaus amb els seus respectius jardins; això no obstant, no hi ha dubte que el més gran i millor de tots era el palau de Talícia, a tres milles de la ciutat. Tenia una longitud de tres milles i es va construir sobre una gran turó artificial, prop del qual s’estenien camps de vinyes tan grans com jardins. La ciutat i el territori ofereixen al viatger un espectacle sublim: més que una ciutat semblava un bosc de gran bellesa.
El clima de Samarcanda és tan suau que, fins i tot per Nadal, quan aquells indrets pateixen els freds més intensos, el raïm i els melons encara s’hi poden trobar en abundor. El país produeix gran quantitat de cotó, mentre que el lli i el cànem són productes importats. Temur enviava els seus oficials a Pèrsia, Pàrtia i Hircània, amb ordres per portar a Samarcanda, orfes, artesans i camperols pobres, amb totes les seves possessions, per poques que fossin: ovelles, bous i ases. Les despeses del viatge anaven a càrrec dels habitants de les ciutats que travessaven en el seu camí cap a Samarcanda. L’arribada d’aquesta població nova es diu que va augmentar la població en cent mil ànimes, i la ciutat, a més d’enriquir-se amb ramats i bestiar, va rebre tota mena de nous productes. El territori al voltant de Samarcanda és ric en bens de cua grossa,[468] bous i cavalls. El gra és molt barat a la ciutat i, per aquest motiu, els habitants l’anomenen Cimesquint, o la residència de l’abundor, ja que «cimes» vol dir «ric» en la llengua tàrtara i, «quint» és «residència». L’escut de la ciutat i del regne porta la imatge d’un lleó dins un disc solar.