Rodolfo ha emmalaltit

A Ruytas, el rei va fer saber al sacerdot que Rodolfo havia emmalaltit durant la seva estada a Ceynand. També li va preguntar quina mena de nom era «Rodolfo» i si corresponia a un dels dotze apòstols, ocasió que va aprofitar per interessar-se pels noms d’aquests darrers. Un cop satisfeta la curiositat reial, el sacerdot va afegir que apòstol era el mateix que rassul i que, si els agarens es vanaven de tenir un apòstol, els cristians en tenien dotze, tots ells més grans, poderosos i savis que Mahamed. Ells havien revelat que Crist era el Fill de Déu, un aspecte negat per Mahamed. Com que el sacerdot insistia molt que li permetessin d’anar a veure Rodolfo, atès que aquest ho havia demanat per poder confessar-se, el sagrament de la confessió va conduir-los a una breu discussió.

Després de comprendre el sentit del sagrament, el rei va preguntar:

—¿Quina mena de pecats heu pogut cometre vosaltres si, per amor a Déu, heu escollit aquesta forma de vida i porteu aquestes robes de color negre?

S’ha de tenir en compte que en aquells països el color negre simbolitza el dol i la pena més gran.

El sacerdot va replicar-li:

—He de creure que els pecats de Rodolfo són pocs i insignificants, ja que la seva vida ha estat un model d’integritat sense retrets. Això no obstant, Crist i l’Església, en ocasions determinades, demanen que expliquem als sacerdots les nostres accions, paraules i pensaments. Ens demostrareu a tots dos una gran deferència, si em permeteu marxar i retrobar-me amb ell. Fa molt de temps que volem reunir-nos de nou.

El rei va adreçar-se a algú que havia sentit la conversa tot dient:

—Veieu com s’estimen els uns als altres.

El rei va demanar a Xec Farid^[294] que demanés al sacerdot quants diners li calien per fer el viatge i que se li pagués qualsevol deute que Rodolfo hagués contret per fer-se càrrec dels medicaments mentre era malalt. D’acord amb les paraules del sacerdot, Xec Farid va donar a conèixer al rei la quantitat requerida, i aquest va ordenar que se li concedís el doble de diners. Després d’acomiadar-se del rei, el sacerdot va sortir al galop per trobar-se amb el seu company Rodolfo a Lahor, per un recorregut de quatre jornades que el va fer passar pel Bydaspes, el Sandabalis i l’Adris. Aquest darrer banya la ciutat pel nord. La providència havia permès que el sacerdot pogués abandonar el campament i poder trobar-se amb Rodolfo, ja que va caure greument malalt només arribar a Lahor.

Abans de la partença, el sacerdot va prendre comiat del rei i es va agenollar davant seu. En aquell moment, van entrar alguns nobles que havien desertat del bàndol de Mirsachim i tot just havien arribat aquell mateix dia. Es van astorar amb la presència del sacerdot i van preguntar qui era i com hi havia arribat fins allà des de l’altra banda del món. El rei va referir-se al caràcter del sacerdot i va afegir:

—Els francs consideren sant aquest home.

Tan aviat com Zelaldin va arribar a Lahor, Rodolfo va sortir a rebre’l i felicitar-lo. El rei el va saludar amb gran joia i afecte, i després que Rodolfo li desitgés tota la prosperitat possible, li va revelar que tenia la intenció d’enviar al rei d’Espanya un ambaixador acompanyat d’un dels dos sacerdots. Quan Rodolfo li va comentar que els mongols havien atacat el territori de Daman, va expressar un gran neguit.