Les tretze enigmàtiques estàtues jain de Goaler (Gwalior)
La ciutat de Gwalior s’estén al voltant de la ciutadella del segle XV, que presideix la ciutat, amb un estil de construcció que de nou combina les línies índies amb la monumentalitat centreasiàtica musulmana. L’emperador Bâbar, fundador de la dinastia mogol, va descriure el fort com «la perla d’entre tots els forts de l’Hindustan». El fort s’eleva més de noranta metres per sobre de la plana i està construït sobre roca de basalt. En alguns indrets, els precipicis poden arribar als 500 metres de profunditat. Es troba envoltat en la seva totalitat per muralles de 10 metres d’altura.
Indubtablement, un dels comentaris de Montserrat en el seu relat que més crida l’atenció és l’agosarada identificació de les estàtues de Gwalior amb Jesucrist i els apòstols del cristianisme, en el seu afany per recuperar els antics cristians de l’Índia. Aquestes estàtues esculpides a la roca es troben a l’entrada sud del fort i algunes d’elles fan més de quinze metres d’alçada. Malauradament per Montserrat, no són cap testimoni d’una antiga presència cristiana a la regió. En realitat, es tracta de les reproduccions dels Tîrthankara, els mestres emblemàtics del jainisme.
Quan Bâbar, el fundador de la dinastia mogol, va conquerir Gwalior, en veure les estàtues nues dels jains va reblar escandalitzat: «Han tallat la roca sòlida i han esculpit ídols que fan uns 13 metres d’alçada. Les imatges estan del tot nues sense ni tan sols un drap que els cobreixi les parts generatives». Tot seguit, va ordenar que destruïssin les cares i els genitals de les estàtues. Era l’any 1527. Quan Montserrat va arribar-hi es devia trobar amb unes imatges en un estat força lamentable, fet que probablement va desvetllar encara més la seva inesgotable imaginació. Posteriorment, els rostres de les figures van ser restaurats, tal com es pot contemplar actualment; uns rostres que inspiren la calma i la pau de la sobrietat dels jains. Nogensmenys, els genitals mai no van ser restaurats.
La comitiva va arribar a Goaler[073] dos dies després de deixar Naroar. Goaler destaca per la bellesa d’una gran fortalesa construïda dalt d’un turó rocallós i on també s’hi aixeca un palau reial. La ciutat es troba als peus d’aquesta muntanya. Només hi ha un camí que et dugui fins a la fortalesa, molt difícil de seguir i amb un fort pendent. Davant les portes, s’hi pot veure la gegantina estàtua d’un elefant. En les parts més abruptes del cingle, hi ha temples i cases excavades a la roca.
Els sacerdots van restar astorats en contemplar, excavades en el mur del vestíbul d’un temple, tretze estàtues,[074] esculpides fins a mig cos: la del mig, per l’estil i la seva posició, semblava el propi Crist; sis es troben a la seva dreta i sis a la seva esquerra. Podrien representar els dotze apòstols. Malgrat tot, no es pot assegurar de forma definitiva a qui representen les estàtues, ja que els manquen els trets característics de les imatges sagrades cristianes. No hi ha dubte, però, que no van ser col·locades allà pels agarens, atès que aquests no mostren cap reverència per les imatges, ja que, al contrari, les maltracten i destrueixen. Som molt conscients que fa més de tres-cents anys, en aquest districte, hi vivien cristians que malauradament van ser derrotats en diverses guerres pels agarens; van ser destruïts amb tanta eficiència que qualsevol memòria del cristianisme s’ha esvaït de les ments dels homes que avui viuen aquí. Els agarens haurien de saber que, per aquest motiu, arrosseguen un càstig: se’ls enreda arreu amb fàcils paranys i falses argúcies de bergants sense importància.