Antoni de Montserrat en greu perill al Pas de Caybar (Khaibar)

El sacerdot, per la seva banda, va estar a punt de ser lapidat dalt de la muntanya després de concedir-se-li l’autorització del rei per marxar dos dies abans que l’exèrcit, amb la intenció d’evitar perills i accidents al creuar el Pas de Caybar, un indret ple de pedres que arrosseguen les pluges torrencials.

Un agarè se li va apropar i va preguntar:

—Creieu en el nostre profeta?

El sacerdot va respondre:

—No, en absolut.

—Per què? —va replicar l’agarè.

El sacerdot va contestar:

—Perquè no era un profeta.

Aleshores, l’agarè va insistir:

—Creieu en l’Alcorà?

—No —va respondre el sacerdot.

I l’altre va dir-li:

—Per què?

El sacerdot va contestar de nou:

—Perquè aquest llibre no pertany a Déu.

—Per Déu etern! —va respondre l’agarè i, girant-se cap a una gran gentada que s’havia reunit allà, va dir tot cridant:

—Mireu, mireu l’infidel! Nega que Mahamed és un profeta i que l’Alcorà és el llibre de Déu.

Ho va repetir amb fúria diversos cops cridant tant com podia. No hi ha dubte que aquella gent hagués lapidat el sacerdot fins a la mort, si no fos perquè van pensar que la seva mort provocaria l’ira del rei més enllà de cap mesura i que venjaria la seva mort amb la sang de tots ells. La imatge d’aquesta escena va fer abaixar les seves mans.