El fill del rei creua l’Indus en primer lloc
El riu augmentava el seu cabdal cada dia que passava, a causa de la calor intensa que fonia la neu. Per aquesta raó, resultava del tot impossible construir un pont per creuar-lo. Després de deixar enllestides un cert nombre de balses per travessar el riu, el rei va nomenar comandant del primer exèrcit el seu fill, a qui el sacerdot estava instruint, ja que els endevinadors i encisers havien declarat que els estels prometien al noi una extraordinària fortuna. Tot plegat, no tenia ni cap ni peus.
L’acompanyarien: Calichumcan,[239] capità de Surate, un home gran, valent i amb experiència, al capdavant d’una legió de mongols; Nourancan,[240] fill del tutor del príncep; el capità de Champanel[241] de Gedrosia, amb quatre mil cavalls xacattans; el valent règul Mancia,[242] un idòlatra indi, amb les seves tropes; i d’altres capitans auxiliars amb tropes formades per contingents menors que en total sumaven més de mil genets. La cavalleria es va reforçar amb cinc-cents elefants. Després de determinar l’hora per a una afortunada partença, gràcies a observacions supersticioses, el rei va acompanyar el seu fill fins a la porta de les estances reials. El va abraçar abans que marxés i després de recitar una pregària d’acord amb la tradició dels agarens, un grup de nobles van acompanyar el príncep fins a les aigües del riu. Va embarcar-se, va creuar l’Indus i va allunyar-se amb les seves tropes el jorn següent a la festivitat de Sant Joan Baptista de l’any vuitanta-u.
Un cop el príncep va haver partit amb les seves tropes, el rei va començar a preparar el seu propi exèrcit i a organitzar els soldats de la reserva, ja que no forma part de la tàctica mongola lluitar amb totes les forces disponibles. Si ataquen amb sis mil homes, vol dir que en tenen vint mil emboscats i darrere aquests encara n’hi ha uns quants milers més d’amagats, amb instruccions de socórrer l’avantguarda en cas que la pressió a les línies del front sigui massa intensa. Aquesta tàctica sovint converteix la derrota en victòria de forma màgica, quan les forces de la rereguarda s’enfronten a l’enemic amb tropes de refresc i amb un coratge sense igual, que provoca la retirada de l’adversari.