Antoni de Montserrat ofereix instrucció religiosa al rei a la vora de l’Indus

El sacerdot que es trobava al campament^[230] va compondre un resum dels fets de la passió de Crist per tal que el rei no oblidés tot allò que ja havia sentit sobre la religió cristiana. El text li va ser entregat al rei en ocasió de la joia que li va provocar la fugida del seu enemic. Encara que va fingir estar molt ocupat, va fer que Abdulfasil li llegís el text de dalt a baix. Mentre escoltava, va fer moltes preguntes, i sobretot li intrigava per què Jesús, que tant desitjava que els jueus creguessin en ell per assolir la salvació, tanmateix, no havia acceptat a la Creu les seves demandes: «Si ets el Fill de Déu, baixa de la Creu, i creurem en tu».

Malgrat que el sacerdot podria haver donat moltes respostes a una qüestió com aquesta, va decidir dir:

—En virtut dels designis de Déu, l’home només pot justificar-se mitjançant la fe. Abraham, mancat d’esperança, va creure en Déu quan se li va ordenar que sacrifiqués Isaac. D’acord amb la promesa divina, Isaac va esdevenir el progenitor de les futures generacions. Sense dubtar de la promesa de Déu, Abraham va col·locar el seu fill a la pira de sacrificis. Si Jesús hagués baixat de la creu, s’hauria destruït la fe per la qual els homes han d’assolir la salvació i la vida eterna. La llei i els designis eterns de Déu no poden modificar-se per les exigències d’uns pocs infidels. Si Crist hagués baixat de la creu, aquells no haurien esdevingut millors, però haurien provat d’explicar el miracle com una mostra de màgia, de la mateixa manera que anteriorment havien atribuït al príncep dels dimonis molts miracles que només Déu podia haver fet.

Malgrat que el parlament del sacerdot va ser breu, en un persa poc refinat, el rei va copsar-ne el significat i va mostrar la seva aprovació. Així ho va fer saber a tots els que hi eren presents. També ells van mostrar la seva aprovació i satisfacció pels arguments exposats. Tot seguit, el rei va preguntar:

—Per què Crist va permetre que sant Tomàs posés els dits i la mà dins les seves ferides, ja que aquest també dubtava?

En resposta a aquesta qüestió, el sacerdot va afegir:

—Perquè en mostrar-se condescendent amb els dubtes de sant Tomàs, ajudaria els homes a redimir-se a través de la seva mort i a creure en ell. Pel contrari, si Crist hagués accedit a les exigències dels jueus per baixar de la creu, els homes no s’haurien redimit d’acord amb la llei eterna de Déu a través de la passió de la creu. D’altra banda, com un pare que es compadeix del seu fill, Crist en la seva bondat i gràcia va enfrontar-se als dubtes de Tomàs en mostrar-li les mans i el costat; així Tomàs no va caure i no va perdre’s. Tomàs no va plantejar, tanmateix, ni condicions ni exigències.

El rei va preguntar seguidament què volíem dir quan afirmàvem que Déu Pare no té cos mortal, mentre que Crist s’asseu a la dreta del seu Pare. El sacerdot va respondre-li:

—Nosaltres no ens referim a l’acció física d’asseure’s. Allò que afirmem és que Crist seu a la dreta del Pare, perquè, encara que com a Déu que és, té la mateixa glòria, honor i poder que el Pare, d’igual a igual, no deixa de ser un home i, en aquest sentit, és inferior al Pare; però precisament per aquest motiu també, va rebre d’Ell més glòria i poder que la glòria i el poder que el Pare ha donat als àngels i a tots els sants que al cel siguin i, també, més glòria i més poder que la que han rebut els reis i prínceps terrenals. L’honor i la glòria que han estat atorgats a Crist són superiors als que qualsevol altre home hagi rebut; això vol dir «la dreta» que sempre és superior a l’«esquerra».

El rei i els altres van mostrar-se satisfets amb aquesta argument, si bé només un d’ells, un infidel desvergonyit, va negar reiteradament que Crist hagués restituït l’orella al criat Malcus de forma miraculosa. El rei el va amonestar severament amb l’aprovació de tots els presents. Cal tenir en compte que encara que els agarens refusen reconèixer Crist com a Fill de Déu, admeten que tot en ell era meravellós. No hi ha dubte que es podrien salvar tots, si rebutgessin la superstició de Mahamed i confessessin aquesta mateixa qüestió. Aquell que va rebutjar el miracle era el metge del rei, un home d’uns coneixements extraordinaris en la filosofia natural. El rei va guardar el resum dels fets de la passió de Crist elaborat pel sacerdot i va ordenar que fos preservat.