La diversitat de les tropes reials

Les forces de l’exèrcit estaven formades per un gran nombre de tropes d’infanteria, cinc-cents elefants, camells de lluita i una cavalleria de cinquanta mil unitats. Aquesta darrera estava formada per mongols, perses, turquimans,^[146] xacattans,^[147] osbequis,^[148] arachosis,^[149] balutxis, patans, indis i gedrosis;^[150] per tant, no només hi havia agarens, sinó també gentils, en qui tenia dipositada una gran confiança. Fins i tot s’hi podien trobar molts parts i aris^[151] i paropanisadis.^[152] Per aquesta raó, ningú no gosava aixecar la mà contra el rei o atemptar contra la seva vida, encara que fos impopular entre els agarens i se’l miressin com a un infidel.

El mètode de lluita adoptat pels perses, mongols, xacattans, osbequis i turquimans és molt diferent d’aquell que empren els gedrosis o de com ho fan els balutxis o els indis. Aquells gedrosians que es coneixen com a rasputs^[153] i aquells d’entre els indis que la gent anomena ratis^[154] munten cavalls petits amb prou feina més grans que els ases; cavalquen cap al camp de batalla i en arribar-hi, desmunten i esperen l’enemic armats amb cuirasses molt lleugeres i llances curtes, que semblen javelines. Els agarens diuen d’aquests homes que saben com han de morir però no com han de lluitar. Per la seva banda, els balutxis munten camells i lluiten amb arcs i fletxes. Els indis entrenen elefants i els porten a les batalles.